Quan la crisi exalça el voluntari

... d'Oriol Illa

 

Enguany se celebra l’Any Europeu del Voluntariat. Al conjunt d’Europa es calcula que més de 100 milions de persones estan compromeses amb activitats de voluntariat i que a Catalunya en són quasi 600.000. Si cerquéssim una definició universal alhora d’explicar què és un voluntari, el resultat s’aproximaria a dir que és aquell individu que realitza una tasca no remunerada, acceptada de forma voluntària i què llur activitat beneficia a persones alienes a la família, amics, veïns o al propi individu. Un voluntari seria, en definitiva, una persona amb un alt compromís social i uns determinats valors.

Tanmateix, en l’inabastable debat sobre els valors i la moral a la nostra societat, i especialment en moments de crisi com l’actual, hi ha determinats consensos que ens situen en un terreny sota sospita. Valors abastament aplaudits com l’ètica, la responsabilitat, la solidaritat, etc. comporten, en la teoria, una actitud que serveix d’exemple, però què a la pràctica, per desgràcia, hem marginat premeditadament promovent, justament, els valors contraris.

Una dècada prodigiosa que ens ha fet créixer per sobre de les nostres possibilitats i de la qual estem pagant un cost altíssim, no només econòmic, sinó també social. Hem promogut a la nostra societat, durant els anys d’opulència econòmica, les conductes altruistes i voluntàries que semblen ser exemplars per una immensa majoria de la societat? Malauradament, no.

A mitjans del segle XIX, Auguste Compte encunya la paraula "altruisme" –virtut del voluntari– en oposició al d’egoisme. És sobrer afirmar que vivim temps en els que l’egoisme ha guanyat massa sovint la partida. Temps sense perspectives i amb una indiscutible sensació de resignació, indignació o, fins i tot, desesperança. La gran puixança econòmica viscuda a principis del XXI ens va fer sentir individus d’una societat sense límit i persones indestructibles des d’una perspectiva estrictament materialista, tot abandonant aquella altra riquesa que és la "solidaritat intracomunitària". A mida que ens emmirallàvem en el miracle d’una Europa pròspera, apartàvem actituds i valors que ens semblaven caducs en un sistema que no parava de generar oportunitats –encara que aquestes fossin fictícies–. Però el cicle va invertir la seva tendència i ara, amb més de la meitat de la població catalana amb importants dificultats econòmiques i socials, necessitem recuperar uns valors que hem menystingut durant temps.

Un valor és una actitud que millora i perfecciona l’home des d’un punt de vista moral. Afortunadament hi ha gent que durant l’exuberància d’una època que no tornarà, ha mantingut viva la torxa. Hi ha hagut persones al nostre voltant disposades a nedar contracorrent perquè han perseverat en els seus valors i en el servei cap a l’altre. És en aquest context, i amb l’objectiu de plantejar reptes per un voluntariat que afronta una situació social molt complexa a casa nostra i al conjunt d’Europa, que els propers dies 9, 10 i 11 de novembre se celebra a Barcelona el II Congrés Europeu del Voluntariat. Serà una excel·lent oportunitat per prendre el pols d’una societat que insisteix en la defensa d’allò públic i en el compromís social, però que necessita trobar referents i brúixoles que mantinguin el rumb cap a un horitzó creïble, avui encara, incert. Ser voluntari vol dir no haver deixat mai d’entendre, comprendre i comprometre’s amb l’entorn que ens envolta. Quan les coses van bé però, sobretot, quan el futur sembla gris. Simple i complex alhora.



Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat