3 claus d’èxit en una avaluació

...de Roger Buch i Joan Cuevas

Durant els últims mesos l’interès per l’avaluació està creixent, sobretot en l’àmbit de l’acció social. És un fet que té molt de sentit, ja que les organitzacions del tercer sector i les administracions públiques que fan polítiques socials es troben en un context de necessitats socials creixents i recursos econòmics decreixents.

L’avaluació apareix com una eina que ens permet millorar la nostra intervenció i la nostra estratègia de tal manera que siguem més eficients i que millorem l’impacte. No obstant això, una avaluació ha de tenir molt clars 3 elements que permeten l’èxit d’aquest tipus de projectes o processos. Aprofitem la finalització de l’avaluació de l’execució del Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (PNAV) per exemplificar aquests 3 elements.

Transparència
Les dues principals finalitats d’una avaluació són millorar la rendició de comptes i generar coneixement per millorar la gestió. Si els responsables de l’organització no estan disposats a ser transparents –sobretot amb els resultats de l’avaluació- el procés perd gran part del seu sentit.

Vivim en un context de constants canvis i on l’accés a la informació cada cop és més fàcil. Voler amagar les vergonyes i resistir-se al canvi en aquest context és una postura que només porta l’organització a perdre oportunitats i a enrocar-se. L’avaluació permet als responsables de les organitzacions agafar el timó a l’hora d’identificar mancances i a l’hora de resoldre-les.

En el cas del PNAV, la Generalitat de Catalunya va fer públics diferents materials de resultats de l’avaluació, fet que suposa un bon exercici de transparència. Podeu consultar els materials fets públics a Es fa pública l’avaluació del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat.

Comunicació
Els projectes d’avaluació permeten analitzar processos i organitzacions molt complexes. Si els resultats d’una avaluació també són  complexes i difícils d’entendre el procés perd part del seu sentit. Per aquesta raó és molt important que les avaluacions generin materials que sigui entesos per les persones que els han de llegir. En el cas de l’avaluació del PNAV, a banda d’un extens informe final, també s’han elaborat materials dirigits a perfils menys tècnics, que no estan tant al dia del que ha estat el PNAV.

Millora contínua
El tercer i últim punt és potser el més difícil d’assolir. Es tracta d’aconseguir que el procés d’avaluació faci que l’organització entri en una lògica de millora continua. Això significa distribuir els esforços de manera similar entre les 4 fases de la cadena PDCA (En anglès: Planificar, Desenvolupar, Avaluar, Ajustar). La cultura organitzativa que tenim ens ha portat fins ara a focalitzar-nos molt en els punts inicials de la cadena, dirigint esforços immensos a la diagnosi del context i a la construcció d’una planificació de màxims. La millora contínua implica que restem esforços a aquestes fases inicials i les dirigim a implementar millor els nostres plans (Desenvolupar), a avaluar, i a anar incorporant les millores detectades a través d’aquesta avaluació (Ajustar). Els processos d’avaluació i la millora continua pretenen millorar la gestió a través de l’anàlisi de la nostra pràctica i no tant a través de la investigació més tradicional.

L’avaluació, doncs, ha de tenir en compte que s’emmarca en un dels 4 punts d’aquesta cadena PDCA. Per tant, els materials resultants han de ser útils no només per a rendir comptes, sinó per a poder identificar aspectes de millora tant en la planificació com en la manera en que implementem. En el cas del PNAV s’han elaborat diferents informes que permeten als agents involucrats (Generalitat, administració local, Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya...) detectar punts de baixa eficiència o aspectes on els organismes es poden coordinar millor. Un exemple d’aquest tipus de materials són els informes de Grau de Resposta als reptes del PNAV per als anys 2010 i 2011.

“L’Agència Catalana del Voluntariat és necessària per assolir els reptes prioritaris del sector en la propera legislatura”

Entrevista a Ramon Terrassa, membre del Consell Català de l’Associacionisme i el Voluntariat




Després de les Jornades de Voluntariat, celebrades l’1 i 2 d’octubre de 2010, on el sector de l’associacionisme i el voluntariat va consensuar la proposta d’avantprojecte de llei de l’Agència Catalana del Voluntariat, Ramon Terrassa, representant de Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai al Consell, fa balanç de la situació actual del sector a Catalunya i en destaca els principals reptes de futur.

• Quin paper ha tingut el sector associatiu en l’elaboració de la proposta de llei de l’Agència Catalana de Voluntariat?

El sector associatiu ha tingut un paper de veu i de contrast a través del Consell Català de l’Associacionisme, o els òrgans previs a l’existència d’aquest Consell. Al sector se’ns van anar presentant les propostes de text i vam anar opinant al voltant de la seva idoneïtat, però sobre el text ja elaborat per l’Administració, que és a qui toca fer-ho. El procés s’ha fet amb certa pressa, perquè s’ha volgut enllestir abans d’acabar la legislatura i amb una filosofia derivada del treball del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV). El paper d’assessorament que ha tingut el sector ha acabat convergint amb les Jornades de Voluntariat, de principis de la tardor d’aquest any, on hi va haver realment més possibilitats de conèixer i d’esmenar aquest projecte de llei.

• Per què cal una Agència del Voluntariat a Catalunya?

El que cal és, a través d’una agència o de la forma que sigui, governar aplicant i executant el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat vigent, que tants esforços va comportar al sector associatiu i a la mateixa Administració, i que va ser un bon exemple de treball conjunt. I, en definitiva, és necessària per tal de recuperar el paper que va tenir l’Incavol en èpoques anteriors i per assolir els reptes prioritaris del sector en la propera legislatura.

• A què ens referim quan parlem de model català de voluntariat?

Evidentment, allò que és fonamental és que el voluntariat és una realitat vinculada al món associatiu, privat i no lucratiu. A més, hi ha altres elements tangencials al voltant d’aquesta descripció com que els voluntaris són persones amb drets i deures, que les organitzacions vetllen pel desenvolupament personal d’aquests voluntaris, que no són socis sinó que són persones que fan acció continuada. La gratuïtat també és un tret propi del model català del voluntariat, en contrast amb definicions del voluntariat que hi ha a Europa, on té una remuneració, com per exemple a França. El model català se sustenta en què tot allò que pugui fer la societat civil a través de l’associacionisme i el voluntariat, no ho manlleva l’Administració per fer-ho directament o a través del món mercantil.

• Quin és el principal repte del sector associatiu actualment?

Per a mi n’hi ha tres. El primer és créixer en fortalesa, és a dir, hem d’intentar que el sector associatiu sigui més fort, entès com a més possibilitats de fer més accions, tenir més incidència en la societat en un moment en què es demanda a causa de la crisi i, per tant, requereix de poder fer més coses. També cal fortalesa en la capacitat de fer activitats que impliquin un risc econòmic. Un segon repte seria el de créixer en la independència davant dels poders públics i, en genera, pel que fa a allà on poden haver-hi influències. I un tercer, és guanyar en visibilitat social, és a dir, havíem arribat a tenir un nivell de coneixement des de la societat més alt del que tenim ara. I això es deu a què es van aturar determinades línies de promoció del voluntariat i no s’han reprès o ho han fet escassament.

• Quins han de ser els temes prioritaris durant la propera legislatura?

El primer, que hauria de ser un repte continuat –no només de la propera legislatura, sinó que hauria d’haver estat de l’anterior i ha de ser de la següent– és el suport al voluntariat i al món associatiu. L’administració pública s’ha de comprometre a tenir unes polítiques actives permanents de suport al sector associatiu i a les entitats de voluntariat. El segon repte, per a mi, seria circumstancial del moment: realitzar amb èxit tot allò que és dins de l’Any Europeu del Voluntariat, tot allò que es pugui fer des de Catalunya. La premissa és sempre actuar d’acord amb les entitats del sector, anar plegats, fer un programa d’activitats pactat. El tercer repte és una qüestió una mica tècnica però important perquè és bastant de substrat del sector, i apareix clarament indicat al Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. Es tracta del tema de remodelar i reactivar el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya. És una manera més d’acomplir el primer dels reptes que he dit, el suport. És a dir, hi ha feina a fer en relació amb el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya que; no és que vagi malament, però actua d’inèrcia i ara tocaria fer un punt i a part. I el quart repte, que és genèric però també està vinculat amb el moment en què ens trobem, seria acabar executant tot allò que queda pendent del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat.

Més informació:
- Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat
- IV Jornades de Voluntariat
- Consell Català de l'Associacionisme i el Voluntariat

Joan Cuevas i Marta Fabián