“L’Agència Catalana del Voluntariat és necessària per assolir els reptes prioritaris del sector en la propera legislatura”

Entrevista a Ramon Terrassa, membre del Consell Català de l’Associacionisme i el Voluntariat




Després de les Jornades de Voluntariat, celebrades l’1 i 2 d’octubre de 2010, on el sector de l’associacionisme i el voluntariat va consensuar la proposta d’avantprojecte de llei de l’Agència Catalana del Voluntariat, Ramon Terrassa, representant de Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai al Consell, fa balanç de la situació actual del sector a Catalunya i en destaca els principals reptes de futur.

• Quin paper ha tingut el sector associatiu en l’elaboració de la proposta de llei de l’Agència Catalana de Voluntariat?

El sector associatiu ha tingut un paper de veu i de contrast a través del Consell Català de l’Associacionisme, o els òrgans previs a l’existència d’aquest Consell. Al sector se’ns van anar presentant les propostes de text i vam anar opinant al voltant de la seva idoneïtat, però sobre el text ja elaborat per l’Administració, que és a qui toca fer-ho. El procés s’ha fet amb certa pressa, perquè s’ha volgut enllestir abans d’acabar la legislatura i amb una filosofia derivada del treball del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV). El paper d’assessorament que ha tingut el sector ha acabat convergint amb les Jornades de Voluntariat, de principis de la tardor d’aquest any, on hi va haver realment més possibilitats de conèixer i d’esmenar aquest projecte de llei.

• Per què cal una Agència del Voluntariat a Catalunya?

El que cal és, a través d’una agència o de la forma que sigui, governar aplicant i executant el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat vigent, que tants esforços va comportar al sector associatiu i a la mateixa Administració, i que va ser un bon exemple de treball conjunt. I, en definitiva, és necessària per tal de recuperar el paper que va tenir l’Incavol en èpoques anteriors i per assolir els reptes prioritaris del sector en la propera legislatura.

• A què ens referim quan parlem de model català de voluntariat?

Evidentment, allò que és fonamental és que el voluntariat és una realitat vinculada al món associatiu, privat i no lucratiu. A més, hi ha altres elements tangencials al voltant d’aquesta descripció com que els voluntaris són persones amb drets i deures, que les organitzacions vetllen pel desenvolupament personal d’aquests voluntaris, que no són socis sinó que són persones que fan acció continuada. La gratuïtat també és un tret propi del model català del voluntariat, en contrast amb definicions del voluntariat que hi ha a Europa, on té una remuneració, com per exemple a França. El model català se sustenta en què tot allò que pugui fer la societat civil a través de l’associacionisme i el voluntariat, no ho manlleva l’Administració per fer-ho directament o a través del món mercantil.

• Quin és el principal repte del sector associatiu actualment?

Per a mi n’hi ha tres. El primer és créixer en fortalesa, és a dir, hem d’intentar que el sector associatiu sigui més fort, entès com a més possibilitats de fer més accions, tenir més incidència en la societat en un moment en què es demanda a causa de la crisi i, per tant, requereix de poder fer més coses. També cal fortalesa en la capacitat de fer activitats que impliquin un risc econòmic. Un segon repte seria el de créixer en la independència davant dels poders públics i, en genera, pel que fa a allà on poden haver-hi influències. I un tercer, és guanyar en visibilitat social, és a dir, havíem arribat a tenir un nivell de coneixement des de la societat més alt del que tenim ara. I això es deu a què es van aturar determinades línies de promoció del voluntariat i no s’han reprès o ho han fet escassament.

• Quins han de ser els temes prioritaris durant la propera legislatura?

El primer, que hauria de ser un repte continuat –no només de la propera legislatura, sinó que hauria d’haver estat de l’anterior i ha de ser de la següent– és el suport al voluntariat i al món associatiu. L’administració pública s’ha de comprometre a tenir unes polítiques actives permanents de suport al sector associatiu i a les entitats de voluntariat. El segon repte, per a mi, seria circumstancial del moment: realitzar amb èxit tot allò que és dins de l’Any Europeu del Voluntariat, tot allò que es pugui fer des de Catalunya. La premissa és sempre actuar d’acord amb les entitats del sector, anar plegats, fer un programa d’activitats pactat. El tercer repte és una qüestió una mica tècnica però important perquè és bastant de substrat del sector, i apareix clarament indicat al Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. Es tracta del tema de remodelar i reactivar el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya. És una manera més d’acomplir el primer dels reptes que he dit, el suport. És a dir, hi ha feina a fer en relació amb el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya que; no és que vagi malament, però actua d’inèrcia i ara tocaria fer un punt i a part. I el quart repte, que és genèric però també està vinculat amb el moment en què ens trobem, seria acabar executant tot allò que queda pendent del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat.

Més informació:
- Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat
- IV Jornades de Voluntariat
- Consell Català de l'Associacionisme i el Voluntariat

Joan Cuevas i Marta Fabián