Els teus pares encara voten per tu?

... d'Oriol Illa

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) fa deu anys que promou la participació política mitjançant el vot per aquells i aquelles joves que tenen per primera vegada el dret i la responsabilitat d’exercir aquest dret.

Aproximadament 200.000 joves votaran per primera vegada el proper 28 de novembre a les eleccions al Parlament. Una xifra gens menyspreable que, previsiblement, veurà en l’abstenció l’opció preferible entre aquest col•lectiu.

Cada cop més, les institucions inaccessibles governen més aspectes de la nostra vida sense que nosaltres, amb el vot, hi puguem fer gran cosa. Entenc per institució inaccessible aquella que és lluny de l’àmbit de decisió directe i, en general, del principi de subsidiarietat –Bancs centrals, Organismes internacionals, Consell de la UE...-. Però el debat sobre quin és el poder real que tenim com a ciutadans, no hauria de ser una excusa per allunyar-se cada cop més dels deures que tenim envers la res pública. I un d’aquests, és el vot.

Hi ha un discurs estès entre els i les joves sobre la nul•la importància que té el vot i, encara, sobre la irreversible situació de la política en el seu conjunt. Però cal explicar, també, que l’abstenció és una opció ideològica encara que sigui el resultat de la desídia, molt més que el mateix vot –en blanc o per algun partit- perquè acaba beneficiant un determinat tipus de pensament que nega la participació popular en l’activitat política. La desafecció, la crisi econòmica o la corrupció, no poden ser mai arguments per a l’abstencionisme. Aquest, no perjudica ni castiga les males pràctiques, ans al contrari; l’abstenció carrega durament contra les victòries socials a favor dels drets que ens han permès gaudir d’un grau de benestar i protecció social com mai havíem gaudit abans.

Ens hem preguntat mai a qui molesta les eleccions i tot el trasbals que suposa? Què vol dir quan sentim que els mercats esperen una resposta responsable en unes eleccions? O, dit d’altra forma, sobre qui i sobre qui no, és fàcil fer pagar tota la responsabilitat quan a les nostres societats se succeeix una crisi profunda com l’actual situació econòmica?

L’abstenció és una opció contemplativa i còmplice amb els intents de regressió social i nacional. “Còmoda indiferència la dels pobles que exigeixen que se’ls doni els problemes resolts” afirmava Aristòtil, ja que en nom de l’abstenció en pot parlar qualsevol i es pot legitimar qualsevol política contrària a l’interès general. El fet que sigui una opció legal no la fa menys perillosa. En canvi, el vot és una opció transparent a la qual se li poden passar comptes i reclamar responsabilitats.

El CNJC aposta per la participació ciutadana i per això sap que el vot no és ni l’única ni, probablement, la més efectiva de les formes de participar. Però és conscient que la participació comença per la convicció que totes les formes d’expressió ciutadana són vàlides i necessàries en una societat que es reconeix com a democràtica i, el vot és el primer dret i deure que cal exercir en aquest propòsit.