29 de nov. 2011

Benvolgut expresident


(Aquesta carta és la resposta a "Benvolgut nou president")


Benvolgut expresident,

moltes gràcies per la teva carta, va ser una injecció de vitamines molt important per a mi!

En primer lloc, deixa’m agrair-te que sabessis fer el pas enrere tan dignament com el vas fer. Ningú no és imprescindible (espero tenir-ho present d’aquí a quatre anys!) i, si bé al principi em va semblar que no me’n sortiria, ara diria que ja hi he anat agafant la pràctica. Entenc que tu tenies un estil propi i feies les coses d’una manera, però penso que em donaràs la raó en què no és necessàriament l’única via de dur l’entitat. Era, senzillament, la teva. Ara espero trobar la meva...

El cap em bull d’idees, vull arrencar nous projectes que penso que ens poden beneficiar a tots plegats... Però, no sé com dir-t’ho... Potser hi ha alguna de les activitats que vas idear, que la reformularem de dalt a baix. Saps que no va acabar de funcionar mai, i penso que si hi fem uns quants canvis, funcionarà perfectament bé. Espero que no t’ofenguis per aquests retocs.

També tinc prevista una reunió amb l’entitat X. Em sembla que no val la pena ser-hi tan crític com ho va ser la teva junta, sinó que mirarem d’entendre’ns-hi i buscar-hi sinèrgies. En el fons, ells solen fer la mateixa activitat que nosaltres i, com que no hi tenim la implicació emocional que hi teníeu vosaltres, potser ens podrem entendre millor.

També m’he proposat fer alguna activitat que beneficiï el conjunt de la ciutat. En tant que rebem diners públics per desenvolupar l’activitat concreta que desenvolupem, considero que està bé idear-ne alguna altra enfocada al conjunt dels nostres veïns, tant per donar-nos a conèixer com per retre’ls comptes públicament. No sé ben bé què serà, però espero que se’n senti a parlar.

També m’encantaria buscar patrocinadors privats, però l’altre dia em van dir que l’empresa d’en Manel es trobava a punt de fer fallida. Per tant, dubto que d’aquí en puguem treure cap euro. Potser haurem de pujar les quotes dels socis, no ho sé...  Quan ho he insinuat a la junta, ja m’han dit que no era una bona idea, però ara m’adono de com de difícil n’és, això de quadrar els números!

També... També... També... Bé, també t’he de reconèixer que he tingut algun moment de crisi, cert. Totes aquetes idees contrasten amb el dia a dia, quan em passo hores al telèfon o de reunió en reunió, i el temps que dedicaria a la família se’n ressent. Espero, com bé dius, que amb els mesos pugui veure-ho tot molt més nítid...

Bé, ja veus que sóc un mar de dubtes, d’incerteses i de projectes!

Moltes gràcies pel teu suport!

Atentament,

El president

25 de nov. 2011

Aquest no és el voluntariat que volem, no només!




Aquests darrers dies han estat dies de reflexió i probablement aquesta és la primera de les virtuts del II Congrés Europeu del Voluntariat, que hem realitzat les entitats catalanes els dies 9, 10 i 11 de novembre. Amb aquestes línies voldria compartir aquestes virtuts però sobretot les preocupacions que m'ha generat aquest important esdeveniment.

El Congrés va començar amb una més que lloable declaració de principis del president de la Generalitat que posava l’accent als deures que tenim i als valors que el voluntariat aporta a la nostra societat.

L'Enric Canet, del Casal dels Infants, i la Begonya Navarrete, de la Fundació Autònoma Solidària, ens alertaven dels riscos del moment social que s’albira i reflexionaven al voltant del paper de la societat civil organitzada, o no organitzada, per superar aquests moments d’incertesa i complexitat, econòmica però sobretot social. La Mònica Sabata, de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, ens feia mirar més enllà de les nostres fronteres per veure la importància de compartir i conèixer altres realitats per créixer com a país i com a poble. Aquests espais de visió de futur, tot i que curts, van ser reveladors i van posar sobre la taula reptes, idees i qüestions.

Durant el Congrés van sortir altres idees interessants que ens van fer pensar: altres formes de voluntariat, la responsabilitat social corporativa de les empreses com una oportunitat, la necessitat de fer xarxa i la necessitat de tenir un marc legal que doni suport al voluntariat a Catalunya. I és que finalment, aquest Congrés era una gran oportunitat per fer allò que el president ens deia durant el seu discurs d’obertura, fer arribar els valors del voluntariat més enllà, perquè seran aquests valors els que ens permetran avançar com a poble.

El primer concepte que ha grinyolat en aquest Congrés és el propi concepte de “voluntariat”quedant més que palès amb un Congrés desenfocat que no ha tingut clars els seus destinataris. El prisma que s’ha utilitzat durant aquest 2n Congrés del Voluntariat, des del principi i fins el final, tot i la contradicció, ha estat el d’unes persones professionals i remunerades que gestionen i marquen el camí que han de fer els propis voluntaris. Qualsevol voluntari implicat i compromès, com el voluntari que predica el nostre president encertadament, vol formar part i dir la seva d’un Congrés que vol, entre d’altres coses, assentar les bases d’un possible segon Pla Nacional del Voluntariat de Catalunya.

Però el voluntariat què és? Una persona amb voluntarietat, una empresa que destina els seus beneficis o treballadors a alguna causa, un treballador que sap que a la seva empresa està “ben valorat” ser voluntari o un treballador d’una associació que es creu el projecte i li posa voluntat, tal i com s’ha comentat durant el Congrés? O potser el voluntari que hem de promoure, tot i el moment líquid que vivim, és aquell voluntari compromès i implicat amb la seva realitat local que dedica el seu temps lliure a aquells projectes o entitats sense esperar res a canvi i des de la perspectiva de la gratuïtat?

Els principis que inspiren el voluntariat a la Regió Europea d’escoltisme i guiatge es van voler deixar clars a l'inici de l’European Year of Volunteering 2011 (EYV2011), des de la convicció i necessitat de definir què entenem per voluntariat i abans de començar a treballar i implicar-se amb els diferents grups de treball europeus. Els voluntaris que volem i que necessitem són persones que, des de la seva llibertat individual, dediquin apassionadament el seu temps i la seva energia en accions pel benefici dels altres i de la societat que l’envolta. Persones que en el marc d’una organització participin en les estructures democràtiques i s’impliquin en les decisions que es prenen. L’activitat s’ha de fer estrictament des de la gratuïtat tot i que s’han de contemplar els pagaments de les despeses relacionades directament amb l’activitat voluntària. El voluntariat no pot estar motivat pel guany en aspectes ni materials, ni financers, ni empresarials. I evidentment el voluntariat en cap cas ha de substituir llocs de feina remunerats.

És per aquest motiu que, davant d’aquest plantejament i posicionament, ens preocupa l’enfocament d’un Congrés que no ha encarat els reptes reals que han de permetre desenvolupar aquest voluntariat en els propers anys, sinó que ha enfocat el treball quasi absolutament en el finançament de les entitats i, per tant, en la col·laboració estreta entre les entitats i el món empresarial. Aquest Congrés, promogut per la Generalitat de Catalunya, ha enfocat els continguts més en els valors empresarials, que en els valors del voluntariat i les entitats, més en reptes econòmics, que en reptes socials, de reconeixement, de legalitat, de formació, de promoció, de suport o de motivació. Perquè si realment ens pensem que només amb una relació estreta amb el món empresarial i majoritàriament econòmica farem créixer i millorar el voluntariat i la seva presència, jo crec que no anem pel bon camí. Cal recordar altra vegada que el voluntariat s’inspira des de la gratuïtat i que ens farà falta, també, treballar en xarxa amb els mitjans de comunicació, les universitats o centres de coneixement, els socis, militants o simpatitzants de la pròpia entitat, les altres entitats del país, europees i internacionals, i sobretot fer augmentar les persones compromeses i implicades amb les diferents causes.

Seguint amb els defectes, ens preocupa l’absència de l’associacionisme educatiu en un congrés de voluntariat. Com ens diu el propi concepte, l’associacionisme educatiu és un dels actius del país que educa els infants i joves en la pròpia pràctica voluntària i democràtica. Però no és aquesta absència la principal preocupació, sinó que en cap moment s’hagin treballat les estratègies de promoció d’aquest voluntariat que tant ens preocupa, i que no s’hagi plantejat des dels infants, futurs ciutadans i futurs voluntaris.

La Responsabilitat Social Coorporativa (RSC) o empresarial (RSE), autèntica protagonista d'aquest Congrés, com ens recordava encertadament la Rita Marzoa al programa Solidaris de Catalunya Ràdio d'aquest passat dissabte (13 de novembre del 2011), és un concepte molt interessant i important de treballar, però realment havia de ser el protagonista del Congrés? O els protagonistes hauríem d’haver estat els voluntaris, els quals, per cert, estaven majoritàriament treballant a les seves respectives feines. Perquè aquest és el voluntari que volem, un voluntari implicat amb la seva entitat però implicat també amb la seva responsabilitat laboral, treballador convençut de la necessitat de treballar bé i esforçar-se per tal d’aixecar aquest país. Si aquest Congrés era un congrés de gestors remunerats de voluntariat, concepte creixent i especialment preocupant, potser ens ho haurien d’haver explicat.

La Marató de TV3, un bon exemple a Europa de voluntariat i col·laboració entre diferents agents. Voleu dir, com es comentava via twitter #eurovol2011, que aquest és el millor exemple a Europa de voluntariat a Catalunya? La Marató és un projecte amb molts valors i molt interessants, però més enfocats a la solidaritat i, fins i tot, a la caritat, que no pas al voluntariat compromès i implicat que perseguim, o hauríem de perseguir.

Aquesta que estic fent és una mirada real des del voluntariat i des de la presidència i representació d’una entitat de més de 2.500 voluntaris compromesos, implicats i majoritàriament joves, futurs actius de projectes voluntaris, implicats amb la comunitat i compromesos amb el país. Una entitat que treballa des del voluntariat i en xarxa amb altres entitats del país, que treballa a nivell europeu i internacional, que treballa amb partenariats associatius, culturals, universitaris i empresarials. Una entitat que es planteja els reptes que té davant constantment perquè vol construir sense por i amb el convenciment de treballar per una societat catalana més forta i més lliure.

Aquesta és la nostra preocupació. Podem continuar promovent el voluntariat de les Olimpíades de l’any 92 i quedar a la cua d'Europa, o podem apostar, com està fent l’escoltisme i el guiatge arreu del món, per un voluntariat compromès i apassionat. Podem apostar per un voluntariat promogut per les persones i demanar a les empreses flexibilitat i facilitats pels treballadors que volen fer voluntariat lliurement a la seva comunitat o podem apostar per un voluntariat promogut per les empreses i que les persones fan perquè està ben valorat internament. Podem optar per mantenir els treballadors que ens va portar la bonança econòmica o ens podem aturar a mirar si necessitem tal volum de treballadors per assolir els objectius de les entitats. Podem seguir vinculant voluntariat a diners i per tant fer-lo entrar a la roda del capital o podem creure que per moure el món i deixar-lo millor de com l'hem trobat només ens cal, temps personal, passió pels projectes i creue'ns que les persones, organitzades, podem amb tot allò que ens posem al davant.

En resum, la meva preocupació no són els continguts que hi havia al 2n Congrés Europeu del Voluntariat, sinó aquells que no hi eren.

24 de nov. 2011

Quan 1 més 1 és més gran que 2

He tingut l’oportunitat d’assistir a l’estrena d’Interferències, pel·lícula que es presenta amb aquest cridaner eslògan: "Una reflexió sobre la crisi global que posa nom als responsables".

Una de les sensacions que me n’he endut és la de trobar-me davant d’un producte de moltíssima qualitat en tots els sentits, que a més a més té quelcom de nou que podria (o hauria de) marcar tendència al sector no lucratiu.

L’obra ha estat construïda a partir de la col·laboració de dues organitzacions no lucratives: l’Observatori del Deute en la Globalització i la Fundació Quepo, un centre de recerca especialitzat en relacions nord-sud i una productora audiovisual amb un clar enfocament social, respectivament.

I escric "col·laboració" perquè crec que aquesta és la paraula clau. Veient el resultat final del projecte es fa difícil pensar en una típica relació client-proveïdor. El que es percep és una complicitat en el fons i en la forma que permet obtenir un producte destinat a anar més enllà del cercle activista convençut i alhora mereixedor de l’atenció dels mitjans (referència 1referència 2).

I aquest és el punt: de la unió de dos sabers prou diferents apareixen noves possibilitats. És un mecanisme d’innovació ja conegut, però encara poc explorat per part del nostre teixit associatiu.

Particularment, en totes aquelles iniciatives adreçades a la sensibilització, a l’educació, a la incidència social i política, la capacitat de teixir aliances externes que ens ajudin a idear noves maneres d’arribar a la ciutadania serà clau. Però també en la proposta de solucions als nous reptes socials a què ens enfrontem.

Les combinacions poden ser molt diverses; només cal deixar de mirar endins de la nostra entitat i fer un cop d’ull al nostre voltant. Ens hi animem?

Ah, sí, suposo que voldríeu saber alguna cosa més del contingut de la pel·lícula, oi? En teniu un tràiler a continuació, no us en donaré més detalls. Només us diré que em va deixar molt i molt satisfet, alhora que commogut. Us animo a veure-la, al cinema o al web, a difondre-la (és una producció sota llicència Creative Commons) i a aprofitar tots els recursos i propostes educatives que la complementaran.


Interferències Tràiler Subt. Castellano from Quepo on Vimeo.

14 de nov. 2011

Voluntariat + empreses = molt per aprendre (II)



La celebració del II Congrés Europeu de Voluntariat ha estat una oportunitat per avançar en noves formes de col·laboració, per incentivar i motivar que les persones es facin voluntàries.

El voluntariat d’empresa és un dels temes que es va tractar en el programa, sobre el qual vaig fer un post previ. Hi destacava diversos aprenentatges que es podien desprendre de la col·laboració entre empreses i organitzacions des del punt de vista de l’empresa.

Des de l’experiència d’haver creat, dissenyat, gestionat, coordinat i dinamitzat diversos programes de voluntariat corporatiu voldria destacar alguns aprenentatges, ara, des del punt de vista de l’organització:
  • El voluntariat d’empresa no treu feina. Encara ara em trobo entitats que em diuen: “però si amb un dia no es pot fer res”. Per descomptat! El voluntariat d’empresa no ve (en un primer moment) a treure’ns feina. Em sembla tant obvi que se’m fa estrany que les entitats pensin en el voluntariat corporatiu com un voluntariat més. Les circumstàncies en què aquest tipus de voluntariat s’acosta a l’entitat s’han de tenir en compte.
  • Al contrari, el voluntariat d’empresa (inicialment) ens donarà més feina. Cal coordinar les persones, explicar-los què s’ha de fer, com s’ha de fer i ensenyar-los igual que amb als voluntaris, que en el seu primer moment, també ens van donar més feina (disseny del pla d’acollida, de formació, de coordinació, seguiment).
  • La relació amb empreses és una porta oberta a nous públics, gent a la qual potser no arribaríem per nosaltres mateixos, persones a les quals els podem explicar i mostrar allò que som i que fem.
  • Cal considerar els voluntaris que vénen de l’empresa com a nous amics. Caldrà incloure’ls a la base de dades, fidelitzar-los, demanar-los si volen seguir de voluntaris en alguna altra activitat o projecte de l’entitat, que facin un donatiu o que es facin socis.
  • Hem d’estar oberts a formes creatives per donar cabuda els voluntaris d’empresa a la nostra entitat. Encara que hagin de ser 10 persones posant una bombeta (1 agafa la bombeta i aixeca el braç i els altres 9 giren la taula sobre la qual s’ha pujat per arribar al llum). El primer contacte amb el voluntari d’empresa no és per beneficiar l’entitat, sinó per beneficiar les persones que s’acosten a la causa.
  • Una bona acció per sensibilitzar! Sovint, en les missions de les entitats, surt el terme sensibilitzar. El voluntariat d’empresa és una bona oportunitat per a fer-ho: tindrem persones receptives disposades a escoltar-nos.
  • Cal deixar la porta oberta, amb l’empresa, per establir altres vincles, com ara projectes conjunts, noves formes de participació i de col·laboració.

El voluntariat d’empresa està format per persones que s’acosten per primera vegada a l’entitat. La diferència amb un altre voluntari és el canal que ha utilitzat per acostar-se a l’entitat (l’empresa). De l’organització en depèn la imatge que s’emportarà aquesta persona de la nostra causa, dels nostres projectes. És una oportunitat per fer nous amics.

Crec fermament que el voluntariat corporatiu és una oportunitat per acostar el món associatiu i el món de l’empresa, per compartir coneixements, habilitats i aptituds, per créixer junts i construir una societat més justa i cohesionada. Aconseguir-ho depèn de tots: empreses i organitzacions.

9 de nov. 2011

(TSR = PAR) Territoris i persones socialment i ambientalment responsables


Els models que han imperat al món les darreres dues dècades han quedat fortament en entredit amb la crisi. No només el sistema econòmic i financer amb les polítiques liberals que coneixem bé, sinó també un model de societat que s’ha estès arreu del món on prima l’individualisme, la competició i el narcisisme basats en el consum desaforat. No diré que aquest model hagi arribat a la seva fi –prou que m’agradaria veure-ho– però, en bona mesura, s’haurà de revisar.

Malauradament encara perdura el campi qui pugui, el jo miro de sortir-me’n encara que l’altre caigui pel camí, però també hi ha mirades noves, persones que veuen que el sistema no funciona. La crisi té aquestes coses. Per dir-ho d’una altra manera, la crisi ha deixat i deixa cada dia moltes persones fora. I fora vol dir sense feina, amb família per alimentar i deutes i la sensació de caure al buit sense tenir on agafar-se, ni xarxa que t’entomi (la sensació de buit és terrible). Sortosament, la crisi ha fet sortir forces d’on abans no hi eren, ningú vol deixar d’ajudar a un familiar o un amic i mira de donar-li un cop de mà. Però alhora genera una por immensa: “I si em toca a mi? I si caic jo?”. Si ens fem aquestes preguntes, ja estem mirant el món diferent. No estem disposats a deixar caure al del nostre costat, són persones amb nom i cognoms que coneixem bé.

Aquesta conjuntura ens porta a ser mesurats, a consumir amb cautela, a mirar el futur i ens diuen que això és dolent per al sistema. Aleshores descobrim que el sistema no és bo per a nosaltres, per a les persones.

Per això, ens cal un altre sistema i hem de construir xarxes sòlides per bastir-lo. No xarxes efímeres que aturen el cop, sinó espais que construeixen el futur. Espais per construir el model de societat que volem: inclusiva, on qui cau fora pot ser acollit, diversa i responsable, que té cura dels recursos que fa servir i vetlla per no malmetre l’entorn. Això són els territoris socialment responsables.

La crisi és greu i profunda i, malgrat que hem canviat una mica els nostres patrons de consum, no afrontem els reptes ambientals que tenim davant en la seva globalitat. No podem sortir de la crisi proposant que augmentem el consum. El nostre planeta és limitat i hem de canviar el model. Els TSR han de ser espais que tendeixin a l’equilibri ambiental reduint dràsticament els consums d’energia i produint-ne amb fonts renovables, que tinguin baixos consums de materials (consumint molt mesuradament) i el residu arribi a ser zero.

Els territoris socialment responsables són llocs amb una intencionalitat clara i concreta: construir una societat que posi primer les persones i també l’entorn que les acull.


Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

8 de nov. 2011

Reptes del voluntariat ambiental



El voluntariat ambiental és una més que interessant iniciativa de conservació ambiental, de promoció de la sostenibilitat i que permet col·laborar de forma pràctica i sòlida en la resolució de molts problemes ambientals i l’augment dels coneixements ambientals en el si d’una entitat. És obvi que el voluntariat no pot fer front per si mateix a moltes mancances ambientals, però no deixa d’ésser una aportació molt atractiva per a com a mínim evitar que els ciutadans donin l’esquena al seu patrimoni natural, una eina amb un gran potencial que demostra que la protecció ambiental és una causa col·lectiva i no només de l’administració o de les empreses.

Apropiar-se de la natura, si ens la fem nostra, si aprenem el seu funcionament, si ens l’estimem a través d’intervencions directes de millora, provoca que ens acabem adonant que no hem de reclamar només que siguin altres els que facin accions per protegir-la, sinó que nosaltres podem fer un primer pas.És una estratègia de participació activa que agrupa a qualsevol persona, a conservacionistes no militants o amb un compromís parcial que desitgen responsabilitzar-se d’allò que consideren important d’una manera concreta, a la vegada que obtenen una gran satisfacció personal, o s’accedeix a coneixements pràctics difícils d’aconseguir d’una altra manera.

En ocasions les persones no es reconeixen com a voluntàries sinó que es consideren militants d’una causa a defensar, de la qual volen ser part de la solució i no només part del problema. Moltes vegades es tracta de veritables artesans de la conservació. En general, el voluntariat ambiental se centra en la intervenció directa, la millora i manipulació de l’entorn i dels éssers vius que l’habiten. La major part de la tasca de conservació de la natura descansa en el treball del voluntariat. És una importància destacable però socialment poc percebuda. També col·laboren en activitats de sensibilització, formació i educació. De fet, tota acció voluntària ambiental té aquests dos components: la intervenció i la sensibilització.

Les entitats amb voluntariat ambiental tenen els mateixos reptes que qualsevol altra entitat en els nostres dies per continuar amb la seva tasca associativa i donar continuïtat a les seves activitats, però a més, han de saber transmetre la importància de la seva missió, mantenir un ampli ventall de participació i assegurar un equilibri entre la militància activa i la gestió del voluntariat per millorar la seva actuació. Les entitats amb voluntariat ambiental han de transmetre el missatge que les qüestions ambientals no es poden deixar únicament en altres mans.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

Quin serà el paper del voluntariat els propers temps?




Capficats estan els occidentals tant pel món del núvol tan virtual de la comunicació com per la bombolla en la qual ens hem anat instal·lant, bombardejats per les pors al déu dels mercats, que omnipresent i arbitrari ens pot llençar a la misèria o la mort. Davant d'això, la primavera àrab i el moviment mundial dels indignats obre una porta d’esperança. Mentre el núvol ens incita com un cant de sirena a ser distants, els nous moviments ens impulsen a ocupar l’espai. Ens trobem entre l’absència virtual i el frec a frec humà. Quin serà el paper del voluntariat els propers temps?

El voluntariat haurà de ser compromís per les persones i l’entorn. Incitar-nos a fer accions voluntàries que ens baixin del núvol i ens facin penetrar en la realitat. Per assolir-ho, cal que comencem per transformar-nos nosaltres mateixos, vivint el valors que propugnem i proposant-los socialment. El voluntariat ha de deixar de ser passiu i militar totalment per a la nova causa.

La societat està passant de ser complicada a ser confusa. Les nostres accions voluntàries no poden quedar-se en petites teràpies assistencials o de millora de l’entorn. La transformació social que propugna el voluntariat solament pot passar per la transformació de les estructures que generen marginació, exclusió i destrucció d’ecosistemes. I, per això, cal diagnosticar amb rigor i generar projectes per a una nova estructura social. Quedar-se en la millora conjuntural alenteix el procés de canvi.

El voluntariat haurà de ser presència. El contacte humà d’igual a igual és la base de la seva acció, enmig de la gent en situació de dificultat, estructural o conjuntural. Un contacte des de la pròpia realitat de la relació i del respecte a les potencialitats i energies que té l’altre, facilitant que es pugui créixer en l’autonomia, en la capacitat que qualsevol pot tenir de transformar l’entorn. És un repte que l’acció voluntària sigui d’igual a igual.

En la confusió del nostre món, el voluntariat pot ser una eina de transformació o un obstacle. Per quina opció ens decidim?

Enric Canet, director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants.


Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

7 de nov. 2011

Benvolgut nou president



Benvolgut nou president,

en primer lloc, moltes gràcies per haver acceptat el càrrec. T’honora aquesta passa endavant que has fet, i espero que la resta de socis també ho sàpiguen valorar així.

Ara que ja han passat uns mesos després de l’assemblea on et vam escollir, t’adreço quatre ratlles que penso que et poden ser d’utilitat.

Disculpa’m perquè el relleu potser no va ser tan idíl·lic com et vaig prometre. Et vaig assegurar que t’explicaria moltes coses i que et guiaria en molts aspectes, però a mida que passaven els primers dies del teu mandat, vaig pensar que el millor seria que ho anessis descobrint tu mateix, sense hipoteques, ni vicis, ni mals entesos del passat.

Sí que et vull recomanar que deleguis tant com puguis. Sinó, creu-me que la feina és inabastable. Tu has fet el pas, sí, però tots els associats també t’acompanyem voluntàriament en aquesta aventura. Per tant, també podem implicar-nos tant com has fet tu. Cadascú té un àmbit en què excel·lir, serà feina teva identificar-lo i guiar-nos cap allí.

Fes créixer l’entitat, no la vulguis tancada sobre si mateixa. Mira d’implicar el màxim de gent possible en aquest projecte, perquè, sinó, anirà quedant ensopit i s’extingirà. A més, són molts els conciutadans que es passen el dia davant la televisió! Molts potser no veuen el sentit de la tasca voluntària, però els que ho han provat, n’han quedat tan encantats que això sol ja em fa veure les bondats de la proposta!

Per les teves mans passaran diners que no seran teus. No dubto ni un moment de la teva honradesa en la gestió d’aquests recursos, però sí que et demanaria que estiguessis al cas de transmetre aquest missatge al conjunt de la teva junta. Moltes vegades és fàcil caure, un per l’altre, en la justificació de despeses injustificables. Pensa que, per quatre duros, se’n pot anar en orris l’excel·lent tasca que estem fent tots plegats.

Dedicaràs moltes hores a l’entitat –suposo que ja te n’has començat a adonar–. Paciència, és l’únic que et puc recomanar. Et trobaràs enviant correus a les dues de la matinada i fent reunions a les nou del matí d’un dissabte. Paciència. Potser en aquell precís moment no trobaràs el sentit de la teva tasca, però, creu-me, cada acció compta.

Arribarà un dia, el dia en què l’associació durà a terme l’activitat tan llargament planificada, en què de cop i volta veuràs el sentit de tantes hores invertides. Assaboreix-ne cada minut, t’ho mereixes. Però tingues en compte que l’èxit no és només teu, sinó del col·lectiu!I En canvi, sí que tindràs el repte automàtic de pensar ja en la següent fita a assolir. Els cansats fan la feina. Qui fa el que pot, està obligat a més.

Gràcies pel teu temps, president!

Atentament,

L’expresident


PD: Ja t’aviso que hi haurà socis que no veuran tot això que t’he dit, o no ho voldran veure, i que et criticaran per haver fet A i no haver fet B, o per les dues coses alhora. Què hauràs de fer? En això sí que no et puc ajudar. A uns, jo els vaig engegar a dida. Als altres, els vaig encarregar feina –que, per cert, encara està per fer!–. Paciència, doncs...

(La resposta a aquesta carta: "Benvolgut expresident")


Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

4 de nov. 2011

Per un voluntariat independent, popular, actiu, sobri i arrelat al país




La crisi està provocant no poc patiment en moltes persones i, no cal dir-ho, en entitats socials i del tercer sector. Per tant, convé no banalitzar-la, ni banalitzar els seus efectes. Però això no treu que intentem fer de la necessitat virtut i que no aprofitem les circumstàncies per revisar coses que no s’han fet prou bé o per depurar determinats vicis adquirits. És en aquest darrer sentit que goso afirmar que el context que ens dibuixa la crisi pot ser una bona ocasió per repensar el voluntariat i el model de desenvolupament del voluntariat que hem anat practicant en els darrers anys. 

En aquesta mateixa línia també afirmo que una temporada de grans estretors per a l’administració, i sense subvencions, pot tenir efectes purificadors, no per a tot el tercer sector, però sí específicament per a determinats àmbits del món associatiu i particularment del voluntariat.

És en aquest context d’austeritat general que podem retrobar les virtuts que configuren –o que un xic idealment, hem volgut que configurés– un model català del voluntariat, caracteritzat entre d'altres, per aquests trets:

  1. Caràcter cívic i independent de les administracions públiques: cal oblidar aventures d’excés de tutela o de suplantació d’aquest caràcter civil i independent que algunes administracions han practicat, sovint sota el pretext del suport.
  2. Popular i plural: el voluntariat només pot ser un moviment massiu si assoleix aquesta dimensió popular –interclassista en diríem abans– i, necessàriament diversa i plural (socialment, cultural, religiosa, política), però allunyat de la beneficència aristocràtica de les meses petitòries, del pijo-progressisme banal, o d’allò que ara s’anomena els antisistema. El voluntariat és constructiu per naturalesa.
  3. Primacia de l’acció i el servei per sobre del discurs: el voluntariat ha de ser un moviment reflexiu i crític, però l’essència del seu "engagement" és l’acció i el servei específic en un àmbit determinat. El voluntariat va per feina, és un moviment d’esforç i treball compartit, amb metes clares i concretes i amb beneficiaris personals, socials o culturals també concrets. La relació i la col·laboració amb els moviments socials o amb altres àmbits del tercer sector no pot desdibuixar la identitat del voluntari que és l’acció altruista.
  4. Austeritat i sobrietat: la primacia de l’acció també implica una sobrietat en la seva estructuració i desplegament. Allò que importa és la missió i els mitjans hi estan al seu servei. Les organitzacions de voluntariat són organitzacions lleugeres i dinàmiques, austeres en els mitjans. Els recursos s’orienten clarament a les finalitats. D’altra banda, el voluntariat necessita reconeixement, però no la falsa adulació ni que el festegin interessadament. Prou que hem assistit a actes que, en aquesta línia, han vorejat el ridícul. 
  5. Arrelament al país: l’actitud voluntària neix d’un compromís amb la realitat que és manifesta en una pluralitat de causes i d’àmbits, sovint a l’entorn més immediat, però també en marcs més llunyans. Però, ni en el cas de la cooperació internacional, el voluntari no es pot confondre amb l’aventurer, o amb aquell que cerca l’exotisme que trenqui amb la seva rutina. El voluntariat no es desentén del seu país, ni de la seva realitat més propera, encara que la seva missió la desenvolupi en altres indrets. Una solidaritat extremadament selectiva o que es desentengui d’allò més proper és sospitosa.
Certament, no sé si aquest model de voluntariat ha existit mai com a tal i en plenitud, però de ben segur ha format part de l’imaginari col·lectiu de molts sobre el que volíem ser. Un imaginari potser desdibuixat en els darrers anys, però encara il·lusionant i, crec, més actual que mai.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

M’imagino... Una història d’amor entre el voluntariat i les TIC



La propera setmana se celebra a Barcelona el II Congrés Europeu del Voluntariat. Al programa s’hi ha inclòs una taula rodona que em sembla d’allò més necessària i que duu per títol "Què passarà i què hauria de passar en el món del voluntariat en els propers 5 anys?".

En un context com l’actual és molt temptador centrar la reflexió sectorial en les dificultats del present més que no pas en les oportunitats i els reptes del futur. Si no somiem difícilment ens mourem d’on som. Així que en els paràgrafs següents provaré d’esbossar algunes idees per ajudar a respondre la pregunta de la taula pel que fa a la relació de les TIC amb l’acció del voluntariat.

M’imagino unes organitzacions capaces d’esprémer el potencial que la tecnologia ofereix per acostar-se a milers de persones i oferir-los diferents vies d’implicació amb les respectives causes que s’adaptin als seus desitjos i interessos i a les seves limitacions horàries, geogràfiques o de qualsevol altre tipus. I no només de forma puntual, sinó amb continuïtat.

M’imagino unes organitzacions que deixen enrere models de gestió i de presa de decisions encarcarats i que, aprofitant la tecnologia, reaccionen amb agilitat a les demandes socials i, alhora, són flexibles amb els seus voluntaris perquè aquests puguin mobilitzar-se i actuar amb autonomia. Si no és així, amb les possibilitats tecnològiques actuals, el voluntariat farà un 'bypass' a les entitats.

M’imagino organitzacions i voluntariat que aprofiten el bo i millor d’Internet per potenciar les seves activitats i la seva presència al carrer i que alhora les mantenen vives projectant-les a la xarxa, en un camí d’anada i tornada permanent entre tots dos espais.

M’imagino organitzacions que descobreixen en el 'crowdsourcing' i el 'crowdfunding' (o micromecenatge) online noves maneres d’aplicar l’entre tots ho farem tot. I persones voluntàries que comprenen que una aportació molt petita sumada a moltes altres pot acabar generant un resultat final altament impactant.

M’imagino persones voluntàries creatives i innovadores explotant les capacitats dels seus telèfons mòbils per fer del voluntariat una activitat non-stop: fotos de denúncies, vídeos de testimoniatge, identificacions i mapatges de tota mena, suport a campanyes, etc. Un voluntari amb un telèfon intel·ligent serà un supervoluntari.

M’imagino persones voluntàries motivades per causes i valors diversos que a banda de col·laborar de forma regular amb algunes organitzacions concretes aprofitaran la xarxa per aportar valor puntualment a moltes altres iniciatives. I que a més la faran servir per demostrar a amics, coneguts i saludats com de bé s’ho passen fent de voluntaris i així animar-los a enredar-s’hi.

Què més imagineu, vosaltres?

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

Quan la crisi exalça el voluntari

 

Enguany se celebra l’Any Europeu del Voluntariat. Al conjunt d’Europa es calcula que més de 100 milions de persones estan compromeses amb activitats de voluntariat i que a Catalunya en són quasi 600.000. Si cerquéssim una definició universal alhora d’explicar què és un voluntari, el resultat s’aproximaria a dir que és aquell individu que realitza una tasca no remunerada, acceptada de forma voluntària i què llur activitat beneficia a persones alienes a la família, amics, veïns o al propi individu. Un voluntari seria, en definitiva, una persona amb un alt compromís social i uns determinats valors.

Tanmateix, en l’inabastable debat sobre els valors i la moral a la nostra societat, i especialment en moments de crisi com l’actual, hi ha determinats consensos que ens situen en un terreny sota sospita. Valors abastament aplaudits com l’ètica, la responsabilitat, la solidaritat, etc. comporten, en la teoria, una actitud que serveix d’exemple, però què a la pràctica, per desgràcia, hem marginat premeditadament promovent, justament, els valors contraris.

Una dècada prodigiosa que ens ha fet créixer per sobre de les nostres possibilitats i de la qual estem pagant un cost altíssim, no només econòmic, sinó també social. Hem promogut a la nostra societat, durant els anys d’opulència econòmica, les conductes altruistes i voluntàries que semblen ser exemplars per una immensa majoria de la societat? Malauradament, no.

A mitjans del segle XIX, Auguste Compte encunya la paraula "altruisme" –virtut del voluntari– en oposició al d’egoisme. És sobrer afirmar que vivim temps en els que l’egoisme ha guanyat massa sovint la partida. Temps sense perspectives i amb una indiscutible sensació de resignació, indignació o, fins i tot, desesperança. La gran puixança econòmica viscuda a principis del XXI ens va fer sentir individus d’una societat sense límit i persones indestructibles des d’una perspectiva estrictament materialista, tot abandonant aquella altra riquesa que és la "solidaritat intracomunitària". A mida que ens emmirallàvem en el miracle d’una Europa pròspera, apartàvem actituds i valors que ens semblaven caducs en un sistema que no parava de generar oportunitats –encara que aquestes fossin fictícies–. Però el cicle va invertir la seva tendència i ara, amb més de la meitat de la població catalana amb importants dificultats econòmiques i socials, necessitem recuperar uns valors que hem menystingut durant temps.

Un valor és una actitud que millora i perfecciona l’home des d’un punt de vista moral. Afortunadament hi ha gent que durant l’exuberància d’una època que no tornarà, ha mantingut viva la torxa. Hi ha hagut persones al nostre voltant disposades a nedar contracorrent perquè han perseverat en els seus valors i en el servei cap a l’altre. És en aquest context, i amb l’objectiu de plantejar reptes per un voluntariat que afronta una situació social molt complexa a casa nostra i al conjunt d’Europa, que els propers dies 9, 10 i 11 de novembre se celebra a Barcelona el II Congrés Europeu del Voluntariat. Serà una excel·lent oportunitat per prendre el pols d’una societat que insisteix en la defensa d’allò públic i en el compromís social, però que necessita trobar referents i brúixoles que mantinguin el rumb cap a un horitzó creïble, avui encara, incert. Ser voluntari vol dir no haver deixat mai d’entendre, comprendre i comprometre’s amb l’entorn que ens envolta. Quan les coses van bé però, sobretot, quan el futur sembla gris. Simple i complex alhora.



Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat