El microvoluntariat, una via més per ajudar a fer el món millor

...de Jaume Albaigès

El microvoluntariat (MV) posa en relació una persona amb una organització durant un període molt curt de temps per a la realització d’una activitat molt concreta. Pot ser des d’uns minuts fins a unes hores, però no sol anar més enllà. Això no vol dir, però, que una persona no pugui realitzar diverses accions de MV al llarg del temps en una mateixa organització. El MV, fins i tot, pot ser la porta d’entrada per a una relació més compromesa entre persona i entitat.

Internet ha facilitat que el MV es desenvolupi amb força els darrers temps, però és una pràctica que ja existia anteriorment i que se segueix practicant al món físic: no és estrany trobar demandes d’entitats que necessiten una persona per explicar contes en una festa infantil o un grup de voluntaris que acompanyi els beneficiaris en una excursió.

A Internet el MV pren altres formes, igualment eficaces per tal que les entitats puguin desenvolupar amb èxit la seva missió: una traducció, el disseny d’un logotip, l’actualització d’un web, un simple consell jurídic... Fins i tot hi ha organitzacions, com Imagen en Acción, que es basen en aquesta manera de fer.

El MV s’exerceix de forma individual o en petit grup, però cada cop més van apareixent dinàmiques de crowdsourcing: voluntariat massiu, no necessàriament simultani, amb un sol objectiu. També d’això ja en teníem mostres, com les accions de neteja o reforestació de boscos. Internet, un cop més, les potencia i n’ofereix de noves.

El MV ha permès la incorporació al voluntariat de persones que mai no n’havien fet, per falta de temps o per desconeixement. També possibilita que les persones facin un ús social de les seves habilitats tècniques, un factor cada cop més valorat pel voluntariat.

Algunes referències que podem vincular al MV: Microvoluntarios i The Extraordinaries es defineixen directament amb aquest terme. També SolucionesONG n’és una mostra que, a més, permet el reaprofitament del coneixement més enllà de la relació inicial persona – entitat. Als canals habituals més coneguts (A l’abast, HacesFalta) s’hi publiquen algunes propostes en aquesta línia, tot i que no s’anomenin així.

Un apunt final: el MV no hauria de fer oblidar ni pretendre substituir el valor profund del compromís que suposa un voluntariat de llarga durada. Ans al contrari, hauria de facilitar, precisament, que més persones s’hi apropessin.

Llegir més...

Voluntariat en família: un projecte oportú

... de Carles Armengol

En el 2n Congrés de l’Associacionisme i el voluntariat, ja llunyà en el temps, una de les novetats abordades va ser la necessitat de trobar nous formats al compromís voluntari i noves formes d’articulació d’aquest, davant del possible estancament dels models més tradicionals.

Entre aquestes noves formes o estratègies de voluntariat es parlava, per exemple, del voluntariat corporatiu o del voluntariat familiar. A la pràctica, però, aquestes idees, especialment la segona, varen restar en poc més que idees. És per això que m’ha sorprès molt favorablement i m’ha interessat força el Projecte Voluntariat en família Pare Manyanet, promogut per dues AMPAs d’escoles de Barcelona: la del Col·legi Pare Manyanet del barri de les Corts i la del Col·legi Jesús Maria i Josep del barri de Sant Andreu.

La idea és molt bona ensems que simple. Es tracta que el compromís voluntari sigui del conjunt de la família o d’una part d’aquesta i no tan sols individual com ho és habitualment. Poden ser pares i fills conjuntament, avis i néts, la parella... totes les combinacions possibles tot i que serà més ric quan més àmplia sigui la participació dels elements familiars i especialment si es manté una composició intergeneracional.

Les característiques del compromís (durada, intensitat...) poden ser variables en funció de la diversitat de projectes en els quals hom pugui participar. Els àmbits de voluntariat on intervenir també poden ser diversos. Per tal d’encaixar en una dinàmica familiar cal prioritzar aquells en què el perfil del voluntari pot ser intergeneracional i l’activitat es pot desenvolupar en petit grup.

En l’exemple que ens ocupa, la selecció d’àmbits i projectes de voluntariat inclou voluntariat ambiental (col·laboració amb el Projecte rius i amb el Centre d’acollida d’animals de companyia), voluntariat social (col·laboració amb Amics de la Gent Gran, amb residències de geriàtriques dels barris respectius i amb campanyes de recollida d’aliments) i voluntariat educatiu (suport escolar i activitats extraordinàries a l’escola). Tot analitzant aquesta selecció podem veure també que ofereix una diversitat pel que fa a durada, intensitat, temporalitat i altres condicions de l’activitat a realitzar i facilita, per tant, l’encaix amb les possibilitats i interessos d’un gran nombre de famílies o nuclis familiars.

Més enllà de possibilitar una major presència de voluntaris i dels beneficis (no econòmics, és clar!) que tota acció voluntària comporta a qui la realitza, els beneficis per a la família també poden ser molt importants. M’agradaria anar-hi a fons en un altra ocasió; quedem-nos, ara, amb allò més evident: el voluntariat en família és una excel·lent alternativa d’oci familiar. Un àmbit on l’oferta és més exigua del que ens pot semblar a primera vista.

Per acabar aquesta primera noticia sobre el Projecte, voldria destacar-ne encara dues virtuts.

En primer lloc que l’opció no ha estat crear nous projectes de voluntariat o noves entitats en un món ja prou marcat pel minifundisme sinó col·laborar amb entitats ja existents. La segona virtut la trobo en l’origen de la iniciativa: dues AMPAs. La funció de les AMPAs no pot ser només, ni principalment, promoure activitats extraescolars per als alumnes per tal d’ocupar-ne com més temps millor. Preocupar-se per la vida familiar és important i amb un projecte com el voluntariat en família es pot estar explorant una beta molt fructífera. Tant de bo el projecte reïxi i en puguem seguir parlant.

Llegir més...

Porto Alegre, 10 anys després

... d'Oriol Illa

El Fòrum Social Mundial (FSM), altrament dit Porto Alegre, celebra el seu 10è aniversari. La cimera dels “governats”, dels antiglobalització, de les esquerres transformadores, dels altermundistes –poseu-hi tantes etiquetes com conegueu, que cap d’elles s’acabarà ajustant al que realment és Porto Alegre-, passa per aquest simbòlic zenit que representa la dècada, amb més preguntes que no pas respostes.

Vaig tenir l’ocasió de participar d’aquesta extraordinària cita el gener de 2003, conjuntament amb altres amics de la delegació catalana d’aleshores, – David Minoves, Joan Ferran, Joan Herrera, Toni Comín, Jordi Armadans, Jordi Miralles, Jaume Llansó...- tots ells integrats en el Fòrum Social Català. Era pocs dies després que Luiz Inacio Lula Da Silva assumís la presidència del Brasil, en guanyar les eleccions amb un 61% del total dels vots, cosa que representava el major nombre de vots de la història brasilera (52’4 milions de sufragis).

Després de la seva proclamació com a President, va celebrar un discurs multitudinari a l’esplanada central del FSM, davant de milers de persones que veien en Lula, la gran esperança no només per al futur del Brasil, sinó per al conjunt del continent sud-americà. Era la tercera edició del FSM.

Llegit amb perspectiva, aquell discurs era premonitori en molts aspectes del que passaria al món pocs anys després. Denunciava les profundes injustícies d’un planeta que creixia molt, però desigualment, i es comprometia des de la seva condició de “funcionari número u” a fer-hi front.

Tanmateix, Lula sempre confià en la política per resoldre els difícils problemes que ja s’intuïen pel seu mandat, i confià en la política perquè era en l’únic que hi podia comptar “...no em puc equivocar [...] perquè no vaig ser escollit amb el recolzament d’una cadena de televisió, perquè no vaig ser escollit per la complicitat amb el sistema financer, perquè no vaig ser escollit pels interessos dels grans grups econòmics, ni tan sols per la meva capacitat o intel·ligència. Vaig ser escollit per l’alt grau de consciència política de la societat brasilera el dia 27 d’octubre de 2002.”

Paradoxalment, set anys després, el món ha canviat radicalment i està sotmès a una profunda crisi financera, econòmica i social, però Porto Alegre continua evidenciant les dificultats que sempre ha mostrat, alhora de concretar i fer efectives les palanques de canvi que propugna, alhora d’articular una política real i possible que avanci cap a la reforma del sistema econòmic mundial.

Recordo el Fòrum de Davos –que se celebra els mateixos dies que el FSM- com l’antítesi d’allò que representava Porto Alegre. Mentre el sud del Brasil acollia el color, la calor, la diversitat i l’alegria, a Suïssa, el gèlid hivern, la neu i la nit eren protagonistes de totes les jornades que s’hi celebraven. Dos móns oposats amb interessos confrontats. Simultanis, però cara i creu del nostre planeta. El Nord i el Sud.

Deu anys després, el lema de Porto Alegre es manté més vigent que mai; “Un altre món és possible”, però avui, ja no n’hi ha prou de dir que el món que tenim no ens du enlloc, ara ja cal començar a dibuixar com el volem nosaltres i treballar per fer-lo efectiu. I això només serà possible des de la política. Trobo a faltar que Bernard Cassen, Noam Chomsky, Susanne George, Leo Boff i d’altres intel·lectuals, referents de l’altermundisme i del FSM, teòrics tots ells que fan de la reivindicació, poesia, que tinguin els seus homòlegs a escala política i governamental. El FSM ha de recuperar la política i, amb ella, la capacitat de lideratge com ja va fer fa 10 anys. Ara és peremptori que ho faci, perquè la política no és el problema, és l’alternativa a l’economia del lliure mercat. Perquè un món sense alternativa, és un món sense futur.

Llegir més...

Solidaritat i tecnologia: el cas d’Haití

...de Jaume Albaigès

Que les possibilitats que ofereixen les TIC en tots els àmbits són nombroses no és cap descobriment. Que molts dels usos que ens suggereixen, amb la tecnologia que ara mateix tenim ja disponible, no ens els podem ni imaginar, tampoc. Però per si algú encara té alguna mena de dubte, deixeu-me que us faci una breu i del tot incompleta llista de recursos TIC que han servit per activar de forma tangible la solidaritat envers les víctimes del terratrèmol d’Haití.

1. Captació de fons

Organitzacions com, per exemple, Creu Roja, Metges Sense Fronteres o Intermón Oxfam han recaptat milions d’euros, principalment a través del seu web. Fins i tot MSF ha canviat la seva pàgina inicial per una molt ràpida de carregar, focalitzada a donar la informació més recent i canalitzar el visitant cap als mecanismes de donació i afiliació.

Als Estats Units, Creu Roja ha recollit 22 milions de dòlars a través de missatges de mòbil.

A Facebook, l’aplicació Farmville ha aconseguit més d’1 milió de dòlars entre els seus jugadors.

2. L’anàlisi crítica i la sensibilització

Els webs de les ONG presents a Haití han rebut una allau de visites de persones que volien informar-se, tot cercant un tipus d’informació que no trobaven als mitjans tradicionals. En aquest àmbit és destacable el dossier especial de CanalSolidari, amb articles de fons sobre la precària situació del país ja abans del terratrèmol o sobre el paper dels periodistes desplaçats.

3. Identificació i localització de persones

The Extraordinaries, un web de microvoluntariat, ha posat en marxa una campanya especial de crowdsourcing per localitzar, a través de les fotografies dels mitjans de comunicació, persones desaparegudes o no localitzades. Ushaidi, un programari fet a l’Àfrica, també facilita la possibilitat d’identificar sobre el mapa punts on hi ha urgències, amenaces, riscos, notícies diverses... a través d’un missatge de text de mòbil.

4. La llista és llarga...

I a Crisis Commons hi ha una pila de projectes en marxa: traduccions anglès-creole, elaboració de mapes oberts, creació de directoris d’ONG sobre el terreny, sistemes de reunificació familiar, aplicacions per a mòbils...

A partir d’aquí, ja ho sabeu, col·laboreu, si podeu, en qualsevol d’aquestes propostes i, per descomptat, agafeu-ne idees per als projectes de les vostres entitats.

Llegir més...

Haití, “es tanca una porta i s'obre una finestra" ... potser

... d'Albert Tarradellas

El terratrèmol a Haití, un desastre de dimensions extraordinàries sobre la base d'una extraordinària i continuada situació de pobresa extrema.

No anem a comentar les imatges o els testimonis que aquests dies bombardegen els nostres sentits i ens colpegen la consciència.

Cal reconèixer que la solidaritat internacional s'ha mogut ràpidament, i ara el problema és com fer arribar de manera equitativa tota aquesta ajuda als damnificats. Costarà, atès que els mínims serveis públics haitians han desaparegut, si més no a la capital (que en aquests països empobrits és com dir a tot l'Estat).

Però amb més o menys impaciència o desesperació dels qui han patit les conseqüències del terratrèmol, les coses es posen mínimament al seu lloc: els ferits i malalts seran atesos, els famolencs seran alimentats, nous habitatges seran habilitats, l’"ordre" d’abans serà restablert.

Alguna cosa més, si us plau, per als habitants del país més pobre d'Amèrica Llatina?

S'ha plantejat Vostè la possibilitat de contribuir d'alguna manera per pal·liar aquesta situació?

Haití necessita, certament, apartar la runa del terratrèmol, però necessita molt més de la solidaritat del qui vulgui acompanyar-los en el llarg i lent caminar cap a uns nivells mínimament acceptables de ... dignitat de vida.

Li proposo a vostè, lector d'aquesta post, que d'aquí a un any esbrini quines organitzacions de suport es troben treballant en aquest país, i que es comprometi a ajudar, en la mesura de les seves possibilitats, de forma regular i continuada per a aquesta finalitat . L'ONG destinatària de la seva confiança li informarà regularment d’allò que es vagi fent amb els seus recursos al país. Les organitzacions amb una trajectòria i experiència llarga i, per descomptat, anterior al desastre esdevingut, poden ser realment agents de cooperació (co-operar = treballar junts), contribuint a què els haitians puguin arribar a ser protagonistes del seu propi destí.

Aquest "granet de sorra" seu, permeti'm que repeteixi, regular i continuat, probablement tindrà més projecció i impacte a llarg termini en la vida de les persones que la ingent ajuda material que en aquests dies va arribant a Porto Prince.

Gràcies perquè el "... potser" del títol va per a vostè. Llegir més...