Llei de mecenatge, pacte fiscal i Fòrum primavera de les associacions

... de Ramon Torra

Codi Ètic de les Associacions de Barcelona

Dilluns 14 de maig s'anunciava per part del Secretari d'Estat de Cultura, José Maria Lassalle l'aprovació de l'esborrany de la nova Llei de “participación social y mecenazgo", una reforma de l’actual llei 49/2002. Aquesta llei vol ser pactada amb el grup parlamentari de CiU, amb la idea que a finals de setembre pugui aprovar-se en el Congrés.

La llei té dos grans blocs: Mesures tributàries i estímuls per al reconeixement públic del mecenatge, amb l’objectiu de ser una llei:

1. Singular i específica. Com a complement a la iniciativa pública, no substitutòria.

2. Que reguli "integralment" el mecenatge i el micromecenatge que es faci a les entitats, el tipus de donatius, el règim fiscal, el reconeixement públic dels mecenes i la creació d’un Consejo Estatal del Mecenazgo.

3. Amplia i transversal per atendre a diferents sectors: social, cultura, educació, innovació, científic, esports, medi ambient...

Paral·lelament, el Govern català planteja un nou punt d’interès si atenem les declaracions fetes pel president Mas en la sessió de control del Parlament, on avisava que el camí cap a una hisenda pròpia per a Catalunya és "irrenunciable" i s'aconseguirà o bé a través d'un pacte fiscal amb el Govern de l'Estat o bé "per la via de la pròpia decisió" del poble català. Això suposa que les exempcions fiscals també haurien de ser competència del Govern de la Generalitat com passa a Euskadi, per tant, tot el treball que es faci en aquests moments, incloses les propostes que no quedin acceptades per part del PP, podrien ser plantejades de nou si arribem a tenir una hisenda pròpia. De moment s'ha anunciat que abans de final de maig és convocarà una cimera de partits sobre el pacte fiscal, amb el propòsit de votar les conclusions de la comissió parlamentària en ple el mes de juny i de juliol.

I finalment, per saber-ne una mica més de com pot afectar aquesta nova llei a les entitats en general, si això del pacte fiscal va de debò i com haurem d'acabar posicionant-nos les associacions, enguany, en el marc del XVIII Fòrum Primavera de les associacions s'organitza una taula de debat sobre "El mecenatge, llums i ombres per les associacions". Aquesta és farà l'1 de juny a Torre Jussana amb la participació d’en Carles Campuzano, diputat al Congrés per CiU, Elena Lauroba, exdirectora de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia i professora de Dret Civil UB i Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya. La taula la moderarà en David Camps, membre de la Junta directiva de l’Associació Espanyola de Fundraising.

Tot plegat un conjunt de temes que fan que aquesta jornada sigui prou atractiva per poder parlar del finançament associatiu i de les seves perspectives de futur.

Tercer Sector, cap on anem?

... d'Enric Madrigal 

Soci Fundador d'Entre2Mons

Si entréssim a valorar els orígens i detonants de la crisi segurament no ens posaríem d'acord i aquest post no acabaria mai. Però sí que podem veure com ha arribat al Tercer Sector, entendre per què està patint tant i plantejar-nos els canvis necessaris. Perquè sense reacció la situació del sector no millorarà, ans al contrari, està condemnada a empitjorar.

Crec que puc afirmar que la causa immediata de la crisi al Tercer Sector ha estat la seva relació de dependència econòmica amb l'administració i les caixes. Una tanca l'aixeta de les subvencions i les altres es veuen forçades a transformar-se en bancs, fent perillar les obres socials. La crisi no recula i en aquest model no hi ha recursos per les entitats. No es tracta de ser alarmistes ni pessimistes. Es tracta de reaccionar, d'adaptar-se a la nova situació i sobreviure.

Els Territoris Socialment Responsables, el nou model?
El Tercer Sector necessita un nou model de funcionament, una manera diferent de relacionar-se amb els altres agents de la societat. Va sent hora de que parlem d'una relació d'iguals entre Administració, Empreses i Tercer Sector, on cada un d'ells col·labora amb els altres i treballen junts per assolir objectius comuns.

Una manera de coordinar esforços que ja s'ha començat a posar en pràctica és la dels Territoris Socialment Responsables. És un model que dia a dia va guanyant punts perquè els tres actors, a partir d'aplicar polítiques de responsabilitat social, comparteixen i treballen per una mateixa visió sostenible del territori.

Lluny de treballar en paral·lel, uneixen forces i recursos. Col·laboren i en treuen més profit en les seves activitats. Es posa fi a la relació de dependència. Però al Tercer Sector no li serà fàcil pujar a aquest tren. Per fer-ho, des de les entitats, s'ha de fer un esforç d'anàlisi intern i de canvi de relacions i estructures important, que no totes seran capaces de fer.

Carta a Luciano Poyato, president de la Plataforma del Voluntariado de España

... de Francina Alsina, 

Presidenta de la FCVS

 

Francina Alsina, Presidenta de la FCVS

Benvolgut Luciano Poyato,

President de la Plataforma del Voluntariat d'Espanya:

Des de La Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS) lamentem la lectura que s'està fent a la Plataforma del Tercer Sector d’un fet que per a nosaltres és de justícia i de vital importància. Considerem que un posicionament tan contundent s’hauria d’haver consensuat prèviament amb els membres que ens hem incorporat a la nova coordinació estatal.

No entenem les vostres pors a una organització territorial i autonòmica ni a que els recursos obtinguts a través de l'IRPF que marquen els ciutadans per a que reverteixin en benefici de les entitats socials, no puguin ser gestionats pels governs respectius.

"Només a Catalunya som més de 4000 entitats i la FCVS representa 300 d’elles, moltes de les quals amb l’actual model no poden tenir accés a cap quantitat." 

No compartim tampoc el raonament sobre l'encariment de la gestió, ni el que fa referència a que els recursos no arribaran als destinataris. Finalment, no comprenem que la sentència afavoreixi al desmantellament del model de l'Estat de les autonomies.

Aquesta sentència beneficia a l’actuació local de les nostres entitats i a més a més, si es gestiona bé, permetrà l'accés d'entitats de primer i segon nivell de Catalunya a un repartiment més equitatiu. L’any 2010 es van beneficiar de l'IRPF 1000 projectes de 405 entitats. Només a Catalunya som més de 4000 entitats i la FCVS representa 300 d’elles, moltes de les quals amb l’actual model no poden tenir accés a cap quantitat.Creiem fermament que sortirem reforçats i beneficiats amb el nou model, ja que hi haurà més proximitat i equitat en el repartiment.  

Ens agradaria que fessis extensible la nostra opinió a la resta de companys del Consell Directiu de la Plataforma. A més a més, et demanem que incorporis aquest punt en el proper ordre del dia de la comissió permanent de la PVE.

Cordialment,

Francina Alsina,

Presidenta de la FCVS.

Reforma de la Llei de Mecenatge SÍ però…

... de David Camps, 

Cofundador de l'Associació Espanyola de Fundraising

Hi ha una gran expectativa entre gestors i directius d’institucions de tots els sectors: cultura, educació superior, R+D, salut, àmbits socials, etc. en relació a una propera reforma de la Llei 49/2002 coneguda per tots com Llei de Mecenatge.

La pèrdua del suport públic de les organitzacions no lucratives (fundacions, associacions declarades d’utilitat pública) de tots aquests sectors ha creat grans esperances en què una reforma de la Llei de Mecenatge resolgui la delicada situació econòmica de moltes institucions per raó d’un increment del mecenatge empresarial. En molts casos, però, aquestes esperances es convertiran en “miratges” perquè molts gestors i directius no han posat l’èmfasi en la generació d’ingressos i en la visibilitat de les institucions que governen: diversifició d’ingressos, orientació al client, desenvolupament d’estratègies de màrqueting relacional, difusió de la singularitat i atributs diferencials de la seva pròpia organització, innovació en activitats, serveis, programes, etc. Això val per tots els sectors però especialment per al cultural.

També perquè la situació delicada d’algunes institucions culturals respon a raons més estructurals: convenis col·lectius insostenibles, models de governança obsolets, nul·la implicació dels gestors –i els òrgans de govern polític– en la recerca de mecenatge…

L’actual Secretari d’Estat de Cultura, Jose María Lassalle, va presentar el gener del 2011 una Proposició de Llei esborrany de reforma de Llei en què s’apuntaven moltes novetats: increment molt ambiciós dels percentatges de deduccions per a donacions de particulars tant en IRPF (70%) com de persones físiques (60%) en IS, deduccions per adquisició, difusió i conservació del patrimoni històric, increment de les bases de les quotes... i suggeria dos instruments de foment de la cultura de la filantropia i el mecenatge: la creació d’un observatori permanent sobre la situació del mecenatge i la instauració d’uns premis que permetéssin fer un reconeixement públic als mecenes. La Proposició de Llei no va ser admesa a tràmit per 171 vots en contra i 16 abstencions.

Per la seva banda el PSOE a través de la Direcció General de Belles Arts va elaborar una proposta de reforma de la Llei 49/2002 que va quedar bloquejada al Ministeri d’Hisenda. El passat 21 de desembre CIU va entrar al Congrés un borrador de proposta de reforma de la Llei 49/2002 en el que s’aporten novetats molt destacables: la deducció del 100% en IRPF pels 150 primers € donats a una organització no lucrativa, la creació de la figura dels fons indisponibles (model similar a “l’endowment”), les donacions de serveis –consultoria, publicitat...– com a subjecte de deducció, la incorporació dels consorcis promoguts per l’administració pública com a subjectes de deducció, la modificació del reconeixement per a la declaració d’utilitat pública de les associacions fins ara totalment arbitrari, entre d’altres.

Hi ha un context, doncs, que afavoreix un acord parlamentari de diferents partits polítics de forma que aquesta reforma de la Llei vegi la llum en aquesta primera legislatura que tot just s’acaba d’iniciar. El nou marc normatiu ha de poder incentivar i atraure inversió privada i facilitar la gestió als qui ens dediquem professionalment al 'fundraising'. Benvinguda serà la nova Llei si permet incrementar el compromís de la ciutadania i l’empresariat en les activitats d’interès públic en tots els àmbits. Però seria un error pensar que una reforma de la Llei portarà en el mig termini a un canvi en el mix de finançament en aquelles institucions on no s’operin també canvis en els models de governança i no siguin capaces d’incorporar instruments de gestió empresarial que permetin avaluar l’impacte, fer-les més eficients i eficaces i garantir la transparència i la rendició de comptes a tots els seus grups d’interès.

Cal avançar cap a noves formes jurídiques que reflecteixin la realitat associativa

... de Ramon Torra,

Codi Ètic de les Associacions de Barcelona

A partir de l’article d’en Roger Buch, “Tres models d’entitats de voluntariat”, plantejo el debat sobre la necessitat de fer un pas més i ser capaços, entre totes les parts implicades, de crear noves formes jurídiques que donin cabuda a aquestes realitats i d’altres existents. La societat ha canviat de la mateixa manera que ho han fet les entitats i per això avui podem trobar una varietat de propostes, formes d’organització i societats diverses dins el sector. Tot plegat ve donat per l’abandó institucional, la necessitat de trobar noves fonts de finançament per part de les entitats i com a resultat, sota el paraigües d’entitats sense afany de lucre, tot hi cap.

La proposta consisteix en posar sobre la taula la necessitat de regular el sector i les formes d’associacionisme en particular. Aquesta podria partir de les actuals sigles ONG, ONL, ESAL, etc. amb les que ens definim segons la conjuntura sociopolitica, per definir de forma clara el que significa cada una d’aquestes i dotar-les d'un marc jurídic propi, amb els diferents drets i deures per a cada model. D’aquesta manera, les entitats podrien aixoplugar-se sota la definició que creguin més convenient i si cal, plantejar-se un nou marc jurídic, com pot ser la transformació en una cooperativa.

La idea possiblement no és nova i, entre altres espais, també ha estat proposada com una de les mesures del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona dins l’eix de reconeixement (concretament la núm 17). La voluntat no és complicar l'existència amb el fet d'organitzar-se col·lectivament –que avui ja comença a ser prou difícil–, sinó ajudar a ser més transparents, eficaços i coherents en els objectius fundacionals.

En aquest moments fundacions, ONG de desenvolupament, AMPA i entitats esportives ja disposen d’una legislació jurídica i fiscal pròpia. L’associacionisme cultural està plantejant la creació d’una llei única que reguli la seva singularitat. Tot plegat pot ajudar a posar ordre i, per a de cada sector, també facilitaria el fet de saber la tipologia d’entitats que acull i representa, i en el seu conjunt simplificaríem el panorama d’acció i incidència.

La proposta és agosarada perquè com deia al principi, s’ha deixat fer, i tornar endarrere pot resultar difícil en alguns casos, contemplem-ho; però segurament el resultat final ens ajudarà a trencar amb l’atomització existent i guanyar credibilitat com a col·lectiu. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya o el mateix Consell Municipal d’Associacions de Barcelona poden ser espais que entomin aquest debat, a més de fer-ho les mateixes entitats a través de les seves federacions i entitats sectorials de referència.

Els nous temps reclamen nous marcs de relació, però també noves formes d’organització i de reconeixement.

Tres models d'entitats de voluntariat

... de Roger Buch

 Quan parlem d’associacionisme, voluntariat o Tercer Sector estem parlant d’una realitat amb moltes semblances i algunes diferències. Estem parlant d’un sector no lucratiu, organitzat per entitats i que té un interès per la incidència social. Depenent de la importància del voluntariat, podem distingir tres models d’entitat. 

Hi ha entitats que són sobretot de voluntariat. Els projectes i les activitats realitzats per voluntaris són el centre de la seva activitat. Els assalariats poden ajudar a organitzar i coordinar tasques, però l’entitat es basa en el treball voluntari. Un cas prou conegut és el de l’educació en el lleure. Els monitors i caps són voluntaris que planifiquen, executen i avaluen la seva pròpia activitat. A la seu central de l’entitat hi ha un petit equip professional, ara més complet que fa vint anys, que gestiona  la comunicació de l’entitat, les assegurances o altres temes logístics. Però els caps i monitors, no necessiten cap “coordinador” assalariat de voluntariat que els capti, els fidelitzi o que els acompanyi...

A l’inversa, trobem que hi ha moltes entitats no lucratives que funcionen sobretot amb personal assalariat. Són entitats que s’emmarquen en el Tercer Sector i són en bona part proveïdors de serveis per l’administració en el camp de l’atenció a persones amb necessitats específiques. La majoria dels projectes són realitzats per personal contractat. El voluntariat, quan n’hi ha, pot fer tasques de reforç i complement, però sempre subordinat al treball professional. En els darrers anys moltes entitats nascudes inicialment amb treball voluntari en l’àmbit social han tendit cap al creixement basant-se en aquest model i han col·laborat a la consolidació del potent Tercer Sector Social a Catalunya.

Hi ha moltes entitats que se situen en un punt mig entre aquests dos models i compten amb un equilibri entre professionals  i voluntaris. Conviuen projectes propis de l’entitat desenvolupats per voluntaris, projectes professionalitzats i també projectes mixtes. És en aquests darrers on cal afinar més la convivència i els rols que desenvolupen voluntaris i assalariats. Algunes entitats conegudes amb aquest model poden ser el Casal dels Infants per a l'acció social als barris que compta amb 180 tècnics assalariats i 860 voluntaris o Creu Roja Catalunya, amb 16.000 voluntaris i gairebé 1.300 tècnics assalariats.

Tots tres models exposats poden funcionar molt bé. No són unes entitats més altruistes, més autèntiques o més pures que les altres. Ni tampoc unes altres més serioses, més eficaces o més eficients. El que és important és que cada entitat decideixi lliurement quin és el model que vol seguir, ho expliciti i actuï amb conseqüència per arribar-hi.

Del voluntariat d'empresa a les empreses voluntàries?

... de Sergi Rovira

 Després del Congrés Europeu de Voluntariat de fa unes setmanes (i abans, òbviament), s'ha escrit àmpliament al voltant del concepte de voluntariat, els marcs emergents, les noves formes de voluntariat i un seguit de qüestions relacionades (al bloc de xarxanet.org, també). D'aquestes, em sembla remarcable l'ascens d'una nova categoria de voluntariat: el voluntariat d'empresa. El voluntariat d'empresa fa referència a aquelles activitats que organitza una empresa, generalment amb una altra organització, perquè els seus treballadors/es, voluntàriament, duguin a terme una acció socialment profitosa.

Em sembla destacable la implicació social de les empreses i dels seus treballadors. Cadascú segur que té els seus motius. L'empresa pot dir que fa una aportació social més enllà de la seva pròpia activitat, internament fa una activitat per trencar la rutina diària, genera cohesió de grup i els treballadors/es es poden sentir més propers als valors de l’empresa. Per als treballadors/es pot ser un espai diferent on senten que fan una aportació a la societat de forma desinteressada, potser és una activitat novedosa i fer de voluntari té un valor personal gens despreciable. Em sembla molt interessant que sorgeixin aquestes iniciatives però, avui per avui, em semblen un annex, un afegit, un a més a més. No en podríem fer una qüestió central?

La pregunta m’obliga a revisar una mena de dogma inqüestionable: la missió de les empreses és guanyar diners. Bé, en podríem fer tot un debat, però no hi entraré. Però em pregunto, només han de guanyar diners? Quants diners? Quins beneficis han de tenir? Les empreses han de guanyar molts i molts diners? On està escrit? Col·lectivament, en sortim beneficiats de que les empreses guanyin molts diners? Tony Judt ens explica amb multitud d'exemples que com més equitativa és una societat, és més justa. Si unes empreses, poques, guanyen molts diners, globalment, la majoria hi perdem.

Donem per suposat que les empreses només pensen a guanyar tants diners com sigui possible immerses en una mena de cursa cega; però no, necessitem que les empreses no siguin entitats ferotges que àvidament busquin beneficis econòmics. Podem fer empreses que, sense perdre diners (potser en guanyen menys), tinguin un fort component social. Amb l'atur creixent i situacions socials francament desesperades, tots hem d'aportar tot el que ens sigui possible.

Hem de fer un pas més i treballar perquè les empreses assumeixin el benestar col·lectiu com a part del seu mandat i dediquin recursos (econòmics, humans, tecnològics, etc.) a la millora social. I que a final d'any es preguntin, aquest any hem guanyat diners? I alhora diguin, hem assolit els nostres objectius socials? I ambdues qüestions, tinguin, com a mínim, el mateix pes. Les empreses han de tenir objectius socials (crear llocs de treball, tot i que no siguin imprescindibles, mantenir serveis socials, etc.) encara que guanyin menys diners.

Si entenem que aquesta aportació la fan com a part troncal del seus objectius, i com que això no ho regularem per llei, en podem dir empreses voluntàries. O potser ara en podem dir empreses voluntàries, però en el futur, senzillament, n'hauriem de dir empreses.