23 de des. 2015

Jocs sense joguines

Sebastià Que (Àrea joc i lleure de la Plataforma per la Llengua

Un dels àmbits decisius perquè una llengua perduri, perquè s’adapti als temps, perquè la gent la faci seva, és que es transmeti en l’àmbit familiar, passi de pares a fills, d’avis a néts. Des que els infants són ben petits, els cantem les cançons de sempre, els amanyaguem… i juguem amb ells. Hi ha molts jocs per als quals no cal comptar amb cap mena d’estri o joguina, és a dir, que només ens cal l’acció corporal; jocs que moltes vegades són qualificats de tradicionals perquè existeixen des de temps immemorial, són d’orígen popular i es transmeten oralment a través de les generacions.

En els territoris de parla catalana en tenim un munt; ”un, dos, tres, pica paret”, ”corretgeta la ning, ning”, ”fet i amagar”, ”el pare carbasser”, ”trencar fils”, ”arrencar cebes” i molts d’altres, i encara hi podem afegir les cantarelles i els jocs de falda adreçats als més petits.

Amés de desenvolupar aptituds de destresa, atenció, enginy o altres qualitats personals, aquests jocs tenen la característica que s’hi juga de forma col·lectiva i amb intervenció constant de la comunicació verbal: repetició de frases, expressions singulars, cançons, recitatius, etcètera, que impliquen l’ús lúdic de la llengua, afavorint la consolidació del grup i la sociabilització cultural dels infants, ja que si per alguns pot representar la seva iniciació en l’aprenentatge del català, per altres pot significar la millora a ampliació del seu vocabulari, afermant alhora l’ús social de l’idioma en el pati de l’escola o altres espais de joc dins d’un ambient de normalitat.

El fet que per jugar a aquest tipus de jocs no es necessitin joguines, representa a la vegada un avantatge i un inconvenient. Avantatge perquè permeten iniciar-los en qualsevol lloc i moment, però també inconvenient en el sentit que la seva pervivència no rep cap impuls ni té cap relació amb l’omnipresent acció comercial del sector de la joguina. Sou els pares, avis, mestres, monitors, etcètera, els encarregats de fomentar, difondre i mantenir aquests jocs com a eina formativa ben útil i a la vegada també perquè constitueixen un innegable patrimoni cultural català. Nombrosos llibres, altres publicacions especialitzades i moltes pàgines web on s’hi pot trobar informació valuosa us poden ajudar en aquesta tasca. I és que convé tenir en compte que les llengües, i el català no n’és cap excepció, perviuen per l’acció diària de cadascun dels seus parlants.

[Article publicat originalment al bloc "El Català suma" del diari Ara (5/05/2015)]

18 de des. 2015

Un Nadal especial per als que viuen al carrer


Arrels Fundació
Les primeres nits dormint al carrer són nits especialment complicades. Quan algú arriba al carrer no es pot creure el que li està passant. Dies o mesos enrere no s'imaginava que podria arribar aquest moment. Un moment en que comença una vida sense descans. De dia, pendent de buscar menjar, roba o un miracle que permeti sortir d'aquest forat. De nit, intentant dormir en un estat d'alerta constant per si passa qualsevol intent d'agressió o robatori. Vint-i-quatre hores al dia sense descans.

El passat cada cop està més lluny perquè cada cop és més difícil que torni la vida fora del carrer. I el futur també està lluny perquè la incertesa és absoluta i costa molt aconseguir la garantia de no haver de tornar a patir per on dormir. I encara que s'aconsegueixi deixar el carrer, la por a que pugui tornar a passar perdura durant molt de temps.

Es manté un fort sentiment de pèrdua i culpabilitat. Les mirades de les persones pesen molt, perquè en l'expressió d'aquestes mirades un veu el reflex d'aquesta distància tan gran entre la vida d'un i la de la resta.

Els dies passen. Els mesos també. I quan arriben les festes de Nadal es torna tot força més complicat. La nostra cultura ha dissenyat el Nadal per a que sigui una època de felicitat, de retrobament, de regals, una època especial. Però malauradament també és especial per als que viuen al carrer, és una època trista i fins i tot molt dolorosa.

Si algú que està al carrer ja es troba lluny de tothom, els dies de Nadal són dies que constaten com és de gran la solitud que l'acompanya. I aquesta sensació de solitud és tan gran que encara és manté molt viva fins i tot per als que fa temps que ja no dormen al carrer.

Bones Festes a tothom. Però molt especialment als que les passaran dormint al carrer. Aquest Nadal, i qualsevol nit de l'any, unes 900 persones a la ciutat de Barcelona.

11 de des. 2015

Per un Nadal anticonsumista!


Laura Muixí (Pam a Pam)* 


Ara que s'acosta la sempre 'màgica' època de Nadal us vull explicar que a Pam a Pam hem elaborat el qüestionari de criteris per a les iniciatives d'Economia Social i Solidària (ESS) però  ens hem descuidat el qüestionari de criteris de les persones consumidores! No existeix! De fet, ni se'ns havia acudit (crec)! Això ho hem de solucionar JA i és el que em proposo avui.

Abans, però, vull compartir-vos d'on parteix aquesta necessitat. I és que EM NEGO a reduir l’Economia Social i Solidària a un cognom. Sí, un cognom que afegeixes còmodament darrere de qualsevol activitat o producte i… tatxan! Per art de màgia transforma ràpidament tot allò que fins ara era capitalista en solidari. I no crec que sigui un supòsit inimaginable, de fet, ja ens ha passat amb el gènere (afegeix /es a qualsevol paraula i ja has incorporat la mirada de gènere en el que sigui que facis!). Deixarem que ens passi també a l’ESS? I temo que això ens estigui passant amb el Nadal. Afegiu ‘ètic’, ‘solidari’ o ‘sostenible’ a Nadal i no us qüestioneu aquesta bogeria: crec que ens estan colant un gol. O ens l’estem colant nosaltres en pròpia porta.

Si després de tanta història amb el consum com a eina (o arma) de transformació social només canviem el supermercat per la botiga de barri, l'energia nuclear per la renovable i la roba feta a Bangladesh per roba de dissenyadores locals, però NO REDUÏM EL NOSTRE RITME DE CONSUM, haurem canviat molt en aparença per finalment no canviar res i, després de tot, estarem contribuint senzillament a un intent de domesticació i humanització de la fera ferotge que és el sistema capitalista. Que en tant que fera, és indomesticable i ho hem de tenir clar.

Que tenim necessitat de fer-nos regals perquèsí, d'ajuntar-nos amb la família nuclear (radioactiva) o la família escollida, d'expressar desitjos de prosperitat a gent de la qual fa temps que no en sabem res, de ser solidàries amb persones que passen dificultats?? FEM-HO!! Ho podem fer qualsevol dia de l'any! No està prohibit! Proveu-ho!

El que proposo és que deixem d'intentar 'convertir' a formes 'alternatives' tot allò que ve del sistema contra el qual estem lluitant. A mi em recorda quan els vegetarians fem hamburgueses de verdures... NO CAL.

I sense més preàmbuls, m’animo a fer una primera proposta de qüestionari de criteris de consumidores de Pam a Pam (o tot allò que crec que ens hauríem de preguntar abans de buscar una iniciativa a Pam a Pam):

1. Quina necessitat o desig vull satisfer amb l'adquisició d'aquest producte o servei? És necessari o podria passar sense això?

2. Puc satisfer aquesta necessitat o desig d'una manera alternativa a l'adquisició d'un producte nou o d’una forma que tingui menor impacte social i ambiental?
- Ja tinc alguna cosa semblant.
- Puc demanar alguna persona de l'entorn que me la deixi.
- Puc aconseguir-la de segona mà.
- Puc reparar-ne alguna d'espatllada.
- ...
Recordeu les 3 erres, que després n’eren 5? Es veu que ja anem per les 10 erres: Reduir, reparar, recuperar, reformar, repensar, reorientar, rebutjar, reutilitzar, reciclar, respectar.

3. En el cas que finalment opti per comprar una cosa nova, podré mantenir-la, netejar-la o reparar-la jo mateixa? Com me’n desfaré un cop acabi de fer-la servir (alguna altra persona se'n podrà beneficiar, i no ens referim al fet que quan estigui espatllada ho enviarem als abocadors que hi ha a països empobrits)?

Si finalment opteu per satisfer aquesta necessitat o desig adquirint un bé o servei, ara sí, a Pam a Pam trobareu totes aquelles que compleixen els criteris que hem definit d'Economia Social i Solidària.

Que passeu uns bons dies (de festa o currant, amb família o sense) i sobretot gaudiu (com sempre) del noconsum!


*[Podeu llegir l'article complet "L'ESS serà anticonsumista o no serà" al bloc de Pam a Pam]


3 de des. 2015

2016, seguirem lluitant!

Irene Borràs, CAUSES


M’encanta el món de les associacions, fundacions i de les causes perdudes i de les causes guanyades. Les persones que dediquen hores i hores a les entitats, siguin del tipus que siguin, tenen trets en comú que no puc sinó admirar i lloar:

  • Idealistes
  • Somiadors
  • Utòpics
  • Inconformistes
  • Apassionats
  • Proactius
  • Constants
  • Tenaços
  • Decididament tossuts

Persones que milloren el seu entorn, els seus barris, el medi ambient, les oportunitats dels infants, el dia a dia de les persones grans, la salut, el patrimoni històric, la cultura, inclouen persones amb discapacitat i tantes altres accions que fan que el món sigui un lloc una mica més just i agradable.

Queda molt per fer... però el tercer sector és ple de recursos i eines que segur que podem aprofitar i fer que la feina avanci cap a bon port. Per al 2016, llenço algunes preguntes que permetin reflexionar i moure’s:

  • Quines 3 coses fa la meva organització molt bé?
  • Quins 3 aspectes hauríem de millorar?
  • Quines 3 accions posarem en marxa per a millorar?

Algunes pistes que poden ajudar a assolir els objectius de les entitats poden ser:

  • Participació: un tema clau dins les entitats... que costa fomentar i treballar. Ens agradaria que tothom fos súper implicat: sempre s’estigués disponible, amb ganes de treballar, traient feina,... però la realitat és diferent i costa motivar i incentivar a participar. Cal fer-ho. No obstant, com qualsevol altre tema requereix mètode i constància.
  • Planificació. Citant a Sèneca, podem dir que cap vent és favorable per a aquell que no sap on va. Com vols ser quan siguis gran? Com imagines l’entitat a 3 anys vista? I a cinc? Defineix els grans objectius i estructura les línies de treball per arribar-hi.
  • Organització de tasques i funcions. Divideix tasques, funcions, reparteix joc, busca aliats, surt de la zona de confort i busca nous col·laboradors. Hi ha gent que té ganes de fer coses, sovint no saben què ni com... Segur que hi ha una persona ideal per fer cadascuna de les feines de l’entitat... però no arribarà sola. Busca, posa-ho fàcil, obre l’entitat. Comunica per compartir.
  • Formació: nous marcs fiscals, comptabilitat, obligacions legals, voluntariat, comunicació, captació de fons... tot requereix de coneixements específics. La formació ens permet fer més i millor i treballar optimitzant recursos. Busca el teu curs i no paris mai d’aprendre!
  • Suma. No inventis de nou. Mira què estan fent les organitzacions que tens a la vora. Feu activitats conjuntes, compartiu recursos, feu xarxa amb altres entitats similars o amb objectius comuns,... Com sempre, sumar esforços multiplica resultats.

El dia a dia a les entitats sovint és dur però sempre val la pena la meta i, per descomptat, el camí. Parar de tant i tant (reflexionar) i definir petites accions (3 per a aquest any que entra, ja saps quines?) permetrà avançar en pas ferm i decidit. Seguirem lluitant. Per nosaltres, pels altres, pels qui vindran. Per un món més amable per a tothom. Per un món just.

Causes perdudes i causes guanyades. Tenacitat i esforç. Lluitadors. Per a totes les persones que feu un món millor, feliç 2016.