Un Nadal especial per als que viuen al carrer

Ferran Busquets (director d'Arrels Fundació) 

Les primeres nits dormint al carrer són nits especialment complicades. Quan algú arriba al carrer no es pot creure el que li està passant. Dies o mesos enrere no s'imaginava que podria arribar aquest moment. Un moment en que comença una vida sense descans. De dia, pendent de buscar menjar, roba o un miracle que permeti sortir d'aquest forat. De nit, intentant dormir en un estat d'alerta constant per si passa qualsevol intent d'agressió o robatori. Vint-i-quatre hores al dia sense descans.

El passat cada cop està més lluny perquè cada cop és més difícil que torni la vida fora del carrer. I el futur també està lluny perquè la incertesa és absoluta i costa molt aconseguir la garantia de no haver de tornar a patir per on dormir. I encara que s'aconsegueixi deixar el carrer, la por a que pugui tornar a passar perdura durant molt de temps.

Es manté un fort sentiment de pèrdua i culpabilitat. Les mirades de les persones pesen molt, perquè en l'expressió d'aquestes mirades un veu el reflex d'aquesta distància tan gran entre la vida d'un i la de la resta.

Els dies passen. Els mesos també. I quan arriben les festes de Nadal es torna tot força més complicat. La nostra cultura ha dissenyat el Nadal per a que sigui una època de felicitat, de retrobament, de regals, una època especial. Però malauradament també és especial per als que viuen al carrer, és una època trista i fins i tot molt dolorosa.

Si algú que està al carrer ja es troba lluny de tothom, els dies de Nadal són dies que constaten com és de gran la solitud que l'acompanya. I aquesta sensació de solitud és tan gran que encara és manté molt viva fins i tot per als que fa temps que ja no dormen al carrer.

Bones Festes a tothom. Però molt especialment als que les passaran dormint al carrer. Aquest Nadal, i qualsevol nit de l'any, unes 900 persones a la ciutat de Barcelona.