Cal avançar cap a noves formes jurídiques que reflecteixin la realitat associativa

... de Ramon Torra,

Codi Ètic de les Associacions de Barcelona

A partir de l’article d’en Roger Buch, “Tres models d’entitats de voluntariat”, plantejo el debat sobre la necessitat de fer un pas més i ser capaços, entre totes les parts implicades, de crear noves formes jurídiques que donin cabuda a aquestes realitats i d’altres existents. La societat ha canviat de la mateixa manera que ho han fet les entitats i per això avui podem trobar una varietat de propostes, formes d’organització i societats diverses dins el sector. Tot plegat ve donat per l’abandó institucional, la necessitat de trobar noves fonts de finançament per part de les entitats i com a resultat, sota el paraigües d’entitats sense afany de lucre, tot hi cap.

La proposta consisteix en posar sobre la taula la necessitat de regular el sector i les formes d’associacionisme en particular. Aquesta podria partir de les actuals sigles ONG, ONL, ESAL, etc. amb les que ens definim segons la conjuntura sociopolitica, per definir de forma clara el que significa cada una d’aquestes i dotar-les d'un marc jurídic propi, amb els diferents drets i deures per a cada model. D’aquesta manera, les entitats podrien aixoplugar-se sota la definició que creguin més convenient i si cal, plantejar-se un nou marc jurídic, com pot ser la transformació en una cooperativa.

La idea possiblement no és nova i, entre altres espais, també ha estat proposada com una de les mesures del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona dins l’eix de reconeixement (concretament la núm 17). La voluntat no és complicar l'existència amb el fet d'organitzar-se col·lectivament –que avui ja comença a ser prou difícil–, sinó ajudar a ser més transparents, eficaços i coherents en els objectius fundacionals.

En aquest moments fundacions, ONG de desenvolupament, AMPA i entitats esportives ja disposen d’una legislació jurídica i fiscal pròpia. L’associacionisme cultural està plantejant la creació d’una llei única que reguli la seva singularitat. Tot plegat pot ajudar a posar ordre i, per a de cada sector, també facilitaria el fet de saber la tipologia d’entitats que acull i representa, i en el seu conjunt simplificaríem el panorama d’acció i incidència.

La proposta és agosarada perquè com deia al principi, s’ha deixat fer, i tornar endarrere pot resultar difícil en alguns casos, contemplem-ho; però segurament el resultat final ens ajudarà a trencar amb l’atomització existent i guanyar credibilitat com a col·lectiu. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya o el mateix Consell Municipal d’Associacions de Barcelona poden ser espais que entomin aquest debat, a més de fer-ho les mateixes entitats a través de les seves federacions i entitats sectorials de referència.

Els nous temps reclamen nous marcs de relació, però també noves formes d’organització i de reconeixement.

Tres models d'entitats de voluntariat

... de Roger Buch

 Quan parlem d’associacionisme, voluntariat o Tercer Sector estem parlant d’una realitat amb moltes semblances i algunes diferències. Estem parlant d’un sector no lucratiu, organitzat per entitats i que té un interès per la incidència social. Depenent de la importància del voluntariat, podem distingir tres models d’entitat. 

Hi ha entitats que són sobretot de voluntariat. Els projectes i les activitats realitzats per voluntaris són el centre de la seva activitat. Els assalariats poden ajudar a organitzar i coordinar tasques, però l’entitat es basa en el treball voluntari. Un cas prou conegut és el de l’educació en el lleure. Els monitors i caps són voluntaris que planifiquen, executen i avaluen la seva pròpia activitat. A la seu central de l’entitat hi ha un petit equip professional, ara més complet que fa vint anys, que gestiona  la comunicació de l’entitat, les assegurances o altres temes logístics. Però els caps i monitors, no necessiten cap “coordinador” assalariat de voluntariat que els capti, els fidelitzi o que els acompanyi...

A l’inversa, trobem que hi ha moltes entitats no lucratives que funcionen sobretot amb personal assalariat. Són entitats que s’emmarquen en el Tercer Sector i són en bona part proveïdors de serveis per l’administració en el camp de l’atenció a persones amb necessitats específiques. La majoria dels projectes són realitzats per personal contractat. El voluntariat, quan n’hi ha, pot fer tasques de reforç i complement, però sempre subordinat al treball professional. En els darrers anys moltes entitats nascudes inicialment amb treball voluntari en l’àmbit social han tendit cap al creixement basant-se en aquest model i han col·laborat a la consolidació del potent Tercer Sector Social a Catalunya.

Hi ha moltes entitats que se situen en un punt mig entre aquests dos models i compten amb un equilibri entre professionals  i voluntaris. Conviuen projectes propis de l’entitat desenvolupats per voluntaris, projectes professionalitzats i també projectes mixtes. És en aquests darrers on cal afinar més la convivència i els rols que desenvolupen voluntaris i assalariats. Algunes entitats conegudes amb aquest model poden ser el Casal dels Infants per a l'acció social als barris que compta amb 180 tècnics assalariats i 860 voluntaris o Creu Roja Catalunya, amb 16.000 voluntaris i gairebé 1.300 tècnics assalariats.

Tots tres models exposats poden funcionar molt bé. No són unes entitats més altruistes, més autèntiques o més pures que les altres. Ni tampoc unes altres més serioses, més eficaces o més eficients. El que és important és que cada entitat decideixi lliurement quin és el model que vol seguir, ho expliciti i actuï amb conseqüència per arribar-hi.