12 de gen. 2012

Cal avançar cap a noves formes jurídiques que reflecteixin la realitat associativa


A partir de l’article d’en Roger Buch, “Tres models d’entitats de voluntariat”, plantejo el debat sobre la necessitat de fer un pas més i ser capaços, entre totes les parts implicades, de crear noves formes jurídiques que donin cabuda a aquestes realitats i d’altres existents. La societat ha canviat de la mateixa manera que ho han fet les entitats i per això avui podem trobar una varietat de propostes, formes d’organització i societats diverses dins el sector. Tot plegat ve donat per l’abandó institucional, la necessitat de trobar noves fonts de finançament per part de les entitats i com a resultat, sota el paraigües d’entitats sense afany de lucre, tot hi cap.

La proposta consisteix en posar sobre la taula la necessitat de regular el sector i les formes d’associacionisme en particular. Aquesta podria partir de les actuals sigles ONG, ONL, ESAL, etc. amb les que ens definim segons la conjuntura sociopolitica, per definir de forma clara el que significa cada una d’aquestes i dotar-les d'un marc jurídic propi, amb els diferents drets i deures per a cada model. D’aquesta manera, les entitats podrien aixoplugar-se sota la definició que creguin més convenient i si cal, plantejar-se un nou marc jurídic, com pot ser la transformació en una cooperativa.

La idea possiblement no és nova i, entre altres espais, també ha estat proposada com una de les mesures del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona dins l’eix de reconeixement (concretament la núm 17). La voluntat no és complicar l'existència amb el fet d'organitzar-se col·lectivament –que avui ja comença a ser prou difícil–, sinó ajudar a ser més transparents, eficaços i coherents en els objectius fundacionals.

En aquest moments fundacions, ONG de desenvolupament, AMPA i entitats esportives ja disposen d’una legislació jurídica i fiscal pròpia. L’associacionisme cultural està plantejant la creació d’una llei única que reguli la seva singularitat. Tot plegat pot ajudar a posar ordre i, per a de cada sector, també facilitaria el fet de saber la tipologia d’entitats que acull i representa, i en el seu conjunt simplificaríem el panorama d’acció i incidència.

La proposta és agosarada perquè com deia al principi, s’ha deixat fer, i tornar endarrere pot resultar difícil en alguns casos, contemplem-ho; però segurament el resultat final ens ajudarà a trencar amb l’atomització existent i guanyar credibilitat com a col·lectiu. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya o el mateix Consell Municipal d’Associacions de Barcelona poden ser espais que entomin aquest debat, a més de fer-ho les mateixes entitats a través de les seves federacions i entitats sectorials de referència.

Els nous temps reclamen nous marcs de relació, però també noves formes d’organització i de reconeixement.

2 comentaris:

  1. Interessant reflexió. Puntualitzar però que les AMPAs no tenen cap regulació específica, ni règim fiscal adaptat. Es regulen, com totes les associacions catalanes, pel llibre III del Codi de Dret Civil i fiscalment, també com tota associació, són entitats parcialment exemptes.

    ResponElimina
  2. Complicat, complicat..., el que és veritat és que voltant una mica vas veient com a vegades hi ha associacions o Fundacions.. que en el fons són cooperatives que s'han creat amb l'objectiu legítim d'ocupar unes persones...

    Si féssim noves regulacions entenc que hi hauria d'haver més control per assegurar que cadascú respon a allò que diu que vol ser?

    Per altra banda, i arran del meu primer article també volia dir que moltes entitats són el que acaben sent, no és que hagin decidit que seran d'una manera o d'una altra sinó que van evolucionant d'acord amb les facilitats que tenen per tirar cap a una banda o cap una altra...

    ResponElimina