Reforma de la Llei de Mecenatge SÍ però…

... de David Camps, 

Cofundador de l'Associació Espanyola de Fundraising

Hi ha una gran expectativa entre gestors i directius d’institucions de tots els sectors: cultura, educació superior, R+D, salut, àmbits socials, etc. en relació a una propera reforma de la Llei 49/2002 coneguda per tots com Llei de Mecenatge.

La pèrdua del suport públic de les organitzacions no lucratives (fundacions, associacions declarades d’utilitat pública) de tots aquests sectors ha creat grans esperances en què una reforma de la Llei de Mecenatge resolgui la delicada situació econòmica de moltes institucions per raó d’un increment del mecenatge empresarial. En molts casos, però, aquestes esperances es convertiran en “miratges” perquè molts gestors i directius no han posat l’èmfasi en la generació d’ingressos i en la visibilitat de les institucions que governen: diversifició d’ingressos, orientació al client, desenvolupament d’estratègies de màrqueting relacional, difusió de la singularitat i atributs diferencials de la seva pròpia organització, innovació en activitats, serveis, programes, etc. Això val per tots els sectors però especialment per al cultural.

També perquè la situació delicada d’algunes institucions culturals respon a raons més estructurals: convenis col·lectius insostenibles, models de governança obsolets, nul·la implicació dels gestors –i els òrgans de govern polític– en la recerca de mecenatge…

L’actual Secretari d’Estat de Cultura, Jose María Lassalle, va presentar el gener del 2011 una Proposició de Llei esborrany de reforma de Llei en què s’apuntaven moltes novetats: increment molt ambiciós dels percentatges de deduccions per a donacions de particulars tant en IRPF (70%) com de persones físiques (60%) en IS, deduccions per adquisició, difusió i conservació del patrimoni històric, increment de les bases de les quotes... i suggeria dos instruments de foment de la cultura de la filantropia i el mecenatge: la creació d’un observatori permanent sobre la situació del mecenatge i la instauració d’uns premis que permetéssin fer un reconeixement públic als mecenes. La Proposició de Llei no va ser admesa a tràmit per 171 vots en contra i 16 abstencions.

Per la seva banda el PSOE a través de la Direcció General de Belles Arts va elaborar una proposta de reforma de la Llei 49/2002 que va quedar bloquejada al Ministeri d’Hisenda. El passat 21 de desembre CIU va entrar al Congrés un borrador de proposta de reforma de la Llei 49/2002 en el que s’aporten novetats molt destacables: la deducció del 100% en IRPF pels 150 primers € donats a una organització no lucrativa, la creació de la figura dels fons indisponibles (model similar a “l’endowment”), les donacions de serveis –consultoria, publicitat...– com a subjecte de deducció, la incorporació dels consorcis promoguts per l’administració pública com a subjectes de deducció, la modificació del reconeixement per a la declaració d’utilitat pública de les associacions fins ara totalment arbitrari, entre d’altres.

Hi ha un context, doncs, que afavoreix un acord parlamentari de diferents partits polítics de forma que aquesta reforma de la Llei vegi la llum en aquesta primera legislatura que tot just s’acaba d’iniciar. El nou marc normatiu ha de poder incentivar i atraure inversió privada i facilitar la gestió als qui ens dediquem professionalment al 'fundraising'. Benvinguda serà la nova Llei si permet incrementar el compromís de la ciutadania i l’empresariat en les activitats d’interès públic en tots els àmbits. Però seria un error pensar que una reforma de la Llei portarà en el mig termini a un canvi en el mix de finançament en aquelles institucions on no s’operin també canvis en els models de governança i no siguin capaces d’incorporar instruments de gestió empresarial que permetin avaluar l’impacte, fer-les més eficients i eficaces i garantir la transparència i la rendició de comptes a tots els seus grups d’interès.