Tercer Sector, cap on anem?

... d'Enric Madrigal 

Soci Fundador d'Entre2Mons

Si entréssim a valorar els orígens i detonants de la crisi segurament no ens posaríem d'acord i aquest post no acabaria mai. Però sí que podem veure com ha arribat al Tercer Sector, entendre per què està patint tant i plantejar-nos els canvis necessaris. Perquè sense reacció la situació del sector no millorarà, ans al contrari, està condemnada a empitjorar.

Crec que puc afirmar que la causa immediata de la crisi al Tercer Sector ha estat la seva relació de dependència econòmica amb l'administració i les caixes. Una tanca l'aixeta de les subvencions i les altres es veuen forçades a transformar-se en bancs, fent perillar les obres socials. La crisi no recula i en aquest model no hi ha recursos per les entitats. No es tracta de ser alarmistes ni pessimistes. Es tracta de reaccionar, d'adaptar-se a la nova situació i sobreviure.

Els Territoris Socialment Responsables, el nou model?
El Tercer Sector necessita un nou model de funcionament, una manera diferent de relacionar-se amb els altres agents de la societat. Va sent hora de que parlem d'una relació d'iguals entre Administració, Empreses i Tercer Sector, on cada un d'ells col·labora amb els altres i treballen junts per assolir objectius comuns.

Una manera de coordinar esforços que ja s'ha començat a posar en pràctica és la dels Territoris Socialment Responsables. És un model que dia a dia va guanyant punts perquè els tres actors, a partir d'aplicar polítiques de responsabilitat social, comparteixen i treballen per una mateixa visió sostenible del territori.

Lluny de treballar en paral·lel, uneixen forces i recursos. Col·laboren i en treuen més profit en les seves activitats. Es posa fi a la relació de dependència. Però al Tercer Sector no li serà fàcil pujar a aquest tren. Per fer-ho, des de les entitats, s'ha de fer un esforç d'anàlisi intern i de canvi de relacions i estructures important, que no totes seran capaces de fer.