Una globalització de la resistència

...de Santi Torres

Cristianisme i Justícia

La setmana post-Fòrum Social Mundial és sempre una setmana  de ressaca. La intensitat d’aquests dies tunisians ens deixa amb la sensació d’haver assistit a un torrent d’idees, conflictes, solucions, possibilitats, límits… Aquesta percepció, que és comuna a tots els Fòrums, a Tunis s’ha multiplicat per deu, degut a les circumstàncies que allà s’hi viuen, i que donen a la ciutat un caràcter febril de laboratori polític i d’idees. La primavera àrab té, salvant totes les distàncies, quelcom de revolució dels 60 amb esperances i incerteses mobilitzades a la vegada. El laïcisme més militant de substrat francès, conviu aquests dies a l’arena pública amb les propostes islamistes, i entre ells una gamma immensa de grisos que, per al no iniciat, donen lloc a un panorama com a mínim sorprenent.


Més enllà de la conjuntura local, el Fòrum és un enorme aparador de les grans causes globals. Aquelles causes que s’han anat teixint com a resistència a un model polític i econòmic que està tensant la corda de la inhumanitat fins a límits insospitats. El Fòrum va néixer al Sud quan aquest Sud experimentava en la seva pròpia carn les contradiccions d’un sistema que en aquell moment, semblava l’únic possible, el final perfecte de la història. Brasil, llavors un dels anomenats països en vies de desenvolupament, i més en concret una ciutat, Porto Alegre, van aixecar la bandera de la contra-globalització, o millor de l’altermundialització. La intuïció segueix sent vàlida: davant la globalització liberal i capitalista, que mercantilitza i destrueix als ésser humans, una globalització de la resistència i dels damnificats.

Avui el Fòrum ressona o hauria de ressonar també al Nord. A partir de la crisi financera que va esclatar el 2008 i de la deslocalització de part del nostre teixit industrial, despertem d’un somni, i prenem consciència de què, per culpa d’un deute impagable, les nostres polítiques ja no es decideixen ni a Barcelona ni a Madrid, sinó en altres llocs del món, al dictat dels anomenats “mercats financers”. Cap país en solitari pot fer front a aquesta nova dictadura del capital, i necessitem articular-nos amb altres per fer força junts. Avui dia, els moviments altermundistes, amb totes les seves debilitats, són l’únic contrapès real a una situació que no para de generar violència, pobresa i desigualtat. Una pedra petita a la sabata del sistema, però una pedra que molesta i incomoda.

No obstant no només el sistema econòmic i el deute demanen d’actuacions i contrapesos globals:

1. La qüestió del canvi climàtic, per les seves causes i pels seus efectes, únicament pot ser abordada a partir de tractats vinculants a nivell mundial. Els fracassos de les recents cimeres climàtiques no han fet sinó corroborar tant el pes de determinats lobbies, com la poca o nul·la capacitat dels governs per a afrontar un tema en el qual es juga alguna cosa tan “insubstancial” com la supervivència del planeta.

2. Referent a la sobirania alimentària, el Fòrum va apostar una vegada més per les petites explotacions agràries que destinen la producció al consum de base local. Explotacions respectuoses amb la terra i que extreuen d'ella, només el necessari per a l'alimentació de les comunitats que hi viuen. Fenòmens com l'acaparament de terres, la producció destinada a biocombustibles, el paper de les agroindústries, l'especulació amb el preu dels aliments... a més a més de provocar en algunes zones l'escassetat d'aliments i la fam, estan accelerant el desmantellament de les estructures agrícoles tradicionals, impulsant el desplaçament de milions de persones cap a les ciutats i generant models de desenvolupament econòmic basats en l'explotació agrària que no són sostenibles a llarg termini. Organitzacions com Via Campesina han  recollit experiències de resistència en diferents llocs del planteta, i han denunciat l'enorme pressió que s'està exercint sobre les estructures agràries tradicionals.

3. La immigració va ser una altra de les qüestions globals presents al Fòrum. Tot i que la lliure circulació és un dels drets humans fonamentals (Art 13), la realitat és que aquesta mobilitat ha quedat reduïda al comerç amb éssers humans. La immigració és avui simplement un fluxe de mà d'obra que s'obre quan existeix demanda de força i braços, però que es tanca amb grans murs, en el moment en què el fluxe migratori no es pot assumir. Una pastera de la qual sorgia una llista amb més de 16.000 noms, víctimes totes elles d'un intent desesperat per arribar a Europa, era el signe visible d'una realitat inabordable només amb polítiques migratòries restrictives.

4. La declaració final del Fòrum va incloure una referència als mitjans de comunicació, propugnant la seva democratització i reconeixent en ells un actor clau de l'altermundització. La poca presència que els mitjans oficials van tenir a Tunis, en relació a la cobertura que es dóna, per exemple, a esdeveniments com el Fòrum Econòmic de Davos, és un exemple clar del llarg recorregut que existeix encara per a què aquests temes que amenacen la humanitat tinguin un merescut espai en els mitjans de comunicació convencionals.

5. I finalment, Tunis va ser també el Fòrum de la dona. El volum d'activitats dedicades a la qüestió de gènere, la nombrosa presència i participació de les dones en ponències i debats... han estat un signe de què alguna cosa està canviant de facto en la situació mundial. Perquè moltes de les qüestions tractades en el Fòrum, són causes que afecten directament a les dones de tot el món. Aquestes acostumen a ser la darrera anella en la cadena dels efectes i les conseqüències dels problemes que hem anat enumerant. Elles són també les més interessades en el canvi, per una particular vinculació a la Vida i una especial empatia amb el patiment.

Cal fer esment també de la discreta però significativa presència de la teologia i l'espiritualitat en el Fòrum, presència que des de Cristianisme i Justícia entenem com una mostra de la íntima i profunda vinculació entre els temes discutits i l’essencial que hi ha en totes les religions: respecte profund per la justícia, la creació i la vida humana.

La “tensa corda de la inhumanitat” acaba per afectar tota la humanitat, i només des d'aquesta humanitat sencera podran generar-se en el futur alternatives portadores d'esperança.

 Podeu llegir la declaració final del Fòrum Social Mundial de Tunis 2013 aquí.

Article original publicat al Bloc de Cristianisme i Justícia

5 motius per a creure en el Fòrum Social Mundial

Article d'Oscar Mateos publicat al bloc del Centre d'estudis Cristianisme i Justícia

1. El Fòrum Social Mundial (FSM) és un espai consolidat. En els seus 10 anys de vida, l’FSM ha aconseguit erigir-se com un espai de referència en el que moviments socials de tot el món articulen denúncies cap als efectes del sistema neoliberal (ecològics, socials, democràtics, etc.), comparteixen experiències de les seves estratègies i resistències, i discuteixen sobre possibles alternatives al sistema. Darrere de la idea de que “Un altre món és possible” hi ha propostes polítiques i econòmiques concretes, amb caràcter local i global, que plantegen una lògica diferent a l’actual, posant els drets de les persones i els pobles al mig del debat. És cert, l’FSM ha perdut rellevància i transcendència mediàtica. També ho ha fet el seu antagònic Fòrum Econòmic Mundial celebrat tradicionalment a Davos (Suïssa). L’explicació pot ser doble: mentre que la lògica mediàtica ha condemnat l’FSM a un cert ostracisme (tot i que a principis de la dècada les reunions a Porto Alegre podien ocupar nombroses pàgines), també l’FSM ha experimentat certes divisions internes en com aquest espai podia seguir concitant l’atenció tant de moviments socials com de mitjans de comunicació i altres actors polítics i socials. Però la nau va, i prova d’això són les milers de persones que viatjaran a Dakar en aquests dies.

2. L’FSM és un espai heterogeni i plural. Encara que per alguns aquest fet podria haver-li restat capacitat d’articular propostes unitàries, el cert és que la diversitat sobretot li dóna una gran credibilitat. Les trobades de l’FSM no plantegen solucions maniquees ni pamfletàries. La diversitat de moviments socials, sindicats o ONG fan que des de diferents sensibilitats, amb discrepàncies i moltes vegades amb punts de vista oposats, es vagin teixint discursos que, això sí, apunten en una direcció contrària al del sistema neoliberal actual. I aquest és el gran potencial del Fòrum. Encara que el full de ruta pugui ser en ocasions difícil de consensuar, l’agenda de partida és inqüestionable: més equitat en un món cada vegada més desigual (tant al nord com al sud) i sostenibilitat, en un planeta que es dirigeix cap al ecocidi .

3. L’FSM i els diferents fòrums regionals i locals que han tingut lloc en l’última dècada han estat revulsius. La històrica manifestació contra la guerra de febrer de 2003 es va gestar precisament en els fòrums socials previs a aquesta data. Aquí, els diferents moviments socials van tenir la capacitat d’articular la que per a alguns ha estat la major protesta col·lectiva de la història, 100 milions de persones que de manera simultània van dir “no a la guerra” i no a una manera determinada d’entendre el món. Aquest fita històrica és gràcies al Fòrum social, i lluny de representar un simple galó en el seu historial, és la prova de que l’acció col·lectiva per construir un món més just i sostenible és possible.

4. L’FSM és una iniciativa esperançadora. Enmig d’un clima en què s’ha acceptat fins a cert punt un dogma que assegura que no hi ha altra manera de fer les coses (retallada d’alguns drets socials, primacia dels mercats en detriment de la capacitat de decisió de governs suposadament sobirans, etc.), l’FSM vol reivindicar que la història diu tot el contrari. Han estat els moviments socials al llarg de la història, la seva capacitat de reivindicar millores i aconseguir conquestes socials, els que han fet que un altre món hagi estat possible i sempre una mica millor a l’anterior. Qui afirmi que les mesures implantades pels governs europeus -ue ens exposen a una involució social i democràtica de les nostres societats- són l’única de les respostes possibles, no té en compte ni la història ni la capacitat dels éssers humans a imaginar, somiar i articular alternatives. L’FSM vol reivindicar que no és “la fi de la història” com molts han pronosticat (i com el poble egipci o tunisià, de manera emocionant, ens estan demostrant en el cas de Mubarak i Ben Ali), sinó un punt d’inflexió en el que lo social pot prevaler per sobre dels interessos individuals i de la capacitat de decisió i influència d’uns pocs.

5. L’FSM és necessari en el context d’aquesta crisi històrica. En una conjuntura en la qual nombroses persones estan empitjorant les seves condicions de vida (increment de l’atur, augment de la pobresa i l’exclusió social, etc.), en què la desafecció política creix i les solucions populistes (moltes vegades de caràcter xenòfob) s’erigeixen en perillosa alternativa, en què els governs semblen ridículament noquejats per uns mercats capaços de condicionar les polítiques socials i d’apallissar les conquestes socials de moltes societats o en què les solucions adoptades afavoreixen a aquells que van tenir una enorme responsabilitat en l’origen de aquesta crisi, Dakar, el Fòrum Social Mundial, és un espai imprescindible per prendre aire, per agafar impuls, per cridar ben alt i, sobretot, per teixir xarxes, propostes i estratègies de l’altre món que és possible, d’aquest que de vegades de manera invisible ja existeix (en les lluites de les organitzacions camperoles brasileres o en les dels treballadors de les fàbriques de l’Índia) i de l’altre que volem que sigui. Un món que des de Dakar volem reivindicar amb força.


Més informació:
Article publicat per Cristianisme i Justícia sobre el Fòrum Social Mundial de 2007, celebrat a Nairobi (Kènia).