Ai! Que passarà amb el “nostre” negociat?

... de Carles Armengol

Imatge d'uns pressupostos

En temps d’eleccions s'observa un fenomen que ara ha rebrotat entorn a la, per a mi magnífica en les seves intencions, llei òmnibus. Molts sectors, des del turisme fins a les universitats, i també el tercer sector i específicament el món associatiu en les seves diferents branques, de la cultura popular a la promoció de la pau, malden i reivindiquen el manteniment o la creació de departaments i òrgans administratius a les diverses administracions públiques que tinguin cura dels seus afers.

Pot semblar lògic a bones i primeres, però no deixa de sobtar també aquesta passió pels aparells burocràtics alhora que es constata la necessitat d’aprimar les administracions públiques. Sovint s’imposa la sensació que cada sector i subsector, cada àmbit de cada sector o cada variant associativa necessita una finestreta on adreçar les seves sol·licituds d’ajut (¿que hay de lo mío?). Potser és necessari, però no deixa de ser una eloqüent mostra de minoria d’edat de la nostra societat civil en el seu conjunt.

Necessitem un departament, direcció general, servei, negociat, institut o agència governamental para cada activitat? Aquest camí, lluny d'assegurar-nos més recursos i suport, és precisament el que xucla els recursos i anul·la les possibilitat d'alliberar-los per a la iniciativa social. Quantes vegades l'aparell administratiu que gestiona determinats ajuts no consumeix per al seu propi manteniment molts més recursos que els que acaba atorgant? Quantes vegades els òrgans administratius  tendeixen a perpetuar-se i, per trobar raó de ser, arriben a competir o suplantar la iniciativa social?

No és hora d'oblidar-nos de mantenir un “negociat” per a cadascú, si més no per al tercer sector, i cercar camins de sostenibilitat amb més autonomia respecte l’administració? Malauradament no sembla que sigui aquest el camí col·lectiu que seguim. Ens entretenim reivindicat burocràcia i no ens atrevim a denunciar l'ignominiós sistema de la creueta a l’IRPF, que ens fa dependents dels dictats de l'administració (espanyola, per a més ignomínia en aquest cas). Per quant oblidar-nos de la creu i cercar la reforma de la llei 49/2002 per aconseguir desgravacions als donatius, si convé, del 75 o el 100% en determinats casos? Que sigui la ciutadania qui decideixi i no les finestretes governamentals, que, a més, cal sufragar i en surten prou cares!

El tercer sector ambiental català, el gran oblidat a la casella solidària del 0,7% de l’IRPF

... de Jordi Pietx
Director de la Xarxa de Custòdia del Territori

Quan tot just s’ha iniciat el procés de presentació de declaracions de la renda per aquest 2011, que incumbeix a gran part dels ciutadans, també s’ha encetat la campanya per a sensibilitzar els contribuents i proposar-los que marquin la casella de finalitats d’interès social, coneguda com la casella solidària del 0,7.
Una campanya d’allò més necessària i a la qual des de la Xarxa de Custòdia del Territori, com a entitat de segon nivell que representa a més de 150 entitats i institucions vinculades a la conservació del nostre territori, ens agradaria sumar-nos-hi. Però malauradament, no ho podem fer. Molts catalans segurament no saben que les accions que les entitats ambientals catalanes duen a terme dia rere dia, en benefici de la salut i la riquesa del nostre patrimoni natural, no tenen cabuda en els recursos recaptats gràcies a la nostra solidaritat.

L’any 2008, celebràvem que, malgrat vint anys més tard que les entitats socials, el tercer sector ambiental aconseguís veure’s reconegut com a beneficiari de part dels fons obtinguts a través de la recaptació de la casella del 0,7% de l’IRPF. Però aquest triomf va quedar aigualit ràpidament davant la confirmació que les successives convocatòries d’ajuts ambientals convocades per el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí amb càrrec al 0,7% de l’IRPF exclouen les entitats que no estan acreditades com a mínim en cinc comunitats o al protectorat del Ministeri de Medi Ambient. Per tant, les entitats ambientals registrades a Catalunya en van quedar excloses abans de veure-se’n beneficiades. I així s’ha mantingut des de llavors, malgrat la protesta reiterada.

Al voltant d’uns 3 milions d’euros s’estan distribuint cada any a fins d’interès social de caràcter ambiental d’abast estatal, oblidant les actuacions locals i regionals, tant o més importants que les d’àmbit supraautonòmic.

Les entitats ambientals catalanes vam promoure el juny de 2009 una proposició no de llei al Congrés de Diputats instant al Govern Espanyol a emprendre accions, que va comptar amb el suport de tots els grups de la cambra. El Govern de Catalunya ha interposat diferents recursos i qüestions al Govern de l’Estat, i el 2010 vam traslladar una petició conjunta de vint entitats de sis comunitats autònomes diferents demanant una rectificació. Fins ara tot ha estat en va, però seguirem insistit, ara amb més força quan l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya comenci a treballar en aquesta qüestió.

Per tot això nosaltres marcarem la casella del 0,7% però esperem que en anys vinents ho fem amb més il•lusió encara, en veure reconeguda la nostra petició.