23 de juny 2016

"La Festa Major una bona eina per fer créixer la comunitat des de les entitats"

... Josep Maria Font i Font



La festa popular, és aquella que neix del poble per al poble. Un dels seus màxims exponents en són les festes majors , és dir la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat.


Les festes majors són el punt de trobada de la comunitat local que es reuneix anualment per compartir i afirmar la seva existència i identitat com a col·lectiu, tot partint d'uns referents simbòlics compartits.

D'antic aquesta festa és aquella en que la comunitat bolcava tots els seus recursos i esforços en la celebració simbòlica de veneració i agraïment patronal, de finals de feines agràries, de celebració estacional, de la seva història o tradició. En ella la comunitat viu i comparteix l'espai públic, organitza, participa, convida, engalana, i celebra el goig festiu com un espai "de no treball" i de retrobament, d'esbarjo, d’àpat : de FESTA en el seu màxim exponent. En ella es generaven les trobades intergeneracionals, veïnals i familiars, es construïen tradicions i reafirmacions locals, joves i grans compartien el protagonisme de la festa i la comunitat aprenia, arrelava, evolucionava i es reafirmava. I tot això és feia des dels col·lectiu social.

Amb la industrialització i les emigracions moltes localitats van perdre aquells que organitzaven i eren els promotors de la festa i en molts casos va arribar la decadència, però varen ser els espais reivindicats de vacances que varen fer possible el retorn a les arrels, als llocs d'origen i així els pobles i viles tornaven a viure, durant uns dies en la seva Festa Major, la grandesa comunitària que havia perdut amb el pas del temps. I en molts casos aquesta nova realitat va permetre incorporar i importar nous conceptes i activitats festives que varen crear mestissatge i arrelament amb el fet popular tradicional i local.

Amb l'arribada de la democràcia el concepte de festa Major es generalitza a barris i comunitats, associacions de veïns i entitats emprenent un nou camí festiu vers la identitat pròpia i participativa, però les subvencions de l'administració pública de l'activitat festiva generarà un nou "buit" participatiu de la comunitat en la seva organització. La població es convertirà en molts casos en una consumidora de serveis oferts per l’administració local que és la que passa a organitzar les festes en moments de bonança econòmica. El poble passa a ser un usuari del fet festiu.

En l'actualitat i davant "la crisi econòmica", la globalització i la complexitat social, des de la festa tenim una nova realitat de créixer comunitàriament parlant. Les entitats han de ser els de nous agents promotors i actius de la FESTA, han de saber esdevenir eines d'inclusió i participació en la vida social de la comunitat i la Festa Major és la gran oportunitat per donar-nos a conèixer, pel treball en grup, per fer activitats compartides amb altres entitats, per ajudar arrelar i crear sentiment de pertinença, per tornar ocupar i reinventar l'espai públic festiu del poble per al poble.
Les entitats han de ser els nous promotors que donin a la festa el sentiment col·lectiu i identitari que la Festa Major sempre havia tingut. Han de prendre consciencia "que sols et sents membre d'una comunitat quan participes en les seves festes, en formes part i et sent peça clau del teixit que la configura".

Des del treball amb xarxa, des de la creació col·lectiva, des de la implicació participativa i el compromís social, les entitats tenen la responsabilitat compartida amb l’administració local que la Festa Major esdevingui una eina creativa, integradora i social que faci arrelar el sentiment de pertinença i d'identitat en la comunitat a la qual va adreçada. I això es fa participant i implicant-s’hi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada