Aquest no és el voluntariat que volem, no només!

... d'Arnau Garcia i Conesa, 

president de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Aquests darrers dies han estat dies de reflexió i probablement aquesta és la primera de les virtuts del II Congrés Europeu del Voluntariat, que hem realitzat les entitats catalanes els dies 9, 10 i 11 de novembre. Amb aquestes línies voldria compartir aquestes virtuts però sobretot les preocupacions que m'ha generat aquest important esdeveniment.

El Congrés va començar amb una més que lloable declaració de principis del president de la Generalitat que posava l’accent als deures que tenim i als valors que el voluntariat aporta a la nostra societat.

L'Enric Canet, del Casal dels Infants, i la Begonya Navarrete, de la Fundació Autònoma Solidària, ens alertaven dels riscos del moment social que s’albira i reflexionaven al voltant del paper de la societat civil organitzada, o no organitzada, per superar aquests moments d’incertesa i complexitat, econòmica però sobretot social. La Mònica Sabata, de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, ens feia mirar més enllà de les nostres fronteres per veure la importància de compartir i conèixer altres realitats per créixer com a país i com a poble. Aquests espais de visió de futur, tot i que curts, van ser reveladors i van posar sobre la taula reptes, idees i qüestions.

Durant el Congrés van sortir altres idees interessants que ens van fer pensar: altres formes de voluntariat, la responsabilitat social corporativa de les empreses com una oportunitat, la necessitat de fer xarxa i la necessitat de tenir un marc legal que doni suport al voluntariat a Catalunya. I és que finalment, aquest Congrés era una gran oportunitat per fer allò que el president ens deia durant el seu discurs d’obertura, fer arribar els valors del voluntariat més enllà, perquè seran aquests valors els que ens permetran avançar com a poble.

El primer concepte que ha grinyolat en aquest Congrés és el propi concepte de “voluntariat”quedant més que palès amb un Congrés desenfocat que no ha tingut clars els seus destinataris. El prisma que s’ha utilitzat durant aquest 2n Congrés del Voluntariat, des del principi i fins el final, tot i la contradicció, ha estat el d’unes persones professionals i remunerades que gestionen i marquen el camí que han de fer els propis voluntaris. Qualsevol voluntari implicat i compromès, com el voluntari que predica el nostre president encertadament, vol formar part i dir la seva d’un Congrés que vol, entre d’altres coses, assentar les bases d’un possible segon Pla Nacional del Voluntariat de Catalunya.

Però el voluntariat què és? Una persona amb voluntarietat, una empresa que destina els seus beneficis o treballadors a alguna causa, un treballador que sap que a la seva empresa està “ben valorat” ser voluntari o un treballador d’una associació que es creu el projecte i li posa voluntat, tal i com s’ha comentat durant el Congrés? O potser el voluntari que hem de promoure, tot i el moment líquid que vivim, és aquell voluntari compromès i implicat amb la seva realitat local que dedica el seu temps lliure a aquells projectes o entitats sense esperar res a canvi i des de la perspectiva de la gratuïtat?

Els principis que inspiren el voluntariat a la Regió Europea d’escoltisme i guiatge es van voler deixar clars a l'inici de l’European Year of Volunteering 2011 (EYV2011), des de la convicció i necessitat de definir què entenem per voluntariat i abans de començar a treballar i implicar-se amb els diferents grups de treball europeus. Els voluntaris que volem i que necessitem són persones que, des de la seva llibertat individual, dediquin apassionadament el seu temps i la seva energia en accions pel benefici dels altres i de la societat que l’envolta. Persones que en el marc d’una organització participin en les estructures democràtiques i s’impliquin en les decisions que es prenen. L’activitat s’ha de fer estrictament des de la gratuïtat tot i que s’han de contemplar els pagaments de les despeses relacionades directament amb l’activitat voluntària. El voluntariat no pot estar motivat pel guany en aspectes ni materials, ni financers, ni empresarials. I evidentment el voluntariat en cap cas ha de substituir llocs de feina remunerats.

És per aquest motiu que, davant d’aquest plantejament i posicionament, ens preocupa l’enfocament d’un Congrés que no ha encarat els reptes reals que han de permetre desenvolupar aquest voluntariat en els propers anys, sinó que ha enfocat el treball quasi absolutament en el finançament de les entitats i, per tant, en la col·laboració estreta entre les entitats i el món empresarial. Aquest Congrés, promogut per la Generalitat de Catalunya, ha enfocat els continguts més en els valors empresarials, que en els valors del voluntariat i les entitats, més en reptes econòmics, que en reptes socials, de reconeixement, de legalitat, de formació, de promoció, de suport o de motivació. Perquè si realment ens pensem que només amb una relació estreta amb el món empresarial i majoritàriament econòmica farem créixer i millorar el voluntariat i la seva presència, jo crec que no anem pel bon camí. Cal recordar altra vegada que el voluntariat s’inspira des de la gratuïtat i que ens farà falta, també, treballar en xarxa amb els mitjans de comunicació, les universitats o centres de coneixement, els socis, militants o simpatitzants de la pròpia entitat, les altres entitats del país, europees i internacionals, i sobretot fer augmentar les persones compromeses i implicades amb les diferents causes.

Seguint amb els defectes, ens preocupa l’absència de l’associacionisme educatiu en un congrés de voluntariat. Com ens diu el propi concepte, l’associacionisme educatiu és un dels actius del país que educa els infants i joves en la pròpia pràctica voluntària i democràtica. Però no és aquesta absència la principal preocupació, sinó que en cap moment s’hagin treballat les estratègies de promoció d’aquest voluntariat que tant ens preocupa, i que no s’hagi plantejat des dels infants, futurs ciutadans i futurs voluntaris.

La Responsabilitat Social Coorporativa (RSC) o empresarial (RSE), autèntica protagonista d'aquest Congrés, com ens recordava encertadament la Rita Marzoa al programa Solidaris de Catalunya Ràdio d'aquest passat dissabte (13 de novembre del 2011), és un concepte molt interessant i important de treballar, però realment havia de ser el protagonista del Congrés? O els protagonistes hauríem d’haver estat els voluntaris, els quals, per cert, estaven majoritàriament treballant a les seves respectives feines. Perquè aquest és el voluntari que volem, un voluntari implicat amb la seva entitat però implicat també amb la seva responsabilitat laboral, treballador convençut de la necessitat de treballar bé i esforçar-se per tal d’aixecar aquest país. Si aquest Congrés era un congrés de gestors remunerats de voluntariat, concepte creixent i especialment preocupant, potser ens ho haurien d’haver explicat.

La Marató de TV3, un bon exemple a Europa de voluntariat i col·laboració entre diferents agents. Voleu dir, com es comentava via twitter #eurovol2011, que aquest és el millor exemple a Europa de voluntariat a Catalunya? La Marató és un projecte amb molts valors i molt interessants, però més enfocats a la solidaritat i, fins i tot, a la caritat, que no pas al voluntariat compromès i implicat que perseguim, o hauríem de perseguir.

Aquesta que estic fent és una mirada real des del voluntariat i des de la presidència i representació d’una entitat de més de 2.500 voluntaris compromesos, implicats i majoritàriament joves, futurs actius de projectes voluntaris, implicats amb la comunitat i compromesos amb el país. Una entitat que treballa des del voluntariat i en xarxa amb altres entitats del país, que treballa a nivell europeu i internacional, que treballa amb partenariats associatius, culturals, universitaris i empresarials. Una entitat que es planteja els reptes que té davant constantment perquè vol construir sense por i amb el convenciment de treballar per una societat catalana més forta i més lliure.

Aquesta és la nostra preocupació. Podem continuar promovent el voluntariat de les Olimpíades de l’any 92 i quedar a la cua d'Europa, o podem apostar, com està fent l’escoltisme i el guiatge arreu del món, per un voluntariat compromès i apassionat. Podem apostar per un voluntariat promogut per les persones i demanar a les empreses flexibilitat i facilitats pels treballadors que volen fer voluntariat lliurement a la seva comunitat o podem apostar per un voluntariat promogut per les empreses i que les persones fan perquè està ben valorat internament. Podem optar per mantenir els treballadors que ens va portar la bonança econòmica o ens podem aturar a mirar si necessitem tal volum de treballadors per assolir els objectius de les entitats. Podem seguir vinculant voluntariat a diners i per tant fer-lo entrar a la roda del capital o podem creure que per moure el món i deixar-lo millor de com l'hem trobat només ens cal, temps personal, passió pels projectes i creue'ns que les persones, organitzades, podem amb tot allò que ens posem al davant.

En resum, la meva preocupació no són els continguts que hi havia al 2n Congrés Europeu del Voluntariat, sinó aquells que no hi eren.