7 de nov. 2011

Benvolgut nou president



Benvolgut nou president,

en primer lloc, moltes gràcies per haver acceptat el càrrec. T’honora aquesta passa endavant que has fet, i espero que la resta de socis també ho sàpiguen valorar així.

Ara que ja han passat uns mesos després de l’assemblea on et vam escollir, t’adreço quatre ratlles que penso que et poden ser d’utilitat.

Disculpa’m perquè el relleu potser no va ser tan idíl·lic com et vaig prometre. Et vaig assegurar que t’explicaria moltes coses i que et guiaria en molts aspectes, però a mida que passaven els primers dies del teu mandat, vaig pensar que el millor seria que ho anessis descobrint tu mateix, sense hipoteques, ni vicis, ni mals entesos del passat.

Sí que et vull recomanar que deleguis tant com puguis. Sinó, creu-me que la feina és inabastable. Tu has fet el pas, sí, però tots els associats també t’acompanyem voluntàriament en aquesta aventura. Per tant, també podem implicar-nos tant com has fet tu. Cadascú té un àmbit en què excel·lir, serà feina teva identificar-lo i guiar-nos cap allí.

Fes créixer l’entitat, no la vulguis tancada sobre si mateixa. Mira d’implicar el màxim de gent possible en aquest projecte, perquè, sinó, anirà quedant ensopit i s’extingirà. A més, són molts els conciutadans que es passen el dia davant la televisió! Molts potser no veuen el sentit de la tasca voluntària, però els que ho han provat, n’han quedat tan encantats que això sol ja em fa veure les bondats de la proposta!

Per les teves mans passaran diners que no seran teus. No dubto ni un moment de la teva honradesa en la gestió d’aquests recursos, però sí que et demanaria que estiguessis al cas de transmetre aquest missatge al conjunt de la teva junta. Moltes vegades és fàcil caure, un per l’altre, en la justificació de despeses injustificables. Pensa que, per quatre duros, se’n pot anar en orris l’excel·lent tasca que estem fent tots plegats.

Dedicaràs moltes hores a l’entitat –suposo que ja te n’has començat a adonar–. Paciència, és l’únic que et puc recomanar. Et trobaràs enviant correus a les dues de la matinada i fent reunions a les nou del matí d’un dissabte. Paciència. Potser en aquell precís moment no trobaràs el sentit de la teva tasca, però, creu-me, cada acció compta.

Arribarà un dia, el dia en què l’associació durà a terme l’activitat tan llargament planificada, en què de cop i volta veuràs el sentit de tantes hores invertides. Assaboreix-ne cada minut, t’ho mereixes. Però tingues en compte que l’èxit no és només teu, sinó del col·lectiu!I En canvi, sí que tindràs el repte automàtic de pensar ja en la següent fita a assolir. Els cansats fan la feina. Qui fa el que pot, està obligat a més.

Gràcies pel teu temps, president!

Atentament,

L’expresident


PD: Ja t’aviso que hi haurà socis que no veuran tot això que t’he dit, o no ho voldran veure, i que et criticaran per haver fet A i no haver fet B, o per les dues coses alhora. Què hauràs de fer? En això sí que no et puc ajudar. A uns, jo els vaig engegar a dida. Als altres, els vaig encarregar feina –que, per cert, encara està per fer!–. Paciència, doncs...

(La resposta a aquesta carta: "Benvolgut expresident")


Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

Cap comentari:

Publica un comentari