M’imagino... Una història d’amor entre el voluntariat i les TIC

... de Jaume Albaigès

La propera setmana se celebra a Barcelona el II Congrés Europeu del Voluntariat. Al programa s’hi ha inclòs una taula rodona que em sembla d’allò més necessària i que duu per títol "Què passarà i què hauria de passar en el món del voluntariat en els propers 5 anys?".

En un context com l’actual és molt temptador centrar la reflexió sectorial en les dificultats del present més que no pas en les oportunitats i els reptes del futur. Si no somiem difícilment ens mourem d’on som. Així que en els paràgrafs següents provaré d’esbossar algunes idees per ajudar a respondre la pregunta de la taula pel que fa a la relació de les TIC amb l’acció del voluntariat.

M’imagino unes organitzacions capaces d’esprémer el potencial que la tecnologia ofereix per acostar-se a milers de persones i oferir-los diferents vies d’implicació amb les respectives causes que s’adaptin als seus desitjos i interessos i a les seves limitacions horàries, geogràfiques o de qualsevol altre tipus. I no només de forma puntual, sinó amb continuïtat.

M’imagino unes organitzacions que deixen enrere models de gestió i de presa de decisions encarcarats i que, aprofitant la tecnologia, reaccionen amb agilitat a les demandes socials i, alhora, són flexibles amb els seus voluntaris perquè aquests puguin mobilitzar-se i actuar amb autonomia. Si no és així, amb les possibilitats tecnològiques actuals, el voluntariat farà un 'bypass' a les entitats.

M’imagino organitzacions i voluntariat que aprofiten el bo i millor d’Internet per potenciar les seves activitats i la seva presència al carrer i que alhora les mantenen vives projectant-les a la xarxa, en un camí d’anada i tornada permanent entre tots dos espais.

M’imagino organitzacions que descobreixen en el 'crowdsourcing' i el 'crowdfunding' (o micromecenatge) online noves maneres d’aplicar l’entre tots ho farem tot. I persones voluntàries que comprenen que una aportació molt petita sumada a moltes altres pot acabar generant un resultat final altament impactant.

M’imagino persones voluntàries creatives i innovadores explotant les capacitats dels seus telèfons mòbils per fer del voluntariat una activitat non-stop: fotos de denúncies, vídeos de testimoniatge, identificacions i mapatges de tota mena, suport a campanyes, etc. Un voluntari amb un telèfon intel·ligent serà un supervoluntari.

M’imagino persones voluntàries motivades per causes i valors diversos que a banda de col·laborar de forma regular amb algunes organitzacions concretes aprofitaran la xarxa per aportar valor puntualment a moltes altres iniciatives. I que a més la faran servir per demostrar a amics, coneguts i saludats com de bé s’ho passen fent de voluntaris i així animar-los a enredar-s’hi.

Què més imagineu, vosaltres?

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat