3 claus d’èxit en una avaluació

...de Roger Buch i Joan Cuevas

Durant els últims mesos l’interès per l’avaluació està creixent, sobretot en l’àmbit de l’acció social. És un fet que té molt de sentit, ja que les organitzacions del tercer sector i les administracions públiques que fan polítiques socials es troben en un context de necessitats socials creixents i recursos econòmics decreixents.

L’avaluació apareix com una eina que ens permet millorar la nostra intervenció i la nostra estratègia de tal manera que siguem més eficients i que millorem l’impacte. No obstant això, una avaluació ha de tenir molt clars 3 elements que permeten l’èxit d’aquest tipus de projectes o processos. Aprofitem la finalització de l’avaluació de l’execució del Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (PNAV) per exemplificar aquests 3 elements.

Transparència
Les dues principals finalitats d’una avaluació són millorar la rendició de comptes i generar coneixement per millorar la gestió. Si els responsables de l’organització no estan disposats a ser transparents –sobretot amb els resultats de l’avaluació- el procés perd gran part del seu sentit.

Vivim en un context de constants canvis i on l’accés a la informació cada cop és més fàcil. Voler amagar les vergonyes i resistir-se al canvi en aquest context és una postura que només porta l’organització a perdre oportunitats i a enrocar-se. L’avaluació permet als responsables de les organitzacions agafar el timó a l’hora d’identificar mancances i a l’hora de resoldre-les.

En el cas del PNAV, la Generalitat de Catalunya va fer públics diferents materials de resultats de l’avaluació, fet que suposa un bon exercici de transparència. Podeu consultar els materials fets públics a Es fa pública l’avaluació del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat.

Comunicació
Els projectes d’avaluació permeten analitzar processos i organitzacions molt complexes. Si els resultats d’una avaluació també són  complexes i difícils d’entendre el procés perd part del seu sentit. Per aquesta raó és molt important que les avaluacions generin materials que sigui entesos per les persones que els han de llegir. En el cas de l’avaluació del PNAV, a banda d’un extens informe final, també s’han elaborat materials dirigits a perfils menys tècnics, que no estan tant al dia del que ha estat el PNAV.

Millora contínua
El tercer i últim punt és potser el més difícil d’assolir. Es tracta d’aconseguir que el procés d’avaluació faci que l’organització entri en una lògica de millora continua. Això significa distribuir els esforços de manera similar entre les 4 fases de la cadena PDCA (En anglès: Planificar, Desenvolupar, Avaluar, Ajustar). La cultura organitzativa que tenim ens ha portat fins ara a focalitzar-nos molt en els punts inicials de la cadena, dirigint esforços immensos a la diagnosi del context i a la construcció d’una planificació de màxims. La millora contínua implica que restem esforços a aquestes fases inicials i les dirigim a implementar millor els nostres plans (Desenvolupar), a avaluar, i a anar incorporant les millores detectades a través d’aquesta avaluació (Ajustar). Els processos d’avaluació i la millora continua pretenen millorar la gestió a través de l’anàlisi de la nostra pràctica i no tant a través de la investigació més tradicional.

L’avaluació, doncs, ha de tenir en compte que s’emmarca en un dels 4 punts d’aquesta cadena PDCA. Per tant, els materials resultants han de ser útils no només per a rendir comptes, sinó per a poder identificar aspectes de millora tant en la planificació com en la manera en que implementem. En el cas del PNAV s’han elaborat diferents informes que permeten als agents involucrats (Generalitat, administració local, Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya...) detectar punts de baixa eficiència o aspectes on els organismes es poden coordinar millor. Un exemple d’aquest tipus de materials són els informes de Grau de Resposta als reptes del PNAV per als anys 2010 i 2011.