Voluntariat + empreses = molt per aprendre (I)

... de Juan Mezo

Properament, se celebrarà el II Congrés Europeu de Voluntariat. Tot un esdeveniment que aplegarà experts de diferents camps i països i servirà per enriquir, encara més, el tercer sector. Que el voluntariat d’empresa tingui un espai reservat en el programa vol dir que ja és un tema incorporat en el món del voluntariat.



El voluntariat promogut des de l’empresa aporta múltiples beneficis per a totes les parts, com ho mostren diferents estudis, entre ells un de recent: "Estudio del Voluntariado Corporativo en España" (2010), realitzat amb la col·laboració de Valores & Marketing.

Des de l’experiència d’haver creat, dissenyat, gestionat, coordinat i dinamitzat diversos programes de voluntariat corporatiu en voldria destacar alguns aprenentatges, des del punt de vista de l’empresa (el punt de vista de les organitzacions el deixo per a un proper post):

• El programa de voluntariat ha de ser una acció més dins una política global de responsabilitat corporativa. Només una empresa que es preocupa del seu paper en la societat, i vol formar-hi part activament, entendrà l’essència del voluntariat. De fet, aquest punt és la primera recomanació que fa un grup d’experts sobre voluntariat corporatiu, promogut per la Unió Europea i l’Aliança Europea del Voluntariat.
• Cada empresa ha de trobar el seu propi model de programa de voluntariat corporatiu. Hi ha empreses que cedeixen espais a organitzacions no lucratives perquè expliquin les seves causes i projectes, cedeixen hores d’empleats o recolzen i presenten campanyes...
• Cal la ferma implicació de les persones responsables de l’empresa. Per fer-ho a mitges, sense motivació o sense creure-s’ho, no val la pena. Serà una acció més abocada al fracàs.
• També és necessari invertir: temps, diners, persones... Si volem un programa de voluntariat corporatiu que costi zero, no sortirà bé. S’ha de pensar, consensuar, dissenyar, comunicar, dinamitzar, explicar...
• Cal maduresa dels directius i dels empleats. Tot i que es porti temps amb aquestes accions, no deixa de ser un tema relativament recent. Se n’ha d’aprendre, a tots els nivells, i vèncer possibles reticències.
• Cal tenir la ment oberta. Contemplar noves accions, propostes, maneres de fer... El programa no pot ser imposat, sinó ha de ser entès i compartit pels propis empleats i restar obert a plantejaments diferents als inicialment plantejats.
• És necessari avaluar resultats quantitatius i qualitatius, entenent el paper del voluntariat, la solidaritat i l’acostament al tercer sector i els objectius de l’empresa.

No hi ha un model únic ni vàlid per a totes les empreses. Cada empresa ha de tenir clar, per començar, perquè vol posar en marxa un programa de voluntariat corporatiu i que aquest sigui coherent amb la seva política global d’RSE. A partir d’aquí, cal dissenyar-lo i posar els recursos adients per aconseguir els objectius que, des de la companyia, es plantegin.

Sigui quin sigui el model és una oportunitat per acostar el món associatiu i el món de l’empresa. Per compartir coneixements, habilitats i aptituds. Per enriquir-se mútuament i, sobretot, fer un espai i entorn millor per a tots.