... de Roger Buch
Inauguració del 2n Con

Vallespín, amè i brillant, ens enumera diferents virus que ataquen el sistema democràtic actual, alguns que provenen de dalt, de l’esfera política i d’altres que provenen de baix, d’una ciutadania cada vegada més individualista i que només es mobilitza per interessos particulars. Davant d’aquest trist panorama, l’associacionisme i la societat civil, en general, se’ns presenten com a bons antídots. Per lluitar a favor de l’esfera pública, en un món en desafecció, l’associacionisme aporta una bona dosi de compromís generós amb els interessos col•lectius.
De tot això i més parlem quan concretem la reflexió després en els eixos de ponències, molt interessants i prometedores. I el problema ve quan s’obre el debat als assistents, sovint segons els moderadors, la part més interessant perquè es dóna la veu al poble. Passa en moltes altres ocasions. Es planteja un debat d’idees sobre l’associacionisme i els seus reptes. Les entitats disparen i baixen al nivell de sota terra: “hi ha res de nou sobre allò meu?”. Aprofiten per intentar vendre la seva moto. No entren en el debat, no aprofiten la perspectiva d’es d’on apunten els ponents, aprofiten la possessió del micro per explicar allò què fan i dir que “la seva” entitat és fantàstica. És com dos móns que parlen diferents llenguatges. El de la reflexió i el pensament abstracte i el de les associacions, preocupades només pels seus temes. De fet, ja ho va apuntar indirectament Vallespín quan alertava del perill del cofoisme, i és que el fet que l’associacionisme pugui ser la solució al problema, no vol dir que de vegades formi part del problema mateix.
Your blogs are fantastic. I love them Are you also searching for nursing homework assignment help ? we are the best solution for you.
ResponElimina