Planeta blau...d’aigua, no?

... de Sergi Rovira

L’aigua ho és tot: és vida, és energia, és alimentació, és indústria, són ciutats,... sense aigua no hi ha res que funcioni, res no podria existir tal com ho coneixem. Però l’aigua és escassa. S’han escrit llibres i molts articles sobre l’escassetat de l’aigua i les conseqüències de la seva mancança. El futur és tenebrós: la manca d’aigua provocarà grans migracions, les guerres del futur seran per l’aigua..., sembla que no hi haurà aigua.

Un moment: realment l’aigua és escassa? En un planeta cobert d’aigua, l’aigua és escassa? Depèn, no? Depèn d’allò que es vulgui fer, de com es vulgui fer, de per què es vol fer, no? Dins de tota l’aigua del món, l’aigua dolça és una fracció molt petita i, tot i així, n’hi ha molta.

La qüestió és com pensem l’aigua, com l’entenem en el nostre cap, com vivim amb l’aigua. Donem per sobreentès que en obrir l’aixeta surt aigua i, implícitament, que l’aigua és inesgotable, però no podem pensar en l’aigua com un bé infinit. No té sentit tenir camps de golf en un clima mediterrani (o desèrtic) de la mateixa manera que no creixen oliveres a Escandinàvia.
Catalunya sembla que ho ha entès. Catalunya, i en especial Barcelona, ha implementat moltes mesures per a l’estalvi d’aigua, però a més, els darrers anys hem tingut un detonant: la sequera. Les conseqüències de la sequera van molt més enllà de les mesures tècniques puntuals o a llarg termini, el canvi cultural és molt més profund. Haver entès que l’aigua és finita i haver incorporat hàbits d’estalvi d’aigua té impactes molt més contundents. Avui per avui, Barcelona és la ciutat del món ric que consumeix menys aigua per habitant i es compta entre les ciutats amb un consum per persona baix d’arreu del món. Tot i això, Barcelona és una de les ciutats del món més ben valorada per a viure-hi.

El veritable actiu és haver mantingut uns consums moderats després de la sequera i, a més, Catalunya té potencial per a estalviar molta més aigua. El canvi l’hem fet dins del nostre cap, i pot ser més gran.

Hem fet un pas bàsic, ara cal fer-ho saber a tot el món. Hem de ser capaços de dir-ho arreu, ha de ser un motiu d’orgull, una marca de qualitat: som els que consumim menys aigua per cap!

A més, l’aigua, en ser un recurs bàsic imprescindible per a la vida, és un element que coneix tothom, i el missatge el rep tothom. L’aigua és un exemple visual molt clar dels canvis que necessitem fer, d’aquest canvi cultural. Això li dóna un potencial molt important per poder mostrar els canvis que veurem en un futur proper, sense guerres, només entenent-ho en el cap i aplicant-ho al dia a dia.