Davant l’arribada
del III Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat, és inevitable
reflexionar sobre tots els canvis que s’han produït en el sector des del II
Congrés, que són notables.
Actualment tenim un
sector més adult i més cohesionat. Bona prova d’això han estat les conclusions
i els debats que s’han produït en el seguit de 17 sessions de treball del
pre-Congrés celebrades per tot el territori català.
En les sessions hem
pogut apropar-nos de manera més acurada al moment present de les nostres entitats:
febleses i fortaleses, amenaces i reptes.
Esperem molt
d’aquest Congrés. Les entitats de voluntariat tenim per davant grans
oportunitats que nosaltres mateixes hem diagnosticat i ja sabem posar sobre
paper. Us en destaco només un parell, de les moltes que hem tractat.
Un dels reptes més
importants és com afavorir l’apoderament del voluntariat. Aquest impuls
requereix de reflexió i d’iniciativa. I en qualsevol cas permet, això es fa
evident, fer créixer l’entitat i el
nostre impacte social.
Un altre gran repte
és que les accions que les entitats duem a terme, tinguin una repercussió
social prou positiva com per a què ajudi les persones voluntàries a sentir-se
reconegudes.
D’altra banda, una
qüestió que ens preocupa en general és el relleu generacional en les pròpies
juntes. Com motivem els joves per a què
trobin el seu lloc dins les nostres entitats i els encomanem confiança tot facilitant-los
el lideratge?
També hem posat de
manifest com n’és de feixuc, sobretot per a les entitats petites, l’excessiva
burocratització de les administracions.
Confio força que aconseguim
un dels objectius d’aquest Congrés: convertir-lo en una eina que ajudi a les
entitats a obrir camins nous, en el nostre dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari