26 de maig 2016

#3CCAV. 10 punts per no oblidar.

 Irene Borràs, CAUSES



El passat 20 de maig, es va celebrar el 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat






La jornada era la culminació d’un procés participatiu que ha permès identificar reptes i plantejar línies de d’actuació per seguir treballant en la promoció, enfortiment i millora de l’associacionisme i el voluntariat.

Després d’haver-hi participat, m’agradaria destacar i compartir alguns punts que crec necessari no oblidar.

Algunes constatacions, al meu parer, positives:

1. Procés participatiu.

Els punts que es van plantejar i treballar en cinc eixos temàtics eren fruit d’un procés en el que hi ha participat més de 300 persones, en 17 sessions territorials, repartides per tot Catalunya. Altres canals, com les propostes online que es podien fer des de la web, eren una mostra de les ganes de construir entre tots. Es pot trobar el resum de les sessions territorials al web del congrés.

2. Implicació de les administracions públiques.

Des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’ha treballat conjuntament amb el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. La reiterada petició de treball interdepartamental ha estat un bon exemple en la construcció del Congrés. Tanmateix, cal ressaltar positivament la participació de molts tècnics locals al llarg del procés. És una mostra del reconeixement de la feina de les entitats i com és necessari el suport a nivell local.

3. Punt de trobada.

Tant les sessions territorials com la pròpia jornada del congrés permeten tenir un espai de trobada entre associacions i voluntaris, fet que propicia el coneixement mutu, l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge continu. Aspectes clau per al desenvolupament d’un sector fort i cohesionat.

4. Espai de reflexió i aprenentatge.

Cal seguir fer-se preguntes per trobar les respostes. Les sessions formatives o la intervenció de Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, són un bon exemple de com hem de seguir plantejant els reptes als quals el sector ha de donar resposta.

5. Gent ferma i compromesa.

Aquest és el meu punt preferit: les persones. Inconformistes que volen canviar la societat, que volen seguir millorant la qualitat de vida de les persones, la cultura, el medi ambient, l’educació, la participació,.. Persones que són un exemple dels valors d’un món més just i necessari. Cal fer-ne especialment esment. L’associacionisme i el voluntariat es basa en persones que són protagonistes del canvi. Sense ells, la resta no té sentit.
  
També crec necessari afegir alguns punts sobre els quals les entitats hauríem de fer autocrítica:

6. Cal veure que el canvi comença per un mateix.

Fruit del procés participatiu es recullen 28 propostes que han de marcar les línies de treball futures. Aquestes propostes estan dividides en diferents eixos (dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen, els recursos de les entitats, les relacions amb l’administració, la comunicació i el treball en xarxa). Tot i que algunes fan referència al canvi de les pròpies entitats, sovint ens referim a “com ha de canviar l’entorn” (administracions públiques, ciutadania, empreses,...) per tal que ens facilitin la nostra tasca. Costa fer referència a si el que fan les entitats és prou interessant perquè la gent hi vagi o si realment l’organització vol canviar... El canvi ha de venir des de fora, però també des de dins. Les associacions i voluntaris també han de canviar i adaptar-se als nous entorns i demandes.

7. Hem de ser més exigents.

No només cap a fora, sinó també cap a dins. Tenim un diagnòstic ampli de les nostres entitats. El panoràmic, presentat pel Pau Vidal de l’Observatori del Tercer Sector, mostra molt punts que es repeteixen en el diagnòstic del congrés. Per tant, sembla que el punt de partida està clar.... com ho fem per avançar en la millora real de l’associacionisme i el voluntariat? Estem canviant al ritme que es necessita?

8. Ítems atemporals que es repeteixen.

Perquè, a més, hi ha molts punts que es repeteixen any rere any. La participació interna, la participació de la ciutadania, la relació amb les administracions, la manca d’implicació i de compromís... Sembla el dia de la marmota, com acostuma a dir Joan Cuevas.

Aspectes a millorar i reflexionar com a sector

9. Poca representació de certs àmbits.

Tot i que l’associacionisme i el voluntariat agafa molts camps de treball i col·lectius variats, faltava diversitat en el congrés. Certs àmbits tenien poca representació, com pot ser l’esport, el medi ambient, entitats de persones nouvingudes, àmbit educatiu,... entre d’altres. Cal obrir més el ventall perquè tothom que faci acció voluntària es pugui sentir representat i cridat a participar d’un congrés d’aquesta magnitud.
  
10. Paper transformador.

No en tinc cap dubte del paper de les associacions i el voluntariat com a element cohesionador i que millora indiscutiblement la societat, l’entorn i les persones que s’hi relacionen. Però aquest fet és quantificable, mesurable i extensible a totes les entitats d’arreu? Algunes promouen l’interès general, però d’altres no. Algunes miren endavant, però d’altres miren endarrere. En nom de la bona voluntat, no tot és vàlid... La transformació hauria de ser una part imprescindible de qualsevol tipus d’entitat.

El #3CCAV i més iniciatives com el 3CCAV són necessaris. Ha estat un luxe poder compartir espais amb la gent de la Dirección General d’Acció Cívica i Comunitària, la resta de dinamitzadors i ponents i totes les persones que van assistir amb les mans obertes i la motxilla plena de ganes de compartir.

Més informació a: xarxanet.org/3ccav/
Consulta també l’storify del congrés.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada