23 de des. 2011

Del voluntariat d'empresa a les empreses voluntàries?



 Després del Congrés Europeu de Voluntariat de fa unes setmanes (i abans, òbviament), s'ha escrit àmpliament al voltant del concepte de voluntariat, els marcs emergents, les noves formes de voluntariat i un seguit de qüestions relacionades (al bloc de xarxanet.org, també). D'aquestes, em sembla remarcable l'ascens d'una nova categoria de voluntariat: el voluntariat d'empresa. El voluntariat d'empresa fa referència a aquelles activitats que organitza una empresa, generalment amb una altra organització, perquè els seus treballadors/es, voluntàriament, duguin a terme una acció socialment profitosa.

Em sembla destacable la implicació social de les empreses i dels seus treballadors. Cadascú segur que té els seus motius. L'empresa pot dir que fa una aportació social més enllà de la seva pròpia activitat, internament fa una activitat per trencar la rutina diària, genera cohesió de grup i els treballadors/es es poden sentir més propers als valors de l’empresa. Per als treballadors/es pot ser un espai diferent on senten que fan una aportació a la societat de forma desinteressada, potser és una activitat novedosa i fer de voluntari té un valor personal gens despreciable. Em sembla molt interessant que sorgeixin aquestes iniciatives però, avui per avui, em semblen un annex, un afegit, un a més a més. No en podríem fer una qüestió central?

La pregunta m’obliga a revisar una mena de dogma inqüestionable: la missió de les empreses és guanyar diners. Bé, en podríem fer tot un debat, però no hi entraré. Però em pregunto, només han de guanyar diners? Quants diners? Quins beneficis han de tenir? Les empreses han de guanyar molts i molts diners? On està escrit? Col·lectivament, en sortim beneficiats de que les empreses guanyin molts diners? Tony Judt ens explica amb multitud d'exemples que com més equitativa és una societat, és més justa. Si unes empreses, poques, guanyen molts diners, globalment, la majoria hi perdem.

Donem per suposat que les empreses només pensen a guanyar tants diners com sigui possible immerses en una mena de cursa cega; però no, necessitem que les empreses no siguin entitats ferotges que àvidament busquin beneficis econòmics. Podem fer empreses que, sense perdre diners (potser en guanyen menys), tinguin un fort component social. Amb l'atur creixent i situacions socials francament desesperades, tots hem d'aportar tot el que ens sigui possible.

Hem de fer un pas més i treballar perquè les empreses assumeixin el benestar col·lectiu com a part del seu mandat i dediquin recursos (econòmics, humans, tecnològics, etc.) a la millora social. I que a final d'any es preguntin, aquest any hem guanyat diners? I alhora diguin, hem assolit els nostres objectius socials? I ambdues qüestions, tinguin, com a mínim, el mateix pes. Les empreses han de tenir objectius socials (crear llocs de treball, tot i que no siguin imprescindibles, mantenir serveis socials, etc.) encara que guanyin menys diners.

Si entenem que aquesta aportació la fan com a part troncal del seus objectius, i com que això no ho regularem per llei, en podem dir empreses voluntàries. O potser ara en podem dir empreses voluntàries, però en el futur, senzillament, n'hauriem de dir empreses.

1 comentari:

  1. Hola Sergi, hi ha tota una sèrie de frases al teu article que m'han cridat l'atenció:

    "...la missió de les empreses és guanyar diners... ...només han de guanyar diners?... On està escrit?... Podem fer empreses que, sense perdre diners (potser en guanyen menys), tinguin un fort component social. ...Hem de fer un pas més i treballar perquè les empreses assumeixin el benestar col·lectiu com a part del seu mandat i dediquin recursos a la millora social... Les empreses han de tenir objectius socials(crear llocs de treball, tot i que no siguin imprescindibles, mantenir serveis socials, etc.) encara que guanyin menys diners."

    I davant de totes aquestes afirmacions a mi em sorgeix una pregunta, per què? Per què les empreses han de fer tot això?

    La realitat és que des del tercer sector no hem estat capaços d'implicar al gruix de la societat en donar resposta a aquestes inquietuds i ara els hi ho demanem a les empreses?

    Si creiem que aquesta ha de ser la realitat, que jo ho crec, hem de utilitzar el llenguatge i els arguments de l'empresa, per tan hem de convèncer-los que no és un tema de bones intencions o de bona voluntat, sinó que és un tema estratègic per les pròpies empreses.

    En Stephan Schmidheiny ho va expressar molt be "No poden existir empreses amb èxit en societats fracassades". Per tant si l'objectiu es ser perdurable en el temps, també ha de ser perdurable la societat a on opera l'empresa. Així doncs la relació entre empreses i entitats socials hauria d'estar íntimament relacionat.

    A primera vista podríem pensar que hi ha grans conflictes d'interessos en aquesta relació, mentre una intenta guanyar diners, l'altra procura invertir sense buscar benefici econòmic. Ara be, si fem un anàlisis amb una mica més de profunditat descobrirem que ambdues, cadascuna a la seva manera, busquen afegir valor a la societat, busquen ser eficients i emprenedores i busquen establir noves formes de relacionar-se amb els seus "clients".

    Així, si tan unes com altres volen perdurar en el temps, ambdues han de contribuir al desenvolupament sostenible de la societat. Per les empreses això implica treballar en forma rendible i assumir alhora plenament la seva responsabilitat social i ambiental. Les organitzacions, per la seva part, han de contribuir de forma coherent i eficient al desenvolupament social.

    Cada dia queda més pales fruit de la crisis, que les institucions i els governs són incapaços de satisfer les necessitats de la societat. Per tant la responsabilitat d'aconseguir societats equilibrades recaurà cada cop més en les empreses i les organitzacions. Així, és imprescindible construir una relació més estreta o, fins i tot, una nova forma d'associació, entre els líders de la comunitat empresarial i de la societat civil. L'eina adequada per consolidar aquestes relacions son, dins de les polítiques de responsabilitat social, els plans d'acció social, la part a on s'ubica el contacte amb la comunitat, i aquests és basen en la col·laboració entre una empresa i una organització no lucrativa.

    L'empresariat i la societat civil poden aprendre molt els uns dels altres treballant junts en assumptes d'interès comú. Les empreses poden aprendre a respondre d'una forma més efectiva a les necessitats humanes, individuals i col·lectives, que no sempre es reflecteixen en les demandes del mercat, per operar en un món multidimensional. Mentre que les organitzacions de la societat civil poden millorar els seus instruments per avaluar les necessitats i les exigències dels seus "clients", per tal d'implementar accions pertinents i buscar solucions innovadores cada vegada que canvien les condicions de l'entorn. Això els permetrà oferir una ajuda més professional i efectiva.

    No em vull estendre més que em sembla que ja m'he excedit.

    Enric Madrigal i Mir

    ResponElimina