21 de des. 2011

Una mirada àmplia per al pessebrisme associatiu


De tots els àmbits en els que es desplega el pessebrisme (familiar, escolar, pastoral, comunitari...) és l’associatiu el que actualment té, d’una banda una gran presència social, i de l’altra, una salut més delicada. A Catalunya és cert que hi ha moltes associacions de pessebristes que presenten anualment les seves exposicions, cinquanta de les quals formen una federació, però també és una realitat que moltes d’aquestes associacions estan en un moment d’estancament i de declivi. En els darrers anys algunes associacions emblemàtiques han cessat la seva activitat, en d’altres casos l’associació és pràcticament una entitat unipersonal, i trobem també associacions situades en un estancament perillós. Quan trepitges el territori és molt habitual sentir sempre el mateix lament: no hi ha relleu generacional.

Crec que l’estancament generacional que pateixen algunes associacions va lligat a un estil de gestió poc participatiu i a un anquilosament en la creativitat. És a dir, en un món que en els darrers vint-i-cinc anys ha canviat moltíssim, les estructures, les formes de gestió, i les activitats d’algunes associacions continuen sense veure gaires canvis. Un art com el pessebrisme, que d’una banda està tan vinculat al fet religiós i que de l’altra demana unes dosis de paciència i de temps considerables, lliga molt poc en el món de la immediatesa, del canvi constant i de la secularització.

Hi ha algunes associacions que sí que han sabut tenir una actitud d’obertura, en temes de gestió interna, de projecte col·lectiu, i també, en criteris artístics i estètics. Aquestes estan entrant en dinàmiques de consolidació, creixement i renovació.

Algunes de les claus les podem trobar, d’una banda en la capacitat d’ampliar la mirada vers el fet associatiu, no centrant tota l’activitat només en fer el pessebre, d’una altra en l'obertura vers noves formes de fer o de presentar el pessebre que conviden els seus participants a estimular la capacitat creativa i, també, en fer de l’associació una peça important en el teixit social i cultural del territori establint sinèrgies amb d’altres entitats o iniciatives.

Només si potenciem una mirada àmplia vers el pessebrisme que aposti per obrir les portes a nous llenguatges creatius i a formes integradores de gestió associativa  podrem garantir la pervivència d’aquesta vessant del pessebrisme que es practica en el si de les associacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada