Del 2n Congrés d’Associacions a les assemblees ciutadanes

... de Ramon Torra

Han passat un parell de mesos des de la cloenda del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona i durant aquest temps hem tingut l’oportunitat de començar a presentar-ne els resultats i fer-ne valoracions amb els diferents actors implicats. Una de les coses que diem en un moment o altre és que el procés participatiu no ha acabat, que tot just som al començament. M’explico...

Els 2n Congrés ha suposat l’oportunitat de treballar com a associacions –des de la diferència i des dels àmbits de treball– en l’elaboració d’un discurs comú basat en tres eixos: el reconeixement, el finançament i els espais/equipaments que necessitem.

Aquest procés, obert i basat en la participació de les associacions de base existents al territori, ha servit per construir relacions i trobar interessos comuns a partir de les diferents trobades territorials, així com per anar descobrint altres realitats.

Per fer-ho possible es van constituir equips motors per liderar el procés, que han estat un suport logístic i d’ajuda molt valuós; que ens ha servit per obrir noves relacions i potenciar, al mateix temps, les coordinacions territorials existents.

El resultat de la cloenda del 30 d’abril al CCCB ja el sabeu, s’aproven 8 línies estratègiques, 20 objectius específics i 188 mesures que ara són l’estratègia per convertir aquestes propostes en les bases del futur Pla de suport a l’associacionisme de Barcelona. Ara, la reflexió generada al 2n Congrés ha de permetre treballar internament com associacions per poder arribar a nous objectius.

I, finalment, el Congrés Permanent, l’eina que ens ha d’ajudar a mesurar els resultats obtinguts d’aquí a quatre anys, amb l’objectiu d’anar creixent com a moviment associatiu alhora que anem complint els objectius proposats.

D’aquestes cinc idees, fa uns dies en parlava el professor Marshall Ganz, de la Harvard Kennedy School of Government, considerat l'arquitecte de la campanya de Barack Obama. Ganz va dir que aquests passos van ser les pautes que es van utilitzar en la campanya presidencial dels EUA. Escoltant-lo, anava trobant coincidències amb el 2n Congrés.

Aquestes pràctiques també podrien ser un bon punt de partida per a les assemblees de barris que s’estan fent en diferents municipis, arran del moviment del 15-M. A Barcelona, de la inèrcia de treball que ja tenim pel que fa a l’elaboració de les mesures associatives, hem passat a participar en les assemblees ciutadanes dels nostres barris. Hem entrat en el bucle que ha de tenir tota estratègia, com deia Marshall Ganz, per entrar de la millor manera possible en el canvi d’època que s’entreveu. Esperem, entre tots plegats, saber trobar les complicitats que hi ha entre la frescor de la proposta actual i el bagatge existent, per fer realitat un món socialment més just i millor.