Com enfortireu la vostra entitat aquest estiu?

... de Jaume Albaigès

Arriben les vacances d’estiu i tothom cerca la merescuda pausa, un canvi d’aires, una estona de descans... Però aquest temps eminentment d’oci pot ser també una bona oportunitat per reflexionar sobre aspectes clau de la nostra entitat sense la pressa del dia a dia. Quina més, quina menys, no hi ha organització que no tingui un calaix ple de grans temes als quals voldria parar més atenció. En tot cas, aprofitem la recent celebració de l’acte anual de l’Observatori del Tercer Sector per acostar-vos les suggeridores idees que sis persones referents del sector van exposar-hi.

Desenvolupament de capacitat i competències de gestió.
Oriol Alsina (Amics de la Gent Gran): Al sector som molt bons en els aspectes tècnics associats a les respectives missions, però no tenim prou bons gestors. Oblidem-nos de les eines i concentrem-nos en atraure talent. Si tenim bons professionals, la resta vindrà al darrere.

Impuls de la col·laboració i la integració entre les organitzacions.
Raül Valls (Centre per a la Sostenibilitat Territorial): Cal evitar que cadascú segueixi lluitant pel seu compte i desenvolupar complicitats a tots els nivells: socialitzar el coneixement científic per dotar de millors arguments la incidència política; compartir les experiències operatives i de gestió per consolidar ràpidament entitats i moviments joves; o crear xarxes més enllà del sector.

Creixement de la base social i la seva implicació.
Ramon Torra (Consell de les Associacions de Barcelona): En un moment de crisi global -no només econòmica- com l’actual, cal recuperar la ciutadania. Però no ho farem si no comencem per avançar en la pròpia coherència interna i treballar amb força els valors que demanem a la resta de la societat: més democràcia, més transparència...

Creació de capacitat d'inversió a les entitats.
Teresa Crespo (Entitats Catalanes d’Acció Social): Tenim un pecat original pel que fa a la capacitat financera, ja que hem creat un munt d’entitats sense recursos que les fessin sostenibles. Hem de ser innovadors i valents. Per què no crear fons conjunts que puguin ser utilitzats en diferents moments per les entitats que necessitin invertir? Per què no oferir fórmules de participació financera als professionals de les organitzacions?

Avaluació d'impacte.
Ismael Palacín (Fundació Jaume Bofill): Les entitats avaluem molt però potser no allò que realment cal. De debò canviem la vida de les persones? De quantes? Podríem arribar a més gent amb els mateixos recursos? Cal avaluar menys però millor, plantejar indicadors apropiats a priori i aprendre a valorar allò qualitatiu. I això ens portarà, també, a repensar-nos i a decidir què fem amb allò que és superflu o perifèric.

Reconeixement del tercer sector com actor social rellevant.
Francesc Mateu (Intermón-Oxfam / FCONGD): Fa uns anys, les ONG teníem fans, avui ja no; som escrutades de la mateixa que altres institucions. Malgrat tot, les missions que ens van fer néixer encara són vigents; potser són les operatives les que han de canviar per recuperar el suport ciutadà. Innovem, enfortim la base social i comuniquem millor.

Què us sembla? Com veieu aquestes qüestions des de les vostres entitats? I quins altres temes clau teniu a l’agenda d’aquest estiu?

En temps de crisi, associacionisme empresarial i economia social

... d'Oriol Illa

Hi ha una economia suïcida, segons David Korten. És aquella produïda per decisions humanes que només estan motivades per l’obsessió cap al diner. Aquest tipus d’economia és la que s’ha promogut els darrers anys com ideal del lliure mercat on la competència i la comptabilitat creativa basada en creixements artificials eren permeses sense tenir en compte cap indicador de caire social. Un model econòmic estès que s’ha beneficiat de la globalització del capital i que s’ha caracteritzat per tres grans dogmes: l’absència de propietaris definits, el monopoli com a estat ideal i, finalment, la desvinculació d’obligacions cap a les persones. Aquesta economia suïcida només busca el lucre, perquè és el lucre en sí mateix l’objectiu. Per tant no hi ha cap motivació, ni principi rector, ni moral que ajusti aquesta economia a les necessitats, demandes o requeriments de la societat.

Enfront l’economia suïcida hi ha una economia viva, que està formada per empreses d’escala humana, arrelades al territori i que tenen un interès directe en l’activitat que desenvolupen. L’economia social, entre les que s’hi compten les cooperatives, representen una imatge força fidel de l’economia viva, una economia que apropa el seu objectiu a les persones perquè s’organitza a partir de comunitats d’individus, inversionistes (que no accionistes) socials, copropietaris de cooperatives o societats sense afany de lucre. Aquesta configuració d’economia cooperativa té molts més elements per suportar una crisi, com l’actual, provocada per les fluctuacions imprevisibles de l’economia financera i especulativa.

Si l’empresa clàssica busca obtenir guanys, l’economia cooperativista donar serveis i que el benefici sigui comú. Si la primera té com a objectiu eixamplar marges per oferir rendibilitats fictícies als accionistes, la segona retorna als socis aquell excedent que han generat llurs activitats o serveis. Si l’economia clàssica busca de la unicitat de decisió, la seva raó de ser, l’economia moderna cerca participació, democratització i compromís de tots els que comparteixen un projecte empresarial comú. L’associacionisme empresarial, sota la forma del cooperativisme, contempla altres valors o objectius que transcendeixen de l’omnipotència del diner.

Històricament, des de Catalunya, s’ha demostrat la fortalesa i les bones pràctiques que sota la fórmula del cooperativisme, ofereix el conjunt de l’economia social. Avui, més d’1 milió de persones estan vinculades al cooperativisme –com a sòcies de treball, treballadores o sòcies de consum-. El cooperativisme entès com una eina que permet a comunitats i grups humans participar per assolir el bé comú, es regeix sota principis com la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. És el cooperativisme un exemple d’economia viva que, a més, ofereix una alternativa econòmica justa, equitativa i democràtica, que els poders públics farien bé de promoure i fomentar.

Arriba el Marketplace de Catalunya, un salt d'empreses i entitats socials per col•laborar

... de Josep Maria Canyelles

El 1r Marketplace de Catalunya (11-11-11) comença la seva singladura i ja té la meitat dels espais ocupats amb empreses i entitats que volen compartir el valor que la seva col•laboració aporta a la societat.

En aquesta primera edició, el Marketplace es farà junt amb el Congrés Europeu de Voluntariat i compartiran el repte de reformular les estratègies col•laboratives, ja que el desenvolupament de la Responsabilitat Social facilita passar de la filantropia als partenariats i les aliances estratègiques. A més, un Consell Assessor amb els tres sectors, públic, privat i social, garanteix que es recullin les noves sensibilitats de totes les parts.

Aquest Marketplace, organitzat per la FCVS amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, no és un espai de trobada més per compartir experiències. El repte va molt més enllà, i per això suposa una aliança entre els tres sectors. Ja queden lluny els temps de les desconfiances mútues en què els sectors públic, privat i social es miraren de reülls els uns als altres.

Avui sabem que els reptes de la nostra societat sols els podrem abordar en tota la seva complexitat si sabem col•laborar. Col•laborar ens permetrà no solament ser més eficients, sinó més creatius, posar el millor de cada part, i compartir valors positius començant per la confiança, la cohesió social, el desenvolupament de les persones i les comunitats, l’estima pel país... En altres paraules, generar capital social.

Els enfocaments filantròpics són meritoris però sabem que un nou futur està naixent de la mà d’empreses i entitats que estan desenvolupant noves maneres de relacionar-se i que, sense oblidar les col•laboracions més clàssiques, cerquen la manera d’ajudar-se mútuament per a enfortir les organitzacions respectives.

La realització d’un Marketplace té vocació de continuïtat, perquè vol alimentar aquest salt en els models de col•laboració a Catalunya. Es llançarà, en aquesta primera edició, des de les Drassanes Reials de Barcelona, actual Museu Marítim.

Fa uns quants segles, d’aquestes drassanes sortien els vaixells que van dominar la Mediterrània, fins al punt que al segle XIII es deia que cap peix gosaria alçar-se sobre el mar si no porta les quatre barres gravades. Va ser la construcció d’un model basat en el confederalisme i les relacions comercials.

El dia 11-11-11 sortirà d’aquest mateix espai una idea que vol colonitzar el teixit associatiu, el món empresarial i les agències públiques: les aliances entre sectors han de ser la insígnia del nou temps, un model basat en relacions lliures orientades a la creació de valor per a totes les parts i, finalment, per a la societat.

Per què aquesta aliança entre sectors i aquests partenariats entre agents vagin emplenant la nostra geografia social, cal un canvi mental significatiu, que vol dir deixar de pensar en termes de què puc aconseguir d’aquest partner a què podem fer conjuntament. Cal passar de pensar en quin benefici en puc extreure jo a quina innovació social podem desenvolupar. Cal entendre molt bé i fer-se seva la legítima missió de l’altre. I finalment, cal saber gestionar la pròpia responsabilitat social, tant se val si es té o no ànim de lucre, ja que aquest és un enfocament bàsic per a qualsevol organització amb un discurs social i que pretengui desenvolupar relacions de confiança a llarg termini.

Tots per sumar i avançar pel medi ambient

...de Juan Mezo

El passat 12 de juliol, el Departament de Territori i Sostenibilitat va presentar, al Palau de la Generalitat, el Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya 2011-2014 (TSAcat).

Hi ha molts aspectes positius a ressaltar del Pla de Suport al TSAcat, entre d’altres, l’existència del Pla en sí mateix; el procés participatiu amb el que ha estat elaborat; l’austeritat, eficàcia i eficiència en el seu procés d’elaboració i, per descomptat, la qualitat del Pla de Suport i les seves línies i actuacions.

Hi ha un tema que em sorprèn agradablement i en el que voldria posar especial atenció: la corresponsabilitat. És un Pla promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat en el qual hi ha tingut cabuda i participació, tant en el procés com en la comissió de seguiment: entitats medi ambientalistes, altres entitats del tercer sector, ens locals, altres Departaments de la Generalitat de Catalunya com ara el Departament de Benestar Social i Família, universitats, empreses grans, com ara “la Caixa” i d’altres de petites...

Una àmplia representació, doncs, de la societat. Un procés que ha permès que la distància entre les entitats medi ambientals i la societat disminueixi. Un acostar-se, des de llocs i interessos diferents, envers un mateix objectiu: la cura del medi ambient. En totes les intervencions de la presentació, que podeu veure aquí, hi havia un comú denominador: la necessitat d’intervenció de tots els agents per tal que el medi ambient esdevingui un objectiu estratègic. Els agents que van intervenir en la presentació, així com els que van participar del procés de treball, ho deixaven clar: cal comprometre’s, cadascú des de la seva funció, capacitats i habilitats per enfortir el medi ambient. De ben segur que el camí no farà baixada, ans el contrari. Hi haurà moments difícils i de cul de sac però la confiança i el bon fer de tots refarà la direcció correcta.

El compromís social, la responsabilitat, hi és. El camí està per fer. Cal avançar en pas ferm i decidit. Segur que es podrà fer millor. Però la voluntat i les ganes de fer les coses bé, per part de tots, hi és. Empreses, sector públic, tercer sector (més enllà de l’ambiental),... tots per sumar i avançar pel medi ambient!

Felicitats pel punt de partida i endavant!

Del 2n Congrés d’Associacions a les assemblees ciutadanes

... de Ramon Torra

Han passat un parell de mesos des de la cloenda del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona i durant aquest temps hem tingut l’oportunitat de començar a presentar-ne els resultats i fer-ne valoracions amb els diferents actors implicats. Una de les coses que diem en un moment o altre és que el procés participatiu no ha acabat, que tot just som al començament. M’explico...

Els 2n Congrés ha suposat l’oportunitat de treballar com a associacions –des de la diferència i des dels àmbits de treball– en l’elaboració d’un discurs comú basat en tres eixos: el reconeixement, el finançament i els espais/equipaments que necessitem.

Aquest procés, obert i basat en la participació de les associacions de base existents al territori, ha servit per construir relacions i trobar interessos comuns a partir de les diferents trobades territorials, així com per anar descobrint altres realitats.

Per fer-ho possible es van constituir equips motors per liderar el procés, que han estat un suport logístic i d’ajuda molt valuós; que ens ha servit per obrir noves relacions i potenciar, al mateix temps, les coordinacions territorials existents.

El resultat de la cloenda del 30 d’abril al CCCB ja el sabeu, s’aproven 8 línies estratègiques, 20 objectius específics i 188 mesures que ara són l’estratègia per convertir aquestes propostes en les bases del futur Pla de suport a l’associacionisme de Barcelona. Ara, la reflexió generada al 2n Congrés ha de permetre treballar internament com associacions per poder arribar a nous objectius.

I, finalment, el Congrés Permanent, l’eina que ens ha d’ajudar a mesurar els resultats obtinguts d’aquí a quatre anys, amb l’objectiu d’anar creixent com a moviment associatiu alhora que anem complint els objectius proposats.

D’aquestes cinc idees, fa uns dies en parlava el professor Marshall Ganz, de la Harvard Kennedy School of Government, considerat l'arquitecte de la campanya de Barack Obama. Ganz va dir que aquests passos van ser les pautes que es van utilitzar en la campanya presidencial dels EUA. Escoltant-lo, anava trobant coincidències amb el 2n Congrés.

Aquestes pràctiques també podrien ser un bon punt de partida per a les assemblees de barris que s’estan fent en diferents municipis, arran del moviment del 15-M. A Barcelona, de la inèrcia de treball que ja tenim pel que fa a l’elaboració de les mesures associatives, hem passat a participar en les assemblees ciutadanes dels nostres barris. Hem entrat en el bucle que ha de tenir tota estratègia, com deia Marshall Ganz, per entrar de la millor manera possible en el canvi d’època que s’entreveu. Esperem, entre tots plegats, saber trobar les complicitats que hi ha entre la frescor de la proposta actual i el bagatge existent, per fer realitat un món socialment més just i millor.

Col·laboració público-privada, més enllà dels diners

... de Jaume Albaigès

He tingut l’oportunitat d’assistir a una xerrada de Wendy Kopp, fundadora i directora general de Teach for America, una organització no lucrativa dels EUA que proporciona professors i professores a les escoles de les zones més pobres del país, on les probabilitats d’èxit acadèmic dels infants i joves són molt baixes.

En síntesi, Teach for America promou que persones que acaben de llicenciar-se en qualsevol disciplina amb bons expedients, en comptes de cercar feina en el seu àmbit professional natural, dediquin els seus dos primers anys de vida professional a l’exercici de la docència en aquests centres educatius.

Malgrat que en un altre lloc de treball guanyarien molts més diners, cada any milers de joves acabats de graduar demanen poder participar d’aquesta iniciativa. A tall d’exemple, el 2010 hi hagué 50.000 candidatures per a 4.000 places. Una altra dada cridanera: el 15% dels llicenciats de Harvard s’hi presenten.

Amb els anys la iniciativa ha anat estenent-se pel món i actualment ja hi ha 19 països amb propostes similars, agrupats a la xarxa Teach for all. El proper curs començarà la primera experiència d’aquestes característiques a l’Estat, concretament a Catalunya i a Madrid, a través de la fundació Empieza por educar.

Al final de la sessió, una persona del públic preguntà a Kopp per quina raó no s’apostava per millorar la formació de mestres en actiu o de persones que estudiaven per ser-ho, és a dir, per gent amb vocació, en comptes de fer-ho per d’altres que, malgrat els seu talent, no havien orientat la seva carrera cap a l’àmbit educatiu. Amb cordialitat però també amb fermesa Kopp va respondre: “Quan decidim treballar amb una determinada escola és perquè els seus alumnes no estan obtenint bons resultats acadèmics que els permetin continuar els seus estudis en les etapes següents. Al nostre país molts docents d’aquests centres de zones deprimides no són persones de talent”.

Més enllà del cas concret, voldria destacar la naturalesa d’aquest sistema: una organització no lucrativa privada col·labora amb el sistema educatiu públic per millorar-ne els resultats.

Què passaria a casa nostra? Trobaríem entitats que pretenguessin aportar valor sobre l’espai públic sense la signatura del corresponent conveni remunerat de prestació de serveis? I de l’altra banda, hi hauria administracions, cossos professionals i sindicats oberts a col·laborar o potser apareixerien certs discursos queixosos per la privatització encoberta i l’intrusisme? 

Jo ho tinc clar: davant d’un problema, compten les ganes de resoldre’l. Si aquest és el punt de partida, segur que ens entendrem i avançarem. Què en penseu?