16 de des. 2010

El cos em demana Wikileaks


Molt em temo que aquest breu article no afegirà res de nou a tot allò que aquestes darreres setmanes es publica arreu del món sobre l’afer Wikileaks. Segur que tots els qui llegiu aquestes línies sabeu perfectament a hores d’ara a què es dedica aquesta organització, esteu al corrent de les espontànies decisions d’algunes grans corporacions (Amazon, Paypal, Visa/Mastercard...) de deixar de prestar-li serveis, coneixeu els detalls de la detenció de Julian Assange, etc.

No voldria entrar en detall sobre les grandeses i les misèries de Wikileaks: Internet en va plena i no és aquest l’espai on tractar-les ni jo la persona adequada per fer-ho. D’allò que no tinc cap dubte, però, és que l’acció global de governs i multinacionals contra aquesta organització és la més ben coordinada i efectiva de totes les que he vist en molt de temps, malgrat que sabem de tantíssimes situacions on el dolent era molt més evident i, en canvi, poc esforç i menys èxit es va tenir en la seva persecució. Veient la desproporció de la cosa no em puc estar de pensar, digueu-me simplista, que en aquest moment el costat dels bons és el de Wikileaks.

Amb tot, un punt d’optimisme per destacar que, més enllà del lamentable assetjament contra Wikileaks que difícilment es pot justificar per raons d’interès general, trobem una gran quantitat de persones disposades a defensar la llibertat d’expressió... també a casa nostra.

Alhora, però, em preocupa el silenci o la manca de posicionament en aquest assumpte per part de les organitzacions clàssiques de drets humans i, en general, de la pràctica totalitat del teixit associatiu... també a casa nostra.

Fa cosa d’un any em preguntava si des de les nostres entitats, antany capdavanteres en les lluites prodemocràtiques, sabríem reconèixer i defensar les noves fronteres de la llibertat. Avui, gràcies precisament a Wikileaks, sabem quins interessos s’amagaven darrere d’aquelles preocupants iniciatives polítiques.

Ens urgeix, doncs, perdre la por als misteris de la tecnologia i començar a construir un discurs sòlid en la defensa d’una Internet lliure, en què predominin els valors pels quals hem lluitat tradicionalment en el nostre dia a dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada