Les noves fronteres de la llibertat. També hi serem?

...de Jaume Albaigès

Tradicionalment les organitzacions del tercer sector i els moviments socials han estat i encara són capdavanteres en la defensa de la llibertat en sentit ampli i de la seva aplicació en molts i diversos espais, començant per la de poder associar-nos, que permet ni més ni menys que l’existència del mateix sector.

Encara hi ha batalles clàssiques per les llibertats pendents de ser guanyades a molts llocs del planeta, però n’hi ha de noves que s’hi afegeixen a escala global. I una d’aquestes és, precisament, la que té a veure amb el canal on ara mateix es publica aquest text: Internet.

Internet -i d’altres avenços tecnològics- possibiliten la informació ubiqua i la comunicació permanent i nodal, la creació democratitzada i universalitzada, poder sentir la veu dels qui són al marge del camí, el treball col·laboratiu sense fronteres, etc. Internet permet tot això i permetrà moltes més coses perquè els qui la van concebre la van voler així: lliure i de tothom. Que ningú se’n pogués apropiar ni pogués monopolitzar el benefici del seu ús.

Però la garantia d’aquesta llibertat de la xarxa no és un fet consumat. Que determinats poders públics amb capacitat legisladora o reguladora prenguin decisions que comprometin la potencialitat d’Internet tal com la coneixem és un risc que periòdicament ens visita.

La setmana passada el govern central va presentar l’Avantprojecte de Llei de l’Economia Sostenible on, tal com han explicat fins i tot els mateixos mitjans públics estatals, s’hi va colar una disposició que permetrà que una comissió del Ministeri de Cultura tanqui webs sense autorització judicial, amb la intenció de protegir la propietat intel·lectual.

Certament, Internet també pot ser un escenari per al delicte, però per això existeixen uns tribunals de justícia. Que de cop i volta el poder executiu es doti d’atributs judicials no ens hauria de deixar indiferents i menys quan el bé en joc és de gran importància per al conjunt de la societat.

A Internet ja s’ha produït una primera i contundent reacció, materialitzada en la redacció del Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet, que s’ha distribuït i replicat amb força. Personalment, considero que el text té alguns elements discutibles, però, en tot cas, em preocupa el fet que certs interessos particulars tinguin aquesta facilitat per aconseguir que es legisli d’una manera poc transparent i gens innocent sobre el bé general.

Us convido, doncs, amigues i amics d’organitzacions i moviments socials, a interessar-vos per aquestes qüestions i, si així ho creieu oportú, a fer sentir la vostra veu en defensa d’una Internet que ens ha estat donada en unes condicions que hauríem de saber conservar pel bé de tots.