puntCAT: impulsant les TIC amb aroma social

... de Jaume Albaigès

El dia 16 de desembre es va fer oficial el resultat dels primers ajuts de l’Obra Social de la Fundació puntCAT per donar suport a projectes innovadors potenciadors de la societat de la informació en l'àmbit catalanoparlant. Comparteixo amb vosaltres quatre idees recollides durant l’acte de lliurament:

• Tot i ser una primera convocatòria, hi havia més de 70 propostes presentades, de les quals se’n van escollir 7. Essent la convocant una organització jove, podria haver existit la temptació de premiar molts d’aquests projectes, o si més no els d’entitats de més renom, com a vehicle per a l’obtenció d’una major difusió. És de celebrar que no fos el cas.

• Alhora que anunciava les iniciatives triades, l’organització, en un gest poc usual, es va permetre d’explicar algunes de les raons que van descartar certs projectes, entre les quals la no utilització d’eines lliures o gratuïtes ja existents. Em sembla un encert haver aprofitat l’ocasió per fer pedagogia i recordar que hi ha raons objectives per afavorir o deixar de banda certes propostes. Un exemple per als finançadors que segueixen la màxima del cafè per a tothom.

• Fundació puntCAT també va manifestar la seva percepció que molts dels projectes presentats eren redundants entre si, fet que al seu parer evidenciava una certa necessitat de consolidar el treball conjunt de les entitats que els proposaven. Quantes vegades més ens ho hauran de fer notar?

• Durant l’estona de tertúlia posterior a l’acte vaig constatar com entitats de perfils i àmbits molt diferents -que ni tan sols tenien coneixement previ de la mútua existència- començaven a esbossar possibilitats de col•laboració. Barret! Anar de bracet amb altres entitats que fan coses molt semblants a nosaltres pot generar cert valor afegit, però cercar punts de connexió amb d’altres que no ens són tan properes ens permetrà crear espais híbrids d’on emergiran propostes realment innovadores.

Les set entitats premiades: Amical Viquipèdia, Amics de la Lectura i dels Llibres, Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, Fundació Comtal, Fundació Guifi.net, Tecnologia per a Tothom i Associació per a l'Expansió de la Xarxa Oberta.

"És bastant freqüent que sectes coercitives es facin passar per entitats per tal de no cridar l’atenció"

Entrevista a Vega González, Psicòloga i Gerent d’AIS (Atenció i Investigació de Socioadiccions)

AIS és una entitat privada, independent, sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública. L’entitat va ser creada l’any 1977 i des de llavors s’ha dedicat a l’assessorament, investigació, formació i atenció terapèutica de les famílies i persones afectades per la pertinència a un grup de manipulació psicològica (secta coercitiva) Recentment, ha entrat a formar part de la xarxa de Salut Mental i Addiccions de la xarxa pública.


1. Per què cal l’existència d’una entitat com AIS?

AIS és pionera en el tractament de les sectes. Va néixer gràcies a l’interès i inquietud de familiars d’adeptes a sectes. Neix atès que no hi ha cap entitat que pugui oferir-los, en aquell moment, cap tipus d’ajut relacionat amb aquesta problemàtica.

Actualment, tot i que existeixen entitats professionals relacionades amb la problemàtica dels grups de manipulació psicològica, cal dir que aquestes entitats no ofereixen tractament psicoterapèutic, mentre que AIS ofereix un tractament integral del tema grups de manipulació psicològica (investigació, formació a professionals del món del dret i de la salut, prevenció, assessorament i atenció terapèutica).

2. Quina és la situació actual del fenomen del sectarisme a Catalunya?

El fenomen sectari es troba en constant evolució i canvi.

AIS va realitzar un estudi sociològic l’any 2005 i en aquell moment hi havien uns 89 grups considerats actius i un total de 54.316 adeptes. Dels 89 grups: 16 eren de rang d’intensitat alt i 73 presentaven nivells d’incidència baixos.

Els grups de nivell alt generen més demanda d’intervenció terapèutica i són molt actius pel que fa a activitats

Fa 30 anys els grups eren més de caire ufològic i actualment la demanda de tractament ve més derivada per persones que han estat en contacte amb grups de caire psicoterapèutic (teràpies alternatives).

Així mateix, amb la immigració de l’est d’Europa i des d’Amèrica Llatina, s’ubiquen al nostre país, altres cultes d’arrel molt fanàtica, que utilitzen per captar o retenir els seus adeptes, la manipulació psicològica.

3. Les sectes aconsegueixen fer-se passar per entitats? Com ho fan? N’hi ha moltes?

És bastant freqüent que grups de manipulació psicològica o sectes coercitives es facin passar per entitats de diversa índole per tal de no cridar l’atenció i passar desapercebudes per a l’opinió pública.

Moltes s’emparen sota diverses formes de legalitat, es registren en el registre del Ministeri del Interior o en el registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, com a ONG, com a entitats de cooperació al desenvolupament, com a teràpies alternatives, com a associacions d’ajut al toxicòmans, etc.

A Espanya hi ha al voltant de 200 grups de manipulació psicològica.

4. Què es pot fer per evitar que les sectes es facin passar per entitats? Com s’ho fan en d’altres països? Existeixen entitats com les vostres en altres països?

Amb un major control i regulació dels Registres d’Entitats Religioses o Associacions. En alguns països europeus (encara que molt pocs), com França, s’elaboren informes anuals que es lliuren al Govern on es parla de la situació de les sectes en aquell país.

En alguns països europeus i a Amèrica hi ha entitats formades per professionals o exadeptes que es dediquen a assessorar i investigar sobre les sectes, però no ofereixen tractament terapèutic als adeptes, exadeptes i familiars afectats.


5. Quins són els reptes de futur per millorar/evitar el fenomen del sectarisme?

Conscienciar i sensibilitzar els juristes sobre el perill de les sectes i les conseqüències tan negatives que provoquen als adeptes i familiars.

És important fer prevenció en el marc dels programes escolars per tal d’evitar situacions de manipulació, mitjançant l’aprenentatge en la resolució de situacions conflictives, tot informant els adolescents sobre el perill de les sectes i com actuen, etc.

Els col·legis professionals també haurien de tenir alguna mena de control, per tal de detectar d’intrusisme. Per exemple: en el camp de les psicoteràpies alternatives.

També és important i convenient formar una comissió interdepartamental o observatori de les sectes, a escala europea, estatal i autonòmica.

Continguts relacionats:
- Estudi "Grupos de manipulación psicológica en Catalunya: situación y conceptos"

A favor del "bonisme"

... de Juan Mezo

Veus les notícies a la televisió i obren amb titulars de mort de dones a mans de les seves parelles, atrapen estafadors, cauen xarxes de pedòfils i un llarg reguitzell de notícies macabres. Notícies que no acabo d’entendre què pretenen. Sensibilitzar, segur que no. En tot cas, diuen, que s’aconsegueix l’efecte contrari. Però no em quedaré parlant d’aquest tema sobre el qual puc aprofundir en un altre moment.

Avui, a pocs dies de Nadal, vull fer un homenatge al “bonisme”. Paraula que utilitzo per fer referència a les persones i coses bones.

Els qui tenim el privilegi de viure de prop el món de la solidaritat, la col•laboració pública–privada, l’intent de molts empresaris per fer empreses millors, la filantropia, etc, tenim la immensa sort de veure l’altra cara de la moneda, la que no surt als mitjans de comunicació social.

Davant un món mediatitzat per exaltar els desastres i la immundícia humana, davant un món que prefereix els programes on la gent s’escridassa i es baralla, hi ha també, al nostre costat, un món de persones, entitats, empreses que lluiten cada dia per aportar alguna cosa positiva a la societat, per millorar el nostre planeta, per la salut, l’educació i un sense fi de causes nobles.

Em revelo contra la poca sensibilitat omnipresent i reclamo que la bondat, el “bonisme”, ocupi un espai en el titulars de premsa, radio i televisió. I no només per Nadal. Perquè, tot i que faci menys soroll, el “bonisme” és infinitament més gran i el seu efecte seria molt més profitós per tota la societat.

Així que, aprofitant les festes nadalenques, felicito totes les persones que des del seu lloc de treball han contribuït durant tot l’any a incrementar el “bonisme” al món i, confio que el proper any, l’Any Europeu del Voluntariat, serveixi per donar un major èmfasi i rellevància social al “bonisme”.

BON NADAL!

Actualitzar el pessebrisme

... d'Enric Benavent

A mitjan segle passat el món del pessebrisme va experimentar un canvi en els seus costums. Les associacions de pessebristes fundades majoritàriament al voltant dels anys 50 es van constituir per practicar un pessebrisme molt diferent d’aquell que habitualment es fa, amb suro i molsa, a les cases. Els pessebres fets amb guix i en format diorama van ser una realitat a partir de l’any 1912 en què el barceloní Antoni Moliné va iniciar aquesta nova i trencadora tècnica.

Amb la recuperació de la cultura popular als anys 80 es va constituir una nova fornada d’associacions de pessebristes que l’any 1985, ara en fa vint-i-cinc, van fundar la Federació Catalana de Pessebristes amb la intenció de coordinar les associacions i fomentar el pessebrisme. Les activitats emblemàtiques d’aquesta federació han estat la Trobada anual de pessebristes i la Biennal del Pessebre Català.

En aquest quart de segle la nostra societat ha canviat molt i molt de pressa. El pessebrisme, especialment pel seu rerefons religiós, té un encaix a la societat molt diferent del context de nacionalcatolicisme que va veure néixer moltes associacions i del context de recuperació identitària que envoltava la fundació de la Federació.

Els reptes de futur passen per posar èmfasi en el paper aglutinador que ha de tenir una federació, el pessebrisme és un món divers i complex en el qual tots els seus elements es retroalimenten. Cal també dedicar esforços a visualitzar aquesta activitat d’una forma moderna, atractiva, que lligui amb el nou context social i cultural en què ens trobem. Finalment, és important apostar per l’exploració de nous llenguatges artístics en el pessebrisme tal com ha fet el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès en la 13a Biennal del Pessebre Català on s’ha dedicat una exposició als artistes que treballen el pessebrisme de forma diferent a la tradicional.

El cos em demana Wikileaks

... de Jaume Albaigès

Molt em temo que aquest breu article no afegirà res de nou a tot allò que aquestes darreres setmanes es publica arreu del món sobre l’afer Wikileaks. Segur que tots els qui llegiu aquestes línies sabeu perfectament a hores d’ara a què es dedica aquesta organització, esteu al corrent de les espontànies decisions d’algunes grans corporacions (Amazon, Paypal, Visa/Mastercard...) de deixar de prestar-li serveis, coneixeu els detalls de la detenció de Julian Assange, etc.

No voldria entrar en detall sobre les grandeses i les misèries de Wikileaks: Internet en va plena i no és aquest l’espai on tractar-les ni jo la persona adequada per fer-ho. D’allò que no tinc cap dubte, però, és que l’acció global de governs i multinacionals contra aquesta organització és la més ben coordinada i efectiva de totes les que he vist en molt de temps, malgrat que sabem de tantíssimes situacions on el dolent era molt més evident i, en canvi, poc esforç i menys èxit es va tenir en la seva persecució. Veient la desproporció de la cosa no em puc estar de pensar, digueu-me simplista, que en aquest moment el costat dels bons és el de Wikileaks.

Amb tot, un punt d’optimisme per destacar que, més enllà del lamentable assetjament contra Wikileaks que difícilment es pot justificar per raons d’interès general, trobem una gran quantitat de persones disposades a defensar la llibertat d’expressió... també a casa nostra.

Alhora, però, em preocupa el silenci o la manca de posicionament en aquest assumpte per part de les organitzacions clàssiques de drets humans i, en general, de la pràctica totalitat del teixit associatiu... també a casa nostra.

Fa cosa d’un any em preguntava si des de les nostres entitats, antany capdavanteres en les lluites prodemocràtiques, sabríem reconèixer i defensar les noves fronteres de la llibertat. Avui, gràcies precisament a Wikileaks, sabem quins interessos s’amagaven darrere d’aquelles preocupants iniciatives polítiques.

Ens urgeix, doncs, perdre la por als misteris de la tecnologia i començar a construir un discurs sòlid en la defensa d’una Internet lliure, en què predominin els valors pels quals hem lluitat tradicionalment en el nostre dia a dia.

El voluntariat del segle XXI

... de Mònica Sabata

L’inici del mes de desembre ha estat marcat per la celebració, a Barcelona, del Congrés Internacional del Voluntariat. Aquesta trobada, coorganitzada entre la COCAT (Coordinadora d'Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya) i la xarxa internacional CCVIS (Coordinating Committee for International Voluntary Service), ha coincidit amb el Dia Internacional del Voluntariat (5 de desembre) i ha estat el tret de sortida per a la celebració de l’Any Europeu del Voluntariat (2011). Per tant, Catalunya ha tornat a ser pionera en aquesta mena d’iniciatives!

El Congrés celebrat a Catalunya ha estat un èxit de participació. Convé assenyalar que ha aplegat set xarxes internacionals i vuitanta organitzacions d’arreu del món −amb una presència molt rellevant d’entitats africanes i asiàtiques−, cosa que fa evident que l’esforç per avançar en la internacionalització ha estat notable. Durant els dies del congrés, el treball a la ciutat comtal i al Prat del Llobregat s’ha estructurat al voltant de diversos objectius: aprendre dels altres participants i ser font d’inspiració per a nous projectes, campanyes i programes existents; establir xarxa entre les diferents organitzacions internacionals; definir i construir els nous reptes i les noves estratègies globals del voluntariat internacional per als propers deu anys i, finalment, visualitzar el treball que duen a terme els voluntaris de Catalunya i al món.

Al mateix temps, el Congrés també ha ofert una doble oportunitat. En primer lloc, ha tornat a posar sobre la taula el fet que el voluntariat té una dimensió global i universal, per bé que encara hi hagi diferències en relació amb la presència a cada país. Així doncs, si consulteu l’Eurobaròmetre de la Comissió Europea (capítol 5) us adonareu que el 30% dels europeus fan tasques voluntàries, tot i que els ciutadans nòrdics (els principals Estats són els Països Baixos, Dinamarca i Suècia) són els que més temps hi destinen.

Tot i això, és una constant inapel•lable que massa sovint el voluntariat és considerat a tot arreu com una activitat exclusivament de suplència, que ofereix serveis que no podenser assumits per les administracions. En aquest sentit, un dels canvis pel qual advoquen els qui es dediquen al voluntariat és que volen ser considerats com un actor social més i, en conseqüència, que se’ls reconegués com a tals i tinguessin més suport. En segon lloc, durant el Congrés també es va abordar l’efecte que la crisi econòmica global ha tingut sobre el voluntariat. Segons els experts, el creixement de l’atur afavoreix un important increment del nombre de voluntaris en diverses organitzacions. Aquest fenomen ofereix la possibilitat de reforçar algunes activitats, alhora que també podrà ajudar a aproximar-se als Objectius del Mil•lenni que les Nacions Unides van fixar per al 2015 perquè aquest serà el gran repte dels propers cinc anys.

Dones al tercer sector

... de Mònica Sabata

La imatge de les quatre monges que eixugaven l’oli de la consagració de l’altar de la Sagrada Família durant la visita del papa Benet XVI va provocar una forta polèmica sobre la presència de les dones a l’Església. Hi va haver opinadors que es van gosar afirmar que la presència i la igualtat de les dones al món és, a diferència d’allò que passa a l’Església, plenament garantida. Encara més, aquests mateixos opinadors afirmaven que la presència pública de la dona és igual a la de l’home. Servidora creu que aquesta afirmació és falsa. I a més, que ho és en àmbits molt variats de la nostra societat. L’anècdota papal em servirà per parlar de la participació de la dona al tercer sector.

Teòricament, el tercer sector —i la societat civil en general— garanteix la presència de les dones en l’espai públic. Però això no és del tot cert. Precisament perquè sovint les entitats o les organitzacions del tercer sector es dediquen a promoure els drets i els reivindiquen i, a més, proclamen la igualtat com a principi bàsic, caldria creure que l’equitat de gènere hi és garantida sense excessius problemes. Amb el benentès que la participació de la dona en la societat civil ha de comportar una estratègia d’apoderament i capacitació en el lideratge en les organitzacions socials, aquestes mateixes organitzacions de la societat civil han d’ajudar al desenvolupament de les qualitats i les capacitats de la dona.

En comparació amb el món de l’empresa privada o en àmbits en què la dona té menys presència, la participació de les dones en aquests espais hauria de a ser molt més important i equilibrada. Doncs no, la realitat és molt tossuda i ens mostra que la situació de la dona en el tercer sector no és satisfactòria. Així ho demostra un estudi de la Universitat de Castelló, Gènere i Tercer Sector, que demostra que dues terceres parts de les persones que col•laboren voluntàriament o bé que treballen com a assalariades en una ONG, són dones. Dones en gran part joves i amb una formació relativament alta. L’estudi confirma una dada que coneixem bé: el tercer sector està molt feminitzat. I si bé això és cert, la contradicció és que siguin els homes els qui ocupin els càrrecs directius, reproduint allò que passa en altres àmbits professionals. Una dada que confirma la "Coordinadora de ONG de Desarrollo de España" quan afirma que només el 30 % dels càrrecs directius de les ONG són dones. A "Reflexions i propostes per a la millora dels òrgans de govern al tercer sector", l’Observatori del Tercer Sector conclou —i proposa— que “[...] les dones són encara poc presents en els òrgans de govern de les entitats. Sense haver de promoure una política de quotes, es vol posar de manifest aquesta situació per tractar d’avançar en la incorporació de la dona en càrrecs de caràcter més polític i de responsabilitat”.

Així doncs, queda molta feina per fer. No vull entrar en el debat que han encetat diverses organitzacions de base de l’Església catòlica. No en va, col•lectius com les Dones en l’Església ja fa molts anys que es manifesten per aconseguir la paritat entre l’home i la dona. Ara bé, sí que crec que cal fer un debat molt seriós a l’entorn de la presència de les dones en el tercer sector i a la qualitat d’aquesta presència. I és que estic convençuda que la feminització tant de l’estil de treball com de la manera de liderar les organitzacions, a més de fer créixer el nombre de dones en els càrrecs directius del tercer sector, contribuiria positivament a l’avenç d’aquestes entitats. I també, és clar, de la societat.

Avançant en la gestió de la base social

... de Jaume Albaigès

Fa aproximadament un any reflexionava en aquest mateix blog sobre el valor de desenvolupar una cultura de recollida sistemàtica de dades en totes les àrees d’activitat de les entitats.

I abans de les vacances d’estiu d’enguany vaig fer alguns comentaris sobre les raons -parcialment errònies o insuficients, segons com es miri- que duien a moltes organitzacions a voler eixamplar la seva base de socis i donants com a alternativa a la reducció dels pressupostos dels grans finançadors públics i privats per causa de la crisi.

Fem ara un pas més i suposem que a la nostra entitat tenim (o voldríem incorporar) la cultura esmentada i que, a més, volem aplicar-la precisament a fer una bona gestió de la nostra base social i, en general, de tots aquells col•lectius involucrats en la nostra activitat. Quines són les eines que ens poden ajudar en aquesta important tasca?

Encara avui hi ha força entitats que emmagatzemen la seva informació en fulls de càlcul. Aquest ha estat, probablement, el punt de partida de la major part de les organitzacions. Però ja és sabut que aquesta no és una bona opció.

El següent pas sol consistir en l’adopció d’alguna aplicació més o menys comercial de gestió de socis o el desenvolupament d’una base de dades a mida. Això ja suposa un gran salt endavant perquè la informació desable és molt més rica i s’estructura d’una manera que en permet una bona explotació posterior. Aquests sistemes, però, solen tenir també algunes limitacions: enfocament a públics molt concrets, necessitat d’exportar dades freqüentment (per exemple, per a la realització d’enviaments electrònics), accés limitat a la seu física on hi ha l’ordinador que allotja l’aplicació, etc.

Per intentar superar aquests obstacles, cada cop hi ha més organitzacions que aposten per dotar-se d’eines CRM (de l’anglès Customer Relationship Management). Sense entrar en detalls, podríem traduir-ho, en el nostre cas, per "Gestió de les Relacions amb la Base Social". Aquestes eines integren tot el procés de treball, des de l’enregistrament de les dades identificatives i de contacte fins a la gestió completa de les comunicacions electròniques, passant per l’historial de relació o d’aportacions econòmiques.

Actualment es disposa de moltes aplicacions d’aquest tipus basades en web, de manera que l’accés pot ser ubic i permanent. Igualment, n’hi ha també que, alhora, són lliures i de codi obert (CiviCRM, vTiger, SugarCRM Community Edition, etc.).

Més enllà de les eines, però, i reprenent el punt inicial, per a una bona gestió cal tenir una bona cultura, tot situant en el focus les persones amb qui ens relacionem i fent-nos responsables col•lectivament de tenir cura d’aquestes relacions.