4 models de relació entre Juntes Directives i Equips Tècnics

Roger Buch

Seguint la lògica jurídica, a les associacions la junta directiva és qui pren les decisions entre assemblees. Però si repassem la realitat de les associacions d’una certa grandària, en trobem moltes que hi ha un equip tècnic fort, professionalitzat, que passa moltes hores a l’entitat, moltes més que el propi president i que els vocals de la junta. En aquests casos, pot ser interessant saber qui acaba prenent, a la pràctica, les decisions importants de l’organització i qui pren les iniciatives que fan que l’entitat millori.

Fent un repàs a diferents associacions que he conegut, d’entrada ja se m’apareixen diferents models. En primer lloc pensem en la junta. Hi ha les juntes directives actives que prenen decisions i donen directrius clares a l’equip tècnic que les executa. Les anomenarem Juntes Fortes. En altres entitats, la junta actúa de manera més “consultiva” i va a remolc de l’activitat professional que aquesta té. Les anomenarem Juntes Dèbils. 

Per altra banda, tenim equips tècnics que lideren i prenen iniciatives sobre què hauria de fer la  pròpia organització. Un equip tècnic que vibra amb la missió i que opina sobre com podria millorar l’entitat. En direm Equip Tècnic Fort. En canvi, d’altres, l’equip tècnic encara que pugui ser professionalment molt eficient es dedica a aplicar acríticament el mandat de la junta tot complint l’horari laboral. En direm Equip Tècnic Dèbil.

Si combinem els dos tipus de junta i els dos tipus d’equip tècnic d’entrada ja ens surten 4 models. Si heu estat en alguna associació mitjana o gran com a vocals o treballadors, segur que mentre les repassem us hi sentireu identificats...

1) Junta forta – Equip tècnic fort 

D’entrada pot semblar la combinació ideal perquè si l’engranatge funciona es pot donar una autèntica “màquina associativa”. Això si, caldrà anar amb molt de compte de no trepitjar espais i evitar friccions. La Junta haurà de ser prou hàbil per aprofitar l’energia i les idees que vinguin de l’equip tècnic i saber-ho reconèixer. L’equip tècnic haurà de ser pacient i respectar els tempos que necessiti la junta. En aquests casos una relació fluïda entre presidència i gerent/director pot ser clau.

2) Junta forta – Equip tècnic dèbil

En principi és un escenari de poca fricció interna i que pot anar bé per a moltes associacions. La Junta pren decisions i l’equip tècnic les aplica acríticament, això sí, sense massa passió i sense posar-hi gaire valor afegit.

3) Junta dèbil – Equip tècnic fort

Aquest pot ser un escenari prou estable si la junta deixa marge d’acció a l’equip tècnic i no atura les iniciatives que provenen dels professionals. El pitjor cas és el d’una Junta dèbil que no faci ni deixi fer. Es a dir, que frenant les iniciatives de l’equip tècnic l’acabés desmotivant. Aquest escenari ens recordaria el funcionament d’algunes fundacions de Tercer Sector on l’equip tècnic “ret comptes” al patronat, en aquest cas junta, que es limita a donar algunes indicacions generals o a actuar a la pràctica com un consell consultiu.

4) Junta dèbil – Equip tècnic dèbil

Tot i que pugui semblar la combinació menys atractiva pot ser positiva per a associacions que tinguin molt estabilitzades les seves activitats. Això sí, si ni la junta ni l’equip tècnic són forts, difícilment podran innovar si canvia el context social en el que estan treballant i es veuran abocats a una crisi important.

Crec que totes quatre combinacions són força habituals en associacions grans que tenen un equip professional. En alguns casos el model de relació és “buscat” com quan per exemple es seleccionen treballadors molt identificats amb la missió de l’associació o algun dels membres de la junta treballa com a director o gerent. Però no sempre és així, a vegades que la junta o l’equip tècnic siguin forts o dèbils no ho podem preveure tant. Més que optar per un model o altre, potser hauríem de pensar quines recomanacions podríem donar perquè tots quatre models, quan els reconeixem a les nostres associacions, acabessin sent aprofitats de la millora manera.

En continuem parlant?

5 claus per entendre la nova llei de voluntariat de Catalunya

... Víctor García

El passat 8 d’agost, quan una gran part de nosaltres estàvem gaudint de les vacances d’estiu, va entrar en vigor la llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme. El fet de que la llei s’aprovés a finals de juliol i es publiqués al DOGC durant el mes d’agost, la va privar segurament d’un debat i d’una rellevància als mitjans de comunicació que hauria estat del tot merescuda.

Recentment des de Suport Associatiu hem organitzat una jornada de presentació de la nova llei amb representants de l’administració i representants del sector cultural, social i esportiu. D’aquesta jornada, em vaig quedar amb 5 idees que crec que ens poden ajudar a entendre les claus d’aquesta nova regulació.

1.    És una llei de consens i de tot el sector

Una de les coses que s’han de destacar d’aquesta llei, és que durant la seva tramitació ha sabut recollir moltes de les aportacions que han fet les entitats no lucratives. Avui en dia no és fàcil trobar una llei aprovada al Parlament per unanimitat, sense cap vot en contra de cap grup parlamentari. 

Una altra de les novetats és que la llei recull fins a 17 àmbits de voluntariat: gent gran, esport, cultura, lleure, medi ambient, veïns, etc. És, per tant, una llei que afecta tot el sector.

2.    Ni les empreses ni les administracions poden tenir voluntaris ni gestionar programes de voluntariat

Aquesta llei ha estat capaç de definir i consensuar una forma de fer voluntariat a Catalunya, és a dir, un model català de voluntariat. La tasca de voluntariat només pot desenvolupar-se en el si d’una entitat no lucrativa. 

Les administracions i les empreses no poden tenir voluntaris ni gestionar programes de voluntariat; poden fomentar el voluntariat però no portar-lo a terme. D’aquesta manera s’eviten males pràctiques i es clarifica també la diferència entre treball remunerat i voluntariat. Ni les administracions ni les empreses poden substituir llocs de treball amb personal voluntari. 

3.    Socis vs. Voluntaris

La llei aborda i traca la dicotomia existent al món associatiu entre les persones associades i aquelles persones voluntàries que no són sòcies. La llei diferencia entre el model associatiu que es fonamenta en la participació col·lectiva dels socis en el dia a dia de la seva entitat, d’aquella relació que poden tenir els voluntaris dins d’una entitat no lucrativa que disposi d’un programa de voluntariat.

La llei reconeix aquestes dues realitats i un exemple clar, és que la llei es va començar tramitant amb el nom de llei del voluntariat i finalment es va aprovar com a llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme.

4.    Es redueix la “burocratització” de les entitats de caire associatiu

Una de les preocupacions que tenien moltes entitats de base associativa és que la llei comportés una excessiva carrega de gestió i burocratització, més enllà de les obligacions recollides als seus estatuts relacionades amb els drets i deures de les persones sòcies. En aquest sentit, la llei redueix al mínim les obligacions d’aquestes entitats.

Feta la llei, feta la trampa!. En breu, segur que una de les coses que ens trobarem, serà que algunes entitats que actualment tenen voluntaris no socis, els incorporaran com a socis simplement per poder fugir de l’aplicació dels drets i deures regulats al capítol II de la llei.

5.    Drets i deures dels voluntaris, entitats i destinataris: tanquem el cercle

La llei recull bàsicament els drets i deures que ja es recollien a la Carta de voluntariat de Catalunya però és important assenyalar que aquests deixen de ser una recomanació per tenir rang de llei. És important perquè aporta seguretat a les persones voluntàries. 

La normativa regula també els drets i deures dels destinataris de l’acció voluntària així com de les entitats i, tot i que en aquest darrer cas, haurem d’esperar a tenir la redacció final del reglament que preveu la llei i que ha d’establir el seu grau de compliment en funció de la tipologia i dimensions de les entitats.

 

Per acabar volia plantejar dos reptes que penso que haurem d’abordar entre tots. Tot i ser una llei de consens i transversal, segurament hi ha un primer repte que tenim sobre la taula i és que tots els àmbits i sectors se sentin identificats amb la redacció de la norma i no la vegin com una llei que afecta només a les entitats d’acció social perquè potser no acabi de recollir totes les particularitats del voluntariat esportiu, medi ambiental, cultural, etc.

Un segon repte, és que hem de ser capaços de treballar i concretar mesures de foment i suport a l’associacionisme que vagin més enllà de les simples bones intencions. Quan podrem fer una reforma real de la fiscalitat de les entitats? I de les obligacions de caire laboral?

Els grups de consum agroalimentari

Ricard Espelt (investigador a l’IN3 UOC)

Assemblea a Cal Notari Foto Carlos Rull (Google +)

Els grups de consum agroalimentari com a emblema (real) de l’Economia Social i Solidària

Malgrat li sobren motius per a la seva existència, l’Economia Social i Solidària (ESS) s’ha d’explicar i argumentar permanentment. El model de consum imperant, el (neo)capitalisme, s’ha infiltrat de tal manera, en els hàbits de gran part de la ciutadania, que la proposta d’una alternativa implica una labor pedagògica constant. Revisats els arguments, la lògica de promoure un escenari diferent, que no nou,  és, cada cop per a més persones, una evidència.

En aquest marc, la tasca que fa la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES) a Catalunya, per a conceptualitzar i, al mateix temps, fomentar uns valors econòmics més socials, és rellevant. A través del Pam a Pam, un mapa que es construeix de forma col·laborativa per voluntàries, la XES i SETEM donen visibilitat a aquelles iniciatives de consum que promouen l’ESS.

Actualment, el sector agroalimentari està submergit en una campanya per vincular el consum a uns determinats valors (proximitat, ecologisme) i marques  (Km 0, slow food) que, moltes vegades, tenen poca correspondència amb la realitat. Més enllà d’aproximacions sovint interessades, si fem una anàlisi dels criteris que s’avaluen en profunditat en la realització del mapa de l’ESS Pam a Pam, ens adonarem de la importància que han tingut els grups de consum en la revalorització dels valors socials associats al consum de productes agroalimentaris.

Dels quinze criteris considerats en l’avaluació, els grups de consum assoleixen l’excel·lència en molts d’ells: proximitat, comerç just, transparència econòmica, reducció de l’impacte mediambiental, participació... És a dir, no només els grups de consum desintermedien entre productor i consumidor, sinó que incentiven una economia més social i solidària, a través d’espais d’aprenentatge i debat.

Una aproximació holística possibilita que l’ESS sigui un punt de trobada de persones que, conscients del poder que representa l’acció de consumir, volen ser agents d’una revisió (real) dels valors (o no) que hi ha darrera dels seus hàbits de consum.

En el sector agroalimentari, aquesta mirada crítica s’articula de manera destacada en els grups de consum agroalimentari, hereus de les cooperatives de consum nascudes a la segona meitat del segle XIX.

Reptes actuals del lleure educatiu. Hi pensem?

Anna Arrufat (Cap d’estudis de lleure FPT)

En el nostre país el món associatiu té una àmplia tradició i una consolidació que fa que Catalunya durant molts anys hagi destacat per una forta presència i implicació d’entitats i organitzacions de diferent caire: moviments d’educació en el lleure, clubs esportius, centres excursionistes, entitats socials i culturals, entre altres.

La riquesa d’aquesta varietat d’organitzacions rau en que entre totes elles es fomenten valors tan preuats com la participació, el treball en equip, la solidaritat, la cooperació, l’atenció a la diversitat, el respecte cap a la natura, la participació, etc. i en molts casos el compromís cap a la transformació social.

De fet, una societat es fa més humana quan aporta aquests valors. I encara que aquests no són patrimoni exclusiu de ningú, sí que des del lleure educatiu s’hi fa una gran contribució. Els esplais, els caus, els casals  infantils, les activitats extraescolars, les colònies, els menjadors escolars, algunes activitats de caire cultural i esportiu,… tenen un denominador comú: contribuir al creixement integral dels nostres infants i joves a partir d’activitats que, a més de lúdiques, tenen una intencionalitat educativa i són potenciadores dels valors que hem esmentat.

Però en el sector del lleure educatiu actualment se’ns presenten una sèrie de reptes dels quals en vull destacar alguns:

•   Què pot aportar el lleure educatiu en relació a la lluita contra la pobresa?

•    Com podem potenciar que les famílies participin activament en la dinàmica i el funcionament   dels centres de lleure on assisteixen els seus fills i filles?

•    Quines mesures caldria impulsar per poder garantir l’accés al lleure educatiu a tots els infants?   I per atendre la diversitat?

•    Com podem motivar que els nostres adolescents i joves participin i s’involucrin en espais de lleure educatiu o en altres entitats amb cert compromís social quan la societat els xucla cap a altres tipus d’activitats sovint consumistes i més individualistes?

•    El lleure pot ser un espai adequat per a l’adquisició de competències professionals?

•    Al lleure educatiu, li cal una renovació pedagògica?

•    Com podem aprofitar l’entorn digital en el món del lleure educatiu?

•    Com ho podem fer per garantir l’objectiu educatiu en les activitats de lleure mercantil?

Segurament podríem seguir fent una llista més llarga de preguntes. En qualsevol cas, no tindria sentit que en aquest article donéssim resposta a aquestes qüestions  ja que demanen temps per reflexionar-hi i per intercanviar impressions entre els diferents agents que intervenen en el sector del lleure. El 3r Congrés de lleure educatiu se’ns presenta com una bona oportunitat per reunir-los, parar un moment i reflexionar sobre quina és la contribució que fa l’educació en el lleure en la  societat del segle XXI, compartir experiències i bones pràctiques i identificar noves propostes educatives.

Us convidem a participar-hi per fer el diàleg més enriquidor i per posar en comú estratègies de futur entorn del lleure educatiu.

Gent gran voluntària, una oportunitat per a les entitats socials

... Marc Cadafalch

El dia 1 d’octubre, des de l’any 1990, es commemora el dia internacional de la gent gran. Aquesta diada és promoguda per les Nacions Unides per tal de reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna.

Amb la finalitat d’anar avançant en els reptes del creixement de l’envelliment l’any 2002 l’Organització Mundial de la Salut  va definir el model de l’envelliment actiu en que un dels pilars fonamentals en les propostes d’acció és la participació i on concretament es promou les oportunitats per a que les persones grans siguin voluntàries.

Catalunya, com és sabut, compta amb una important xarxa associativa i en que les persones grans, enteses com a persones majors de 65 anys, participen activament com a voluntàries. En el darrer anuari del Tercer Sector Social de Catalunya (any 2013), s’explicita que el nombre de voluntaris majors de 65 anys representa el 18% dels voluntaris de Catalunya en l’àmbit social. Si tenim en compte que els voluntaris d’edats compreses entre els 51 i 65 anys representen el 32% dels voluntaris de Catalunya és previsible que en els propers anys el nombre de persones grans que s’impliquin en programes de voluntariat s’incrementin i caldrà que des de les organitzacions estiguem preparades per tal de poder realitzar-ne el seguiment necessari.

Si ens fixem en les dades ofertes per l’enquesta de l’ús del temps de la Generalitat de Catalunya (2011), les persones majors de 65 anys són les que més temps destinen a treballs voluntaris i reunions. És una dada significativa que mostra la incidència del col·lectiu en les tasques de voluntariat. També s'assenyala que el 12.2% de les persones grans afirmen haver realitzat alguna activitat de voluntariat al darrer mes i es concentren en activitats en confessions religioses, en assistència social, en activitats artístiques i adreçades a ciutadans o veïns.

Per tant la possibilitat de disposar de temps lliure i la voluntat de participar a través d’entitats de voluntariat fa preveure que les persones grans cercaran la oportunitat de continuar participant en tasques de voluntariat o bé d’incorporar-s'hi per primera vegada. Aquesta oportunitat els hi ofereix la possibilitat de tenir un paper actiu i tindrà beneficis personals i socials.

És per aquest motiu que les organitzacions del tercer sector tenen l'oportunitat d’incorporar a persones motivades que seran un actiu important per tal d’assolir els seus objectius. Les entitats que comptin amb un Pla de Voluntariat que tinguin en compte la diversitat en relació a l’edat ho tindran millor per facilitar un espai de sensibilització i cohesió social. Podran oferir un espai compartit amb persones d’altres edats en una dinàmica de treball intergeneracional molt positiva per a tothom.

Del bonisme a l'impacte

... Alfred Vernis (ESADE)

Fa dos mesos, un terratrèmol de magnitud extrema va afectar el Nepal. Durant els primers dies, els mitjans de comunicació ens van inundar amb imatges de la devastació a Kàtmandu, Bharatpur, Kodari... Avui, centenars de milers de persones segueixen sense casa, moltes dormint en tendes precàries sota la pluja monsònica. És ara quan necessiten atenció mèdica, aigua potable, aliments…

Situacions com la que es viu al Nepal ens les intenten recordar moltes de les organitzacions no governamentals d'ajuda al desenvolupament. Són la nostra consciència solidària perquè no oblidem que vivim en un món global. En efecte, el nostre món és global per al telèfon d'Apple, la cadira d'Ikea i els pantalons de Zara, però també ho és per al terratrèmol del Nepal, la tragèdia dels refugiats sirians al Mediterrani o la devastació de l'epidèmia de l'Ebola a l'Àfrica occidental. Per això, no deixa de sorprendre'ns que, en una societat relacional global, moltes persones segueixin posant en dubte l'existència d'organitzacions no lucratives serioses i compromeses amb la constant transformació social.

Segurament, part del problema és degut a la sacsejada que han experimentat les societats occidentals l'última dècada arran de la crisi econòmica, en què hem pres consciència que els recursos públics i privats són molt limitats i que cada euro compta. Per això, volem insistir en el fet que és molt important que les organitzacions del tercer sector, tant les que treballen al nord com les que porten a terme la seva tasca al sud, expliquin molt bé quin és l'impacte real de la feina que porten a terme.

Ho intentarem il·lustrar amb un exemple real. El mes passat, un directiu d'una multinacional espanyola ens explicava que havia intentat constituir un fons de col·laboració d'impacte amb una de les grans organitzacions del tercer sector que es dedica a crear ocupació a Espanya. L'aproximació de la multinacional era molt simple i molt enfocada a resultats: «Digueu-nos quant costa crear un nou lloc de treball per a una persona jove i nosaltres finançarem la creació de 1.000 llocs de treball». El fons no es va arribar a crear perquè l'organització no lucrativa no podia comprometre's a crear aquests 1.000 llocs de treball. Les preguntes que sorgeixen immediatament són: aquesta organització que es dedica a lluitar contra l'atur ¿no sap com crear un lloc de treball? ¿Què fa, llavors?

Tot té la seva explicació i, en concret, aquesta organització es dedica a acompanyar les persones a l'atur proporcionant-los formació, ajuda psicològica i ajuda econòmica. I la veritat és que ho fa extraordinàriament bé, i aquest és un primer esglaó fonamental per a la creació d'ocupació. El repte és que l'organització necessita comunicar-ho adequadament. Segurament, aquest és el gran desafiament que afronten les organitzacions del tercer sector: en una societat acostumada a resultats, cada vegada és més difícil quedar-se solament amb les bones intencions. A més, el bonisme segueix fent molt de mal a les oenagés. Moltes organitzacions no lucratives diuen: «El que nosaltres fem és bo», com si el que fessin altres organitzacions públiques i privades fos dolent. Si som una organització que té com a missió la creació d'ocupació, necessitem dir a les persones i a les organitzacions que ens recolzen quants llocs de treball hem aconseguit crear o, millor encara, quantes persones estan treballant gràcies a les nostres accions. Avui en dia les persones volen visualitzar el verdader impacte de l'esforç de les organitzacions del tercer sector.

Mesurar els resultats

La pregunta que ens fem tots és: Com sabem si una oenagé treballa més pensant en l'impacte que en el bonisme? La millor forma de saber-ho és analitzant com defineix el que fa. Seguint amb l'exemple anterior, és molt diferent dir: «Nosaltres ens dediquem a lluitar contra l'atur», que expressar la missió en aquests termes: «Nosaltres combatem l'atur creant nous llocs de treball, facilitant préstecs a interès molt baix a persones i/o organitzacions». O comunicar la missió dient: «Nosaltres portem a terme un servei d'acompanyament en la recerca de feina basat en la personalització i l'assessorament a persones que des de fa temps no troben un lloc de treball». El primer exemple és bonisme en estat pur; el segon i el tercer són d'organitzacions que busquen un impacte molt determinat, ja sigui creant realment llocs de treball o bé acompanyant persones en situació d'atur de llarga durada. En el primer exemple, és impossible conèixer l'impacte; en els altres dos, es pot mesurar amb una sèrie d'indicadors.

Si una organització exposa molt bé el que pretén fer i, a continuació, demostra el que ha fet i l'impacte real de les seves actuacions, molt probablement serà una organització que treballa pensant més en l'impacte del que fa que en el bonisme. Aquestes són les organitzacions no lucratives que necessitem en el segle XXI: amb més impacte i menys bonisme. A aquestes oenagés, la societat espanyola no els girarà l'esquena perquè, per sobre de tot, és una societat solidària. I si, al Nepal, a curt termini es necessiten tendes de campanya i aliments, i a llarg termini reconstruir escoles i hospitals, ho haurem d'exposar bé, demostrar el resultat de les accions empreses i, finalment, explicar l'impacte aconseguit. Llavors hi contribuirem tots, ¿oi?

Article publicat el 30 de juny de 2015 a El Periódico

La vacunació dels infants i les activitats d'estiu

... Xavi Nus (MCECC)

Estem a les portes de l’estiu, de fet ja s’han iniciat les colònies, rutes, casals, campaments que durant el mesos de juliol, agost i principis de setembre mobilitzaran a desenes de milers d’infants del nostre país acompanyats dels seus monitors/es, en molts casos voluntaris. En els últims dies, la premsa escrita, els telenotícies i els programes de tertúlia d’actualitat s’han omplert amb el debat de VACUNES SI o VACUNES NO, arran dels fet ocorreguts en una casa de colònies a la Garrotxa, on va sorgir un brot de diftèria.

En aquestes èpoques de l’any, el debat s’hauria de centrar en ACTIVITATS D’ESTIU SI o ACTIVITATS D’ESTIU NO, i per tant en la importància que aquestes tenen en el desenvolupament del infants i joves que hi participen. Són espais educatius on els infants i joves i, en molts casos, per que no dir-ho, l’equip educatiu (dels més petits els adults en tenim molt a aprendre) aprenen, comparteixen i gaudeixen al costat d'altres companys. Des dels centres d’esplai, i en concret del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, s’ha de vetllar per continuar treballant amb el rigor i qualitat fet fins ara i complint la normativa vigent en aquestes activitats de lleure, prenen les mesures necessàries perque es desenvolupin en la màxima normalitat i sense incidents.

Com ja portàvem fent en els darrers anys, en les activitats d’estiu es recull el carnet de vacunes i se’ls fa omplir a les famílies una fitxa de salut del participant, que garanteix que el nen està bé de salut i té les vacunes adequades. Si la família ha decidit no vacunar-lo cal firmar un full on assumeixen la responsabilitat d’aquesta decisió i aquesta informació només s’utilitzarà en cas d’anar al metge si la situació ho requerís.

Iniciem l’estiu amb la il•lusió d’aquests infants que passaran deu dies fantàstics, Sota el lema l’Estiu, vacances per créixer, maduraran amb els seus companys. Per tot això i molt més, ACTIVITATS D'ESTIU SI!!!