5 claus per entendre la nova llei de voluntariat de Catalunya

... Víctor García

El passat 8 d’agost, quan una gran part de nosaltres estàvem gaudint de les vacances d’estiu, va entrar en vigor la llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme. El fet de que la llei s’aprovés a finals de juliol i es publiqués al DOGC durant el mes d’agost, la va privar segurament d’un debat i d’una rellevància als mitjans de comunicació que hauria estat del tot merescuda.

Recentment des de Suport Associatiu hem organitzat una jornada de presentació de la nova llei amb representants de l’administració i representants del sector cultural, social i esportiu. D’aquesta jornada, em vaig quedar amb 5 idees que crec que ens poden ajudar a entendre les claus d’aquesta nova regulació.

1.    És una llei de consens i de tot el sector

Una de les coses que s’han de destacar d’aquesta llei, és que durant la seva tramitació ha sabut recollir moltes de les aportacions que han fet les entitats no lucratives. Avui en dia no és fàcil trobar una llei aprovada al Parlament per unanimitat, sense cap vot en contra de cap grup parlamentari. 

Una altra de les novetats és que la llei recull fins a 17 àmbits de voluntariat: gent gran, esport, cultura, lleure, medi ambient, veïns, etc. És, per tant, una llei que afecta tot el sector.

2.    Ni les empreses ni les administracions poden tenir voluntaris ni gestionar programes de voluntariat

Aquesta llei ha estat capaç de definir i consensuar una forma de fer voluntariat a Catalunya, és a dir, un model català de voluntariat. La tasca de voluntariat només pot desenvolupar-se en el si d’una entitat no lucrativa. 

Les administracions i les empreses no poden tenir voluntaris ni gestionar programes de voluntariat; poden fomentar el voluntariat però no portar-lo a terme. D’aquesta manera s’eviten males pràctiques i es clarifica també la diferència entre treball remunerat i voluntariat. Ni les administracions ni les empreses poden substituir llocs de treball amb personal voluntari. 

3.    Socis vs. Voluntaris

La llei aborda i traca la dicotomia existent al món associatiu entre les persones associades i aquelles persones voluntàries que no són sòcies. La llei diferencia entre el model associatiu que es fonamenta en la participació col·lectiva dels socis en el dia a dia de la seva entitat, d’aquella relació que poden tenir els voluntaris dins d’una entitat no lucrativa que disposi d’un programa de voluntariat.

La llei reconeix aquestes dues realitats i un exemple clar, és que la llei es va començar tramitant amb el nom de llei del voluntariat i finalment es va aprovar com a llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme.

4.    Es redueix la “burocratització” de les entitats de caire associatiu

Una de les preocupacions que tenien moltes entitats de base associativa és que la llei comportés una excessiva carrega de gestió i burocratització, més enllà de les obligacions recollides als seus estatuts relacionades amb els drets i deures de les persones sòcies. En aquest sentit, la llei redueix al mínim les obligacions d’aquestes entitats.

Feta la llei, feta la trampa!. En breu, segur que una de les coses que ens trobarem, serà que algunes entitats que actualment tenen voluntaris no socis, els incorporaran com a socis simplement per poder fugir de l’aplicació dels drets i deures regulats al capítol II de la llei.

5.    Drets i deures dels voluntaris, entitats i destinataris: tanquem el cercle

La llei recull bàsicament els drets i deures que ja es recollien a la Carta de voluntariat de Catalunya però és important assenyalar que aquests deixen de ser una recomanació per tenir rang de llei. És important perquè aporta seguretat a les persones voluntàries. 

La normativa regula també els drets i deures dels destinataris de l’acció voluntària així com de les entitats i, tot i que en aquest darrer cas, haurem d’esperar a tenir la redacció final del reglament que preveu la llei i que ha d’establir el seu grau de compliment en funció de la tipologia i dimensions de les entitats.

 

Per acabar volia plantejar dos reptes que penso que haurem d’abordar entre tots. Tot i ser una llei de consens i transversal, segurament hi ha un primer repte que tenim sobre la taula i és que tots els àmbits i sectors se sentin identificats amb la redacció de la norma i no la vegin com una llei que afecta només a les entitats d’acció social perquè potser no acabi de recollir totes les particularitats del voluntariat esportiu, medi ambiental, cultural, etc.

Un segon repte, és que hem de ser capaços de treballar i concretar mesures de foment i suport a l’associacionisme que vagin més enllà de les simples bones intencions. Quan podrem fer una reforma real de la fiscalitat de les entitats? I de les obligacions de caire laboral?