No hi ha persones incapaces

... de Jordi Durà Mena

 

Messi, el millor jugador de futbol del món, amb motiu d'una trobada amb esportistes de Special Olympics Bangkok, va dir: "no hi ha diferència entre jugar amb els nens, siguin discapacitats o no, és el mateix, és futbol" i "el primer és gaudir, si ets un xaval, encara millor, participar i divertir-se i, finalment, guanyar o no és el de menys".

I això, encaixa amb la filosofia de Special Olympics Catalunya i en el seu principi bàsic de procurar que els nostres esportistes, amb discapacitat intel·lectual, puguin fer esport, no per guanyar, que, també lluiten per això, sinó per participar, divertir-se i aprofitar els hàbits saludables de l'esport. També és important per la seva funció com a eina de desenvolupament personal i d'integració i normalització a la societat, impregnant-se dels seus valors, com són la lluita, la tenacitat, la superació, la solidaritat, la companyonia, la socialització, la responsabilitat i tants altres.

Sóc conscient de què a aquest món hem vingut a competir, a ser els millors en tot allò que fem i, en definitiva, a guanyar als nostres adversaris i a batre records i, fins a cert punt, ho puc arribar a entendre, doncs hem de tenir una responsabilitat en fer les coses el millor possible i una autoexigència que ens ha de portar a millorar. Però a la vida hi ha coses que, de vegades tenen més importància que guanyar o perdre i, en aquest sentit i seguint els nostres principis, al nostre esport tothom hi té cabuda, amb independència de la seva discapacitat i de la seva edat i tothom té el seu reconeixement al podi, que no consta de tres calaixos o llocs, sinó de tants com participants hi ha, els quals, a més, són capaços de fer seu l’èxit del seu company i contrincant.

En definitiva, l’esport i la seva pràctica ens demostra que no hi ha persones incapaces sinó que totes tenen les seves capacitats i que és la societat la que ha de posar al seu abast els mitjans necessaris perquè les desenvolupin de forma autònoma i independent. La societat, que ha avançat molt en aquest aspecte, però que encara ha d’avançar molt més, té el deure de treballar amb ells i per ells i de potenciar la pràctica de l'esport, com a eina d’integració i normalització i recolzar aquest esport tan especial, interessant-se per ell, assistint a competicions i fent difusió als mitjans de comunicació. No sabeu com això ajudaria a pujar la seva autoestima i la de les seves famílies. Special Olympics Catalunya té el convenciment de què l'esport no entén de discapacitats ni de barreres i, com han dit esportistes d'elit, en els nostres espots publicitaris, "l'esport ens fa iguals. Especials!!!" i és un deure de la nostra societat lluitar perquè això continuï sent així.