La sostenibilitat integral i saber comunicar: claus per afrontar el futur

... de Walter González

Sustainability_jam de MarcelMunch a flickr

Els fets dels últims anys han posat entre les cordes a moltes entitats, obligant-les així a  repensar-se. La crisi i la restricció de fons públics i privats ens estan portant a una situació de transformació del sector.

En gairebé tots els fòrums especialitzats apareix la necessitat d'avançar cap a la sostenibilitat econòmica de les entitats. Per fer-ho, segons la nostra opinió, és necessari avançar en paral·lel cap a la sostenibilitat integral (econòmica, ecològica i social) i saber-ho comunicar.  Les raons que ens porten a fer aquesta afirmació són les següents:

1. Per ser econòmicament sostenibles cal que revisem el nostre model de negoci i amb alta probabilitat, ens serà urgent ser capaços d'aixecar més recursos privats. Ja sigui mitjançant l'increment de socis, a bé través de micro-donacions o d'altres fórmules,  ser sostenibles ens serà exigit  i saber-ho comunicar adequadament una necessitat.

2. La sostenibilitat econòmica passa per la sostenibilitat ecològica. L'eficiència en l'ús de recursos com l'electricitat, l'aigua, els consumibles, és una aposta coherent amb els valors del sector i intel·ligent en termes de gestió econòmica a mig i llarg termini.

3. El principal actiu que tenen les ONL són les persones que hi treballen. La motivació i el compromís comporten entre d'altres, un augment de la productivitat, de la qualitat i de l'eficàcia de les nostres intervencions.

4. Orientar-se a la missió per coherència de sector. En el sector no lucratiu la finalitat no justifica els mitjans. Cal treballar per assolir les missions i cal fer-ho amb integritat i considerant  les persones i el medi ambient.

8 recomanacions per a millorar el dia a dia de les nostres entitats

...Irene Borràs

8 ponents i 8 coses per recordar... Són les recomanacions recollides, el passat 25 d'octubre, en el tancament dels Racons per Parlar en els que van participar més de 150 persones d’entitats de Reus. La jornada s’emmarcava en l’Espai Entitats Reus, promogut per Participació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus.

1. Gestionar amb els valors propis. Cal portar a la pràctica els valors que ens uneixen i identifiquen com a entitat. Si treballem de forma conjunta i la participació és important per fer el què ens és propi, cal fer-ho extensiu a la forma de gestionar l’entitat. És l’experiència explicada per Jordi Guarque dels Xiquets de Reus, pel que fa al pla de finançament treballat per adequar el local d’assaig.

2. Buscar noves maneres de fer les coses. Cal mirar al voltant de l’entitat i entendre que no tothom es vol involucrar ni participar de la mateixa manera. El que és vàlid per uns, pot no ser-ho per altres. Joan Cuevas, de la Fundació Pere Tarrés, apunta que hem de buscar noves fórmules per arribar als objectius de l’entitat i entendre la participació de cadascun –sigui quina sigui- com una oportunitat que desencadenada noves oportunitats de relació, compromís i participació.

3. Com més serem... més transformarem! Roger Buch, de xarxanet.org, anima a les entitats a passar-s’ho bé fent el que fan. Recorda que gaudeixin cada dia de la feina feta, que es tornin a enamorar d’allò que fan i entusiasmin a la gent que tenen a prop per animar-los a formar part de les activitats i projectes de l’organització. Com més serem, més bé ens ho passarem, més riurem i més transformarem!

4. Comunicar una idea atractiva i novedosa. No voler comunicar tot el que fem, ni fer-ho amb un llenguatge tècnic,... Transmetre una idea atractiva cada vegada, buscar la part novedosa de les nostres activitats, anar a buscar els medis de comunicació locals, treballar els contactes i periodistes de la zona,... I no cansar-se mai de comunicar són alguns dels consells donats pel Xavier Graset, periodista a Catalunya Ràdio.

5. Obrir les mans per fer xarxa. Parlar de xarxa vol dir parlar de treball amb altres persones, ja sigui de dins de l’entitat o de fora. Treballar de forma conjunta, comprometent-nos amb petites àrees de responsabilitat és el que pot fer que el dia a dia, l’organització i la gestió de l’entitat sigui més lleugera i efectiva. Idees i recursos pràctics que en Gerard Baiget, després de l’experiència de president de la Coordinadora d’Esplais i Escoltes de Reus, va compartir.

6. Obrir-se a l’entorn. Cal ser conscients que, com a entitat, cal tenir una actitud d’obertura i de servei envers les entitats de la ciutat. El què fem beneficia els socis, però també a la ciutadania en general. És per això que cal estar atents i buscar noves accions i activitats que ens permetin arribar a nous públics, alhora que compartim allò que fem i el que som amb altres entitats. Des del seu exemple, ho explicaven Francesc Estrada i Joan Torrell de l’Associació Excursionista Catalunya de Reus.

7. Sense passió, no hi ha associació. Des del cor parlava en Jordi Medina, un dels fundadors d’Amakuni. La passió per la cultura japonesa és el que havia reunit a uns amics a crear una associació, ja fa més de 5 anys. L’especialització –sumada a la passió- ha estat bàsica per a l’èxit i creixement de l’entitat. Cada persona ha aportat a l’entitat, i s’ha responsabilitzat, d’allò que sap fer: comunicació, noves tecnologies, logística, formació,...

8. Pensar en clau 2.0. Consells útils i pràctics són els que va aportar en Marc Càmara, periodista de la Cadena Ser, al parlar de les xarxes socials. Una mirada ràpida per totes les xarxes socials i eines 2.0 que tenen en comú 3 preguntes: quins objectius comunicatius tenim, quina periodicitat de continguts podem garantir i qui se’n responsabilitzarà... Preguntes imprescindibles per tenir una bona estratègia 2.0.

Els Racons per Parlar van permetre tenir diferents visions d’experts en àmbits clau per a les entitats. 8 recomanacions per compartir.

El líder, una estrella del rock

...de Eduardo Izquierdo

En Guzmán López és un expert en creativitat, autor de diversos llibres com Serendipity o El Jukebox del Emprendedor. Ha treballat com a assessor i formador del pensament creatiu per marques com Adidas, Ikea i Orange.

Vaig conèixer al Guzmán fa una pila d’anys i de seguida vam congeniar. Teníem aficions comunes, especialment musicals, però els nostres camins es dividien en un punt: mentre ell havia dedicat la seva carrera al món de l’empresa jo havia optat pels serveis a les entitats del Tercer Sector.

El Guzmán i jo vam intentar diversos projectes comuns però va ser quan em va parlar de l’actitud rockstar que ell aconsellava als líders quan em va cridar molt l’atenció.

A partir d’uns punts essencials, aquest expert en coaching era capaç d’assimilar figures com Bruce Springsteen o Bono a reconeguts líders empresarials com Steve Jobs o Richard Branson.

Ho vam parlar i ell va desenvolupar la teoria en un excel·lent article enfocat al món de l’empresa mentre un servidor feia el mateix respecte al Tercer Sector. Aquestes van ser les conclusions:

1. La nostra entitat és la nostra banda de rock. 
Totes dues estan formades per persones que comparteixen un objectiu comú. Ambdues fan un servei a la societat.

2. El líder és necessari.
No hi ha cap banda de rock que no tingui un líder reconeixible, ja sigui perquè són solistes o perquè de manera voluntària o involuntària han exercit aquest paper: Mick Jagger als Rolling Stones, Bono als U2 o John Lennon i Paul McCartney als Beatles en són exemples clars.
Les nostres entitats també ho necessiten. Tot i que el lideratge es pot compartir -com en el cas dels Beatles-, és necessària la figura de la persona que enfoca i persegueix els objectius, pren decisions, té una visió estratègica, etc. Si aquesta persona desapareix, el grup probablement farà el mateix. El cas de Jim Morrison a The Doors és paradigmàtic.

3. El líder ha d’estar compromès.
 Aquells grups de rock en què el líder no està compromès amb els objectius comuns fracassa. Això és el que va succeir als Beatles quan Lennon es va preocupar més de la seva imatge individual com a artista al costat de Yoko Ono, i McCartney de la seva carrera en solitari creant ràpidament als Wings.
En el moment en què els grups de rock tendeixen a l’individualisme i obliden l’objectiu grupal, l’aventura sol fracassar perquè es produeix una pèrdua del compromís.
El mateix succeeix a les entitats. El professor d’ESADE Àngel Castiñeira assegura al seu document La naturalesa del compromís que “la nostra visió del món ve determinada per la naturalesa dels nostres compromisos. Digues-me amb què estàs compromès i et diré quina visió del món tens”. Un líder no compromès difícilment serà un bon líder.

4. Els nostres usuaris no són clients, han de ser fans.
Hem d’aconseguir generar aquest sentiment en els usuaris de les nostres entitats. Hem d’aconseguir que connectin emocionalment amb els nostres objectius i els facin propis. Si tenim fans en comptes de clients serà més difícil fallar.

5. La nostra missió no és només produir sinó també gaudir. 
Les entitats del Tercer Sector donen serveis essencials per a la societat. Hem de gaudir de la feina que es fa i ser conscients de la seva importància.
Quan els grups de rock deixen de gaudir fracassen. Keith Richards -guitarrista dels Rolling Stones- va assegurar que “el dia que tot deixi de ser divertit, abandono”. A punt de complir els 70 anys, segueix al front de la banda més important de la història del rock. Gaudim i farem gaudir!

6. Hem d’actuar, no només pensar.
El nostre sector és molt donat a reflexions estratègiques, a anàlisis, etc.. que són del tot imprescindibles, però no podem oblidar que l’acció també és necessària.
Si un grup de rock no actua i només assaja es veurà condemnat a desaparèixer. El líder ha d’aconseguir que la seva entitat també actuï. Si no, serà com una banda que només assaja.

7. No hem de seguir el mercat, sinó aconseguir que el mercat ens segueixi a nosaltres.
Aquests termes que semblen molt empresarials no ho són tant perquè, al cap i a la fi, el que demanen és innovació. Avançar en els nostres processos és necessari i el líder ha d’encapçalar aquesta  evolució. Copiar aquells processos que funcionen està bé però sempre adaptant-los a les nostres entitats. Aquelles bandes que han copiat a altres han acabat desapareixent. El món del rock està ple de “nous Bruce Springsteen” que mai van arribar al grau d’èxit del de New Jersey, probablement perquè s’hi volien assemblar massa i de Springsteen ja n’hi havia un.

8. El grup ha de creure en el líder.
Hem d’aconseguir legitimar-nos amb fets i no amb imposicions. Assolir un alt grau de confiança és imprescindible perquè l’entitat funcioni i que, com els grups de rock, “soni bé”.

Finalment no podem oblidar l’adaptació. No hi ha dues entitats iguals, de la mateixa manera que no hi ha dues grans bandes de rock iguals.

Qualsevol reflexió ha de ser necessàriament adaptada a la nostra entitat, i aquesta és la primera de les grans funcions d’un bon líder. Si a més aconseguim que cada cop que “pugem a l’escenari” sentim un formigueig a la panxa, anirem pel bon camí!