Sense estratègia, no hi haurà supervivència

d'Irene Borràs

One way - Imatge de gbremer a flickr

- Cada vegada tenim menys subvencions.
- Amb la crisis tenim menys recursos i més feina!
- No sé què passarà si seguim així...

Aquests són comentaris recurrents que sento de responsables, directors, gestors, educadors,... d’organitzacions no lucratives. Els moments són complicats, però cal fer alguna cosa!

Coneixements, estratègia i esforç són la base per a construir una entitat sòlida. “Poc a poc i bona lletra”. És ben bé el mateix. Les urgències vàries, el preocupar-se de pagar les nòmines a final de mes,... no són temes menors. Però sí prou importants per dedicar-li temps per tal que no siguin un problema crònic.

Si només pensem en accions a curt termini, seguirem patint del mateix: falta de suport social, poc reconeixement de la tasca, poca capacitat per explicar l’impacte aconseguit i, evidentment, falta de recursos.

La manca de recursos no és el problema a solucionar. Si comencem per aquí, només posposarem el problema. Els recursos arriben quan tens un bon projecte, un bon pla de comunicació, una bona estratègia de captació de fons,... Si volem construir una entitat forta, coneguda i reconeguda, cal treballar-ho des de l’estratègia.

Tenir clar on som, on volem anar, què farem per arribar-hi i quins recursos hi destinarem (personals, humans i materials) són la guia d’una bona estratègia. Si volem una entitat que sobrevisqui i superi la crisis amb dignitat cal tenir un full de ruta amb l’estratègia definida i dibuixada.

Cal parar una estona cada dia i pensar el futur de la nostra entitat. No podem deixar que ens escriguin el futur. Parar cada dia i pensar en temes tant estratègics i bàsics com els que apunta Joan Cuevas (@JoanCuevas) a Els reptes del Tercer Sector al Regne Unit i Pau Vidal (@Pauvidal_OTS) a 5 temes clau on el tercer sector se la juga el 2013. Si volem sobreviure com a entitat i com a sector està clar que no podem esperar amb els braços creuats. No us els perdeu.

Sense estratègia, no hi ha supervivència. No és suficient la il·lusió, la passió, la causa, el voluntariat i el voluntarisme,... tots aquests elements són propis i diferencials del Tercer Sector i sense ells no s’hagués fet la moltíssima de la feina que ja s’ha fet. Però cal posar aquests ingredients amb consonància amb tècniques de gestió, organització, comunicació, captació de fons, gestió de persones,... Llavors sí, estarem preparats per a aquests temps i els que vinguin!