22 de febr. 2013

Corrupció associativa



Portem setmanes criticant la classe política que ens governa des de fa trenta anys. Qui més qui menys, s'ha apuntat al pim-pam-pum contra el polític de torn. Deixant clar que cada mala acció s'ha de castigar, també s'ha de tenir present que és el sistema, en el seu conjunt, el que ens ha dut aquí. Les llistes tancades i bloquejades han impedit fer un marcatge dels càrrecs electes, la dificultat per seguir el recorregut del diner públic ha estat esparverant, la proliferació de finestretes públiques ha augmentat exponencialment. I ara que hi ha vaques magres, ens en lamentem.

Critiquem sovint el polític que acumula càrrecs, dietes i sous, sense adonar-nos que, des de l'associacionisme, tot plegat també ha servit per viure molt bé. Fins ara, es demanaven subvencions a l'ajuntament propi i al veí, al consell comarcal, a la diputació, a l'organisme autònom i a diversos departaments de la Generalitat. I, si no rajava d'una mamella pública, rajava de l'altra. I el més espavilat aconseguia fer-les rajar totes. I encara hi havia associacions que rebien subvenció de la Junta d'Andalusia, posem per cas.

Ara reclamem que els partits facin públics els seus comptes i que els polítics ensenyin la seva declaració de renda. Totalment d'acord. Però no ens quedem aquí. L'associacionisme seria capaç de fer el mateix exercici de transparència? En tant que bona part del finançament d'associacions, federacions i confederacions prové de les arques públiques, seria lícit aplicar-hi el mateix barem. Quantes entitats tanquen l'any amb un superàvit més que notable i protesten quan se'ls retalla la subvenció? Tenint clar que ni el president ni la junta posen la mà a la caixa, la federació X s'atrevirà a penjar a Internet quines són les seves vies de finançament i quant cobra el seu tècnic i el seu gerent? Quina part de la subvenció va a estructura i quina part va a projectes?

Si les demandes de transparència envers els representants públics s'estan endurint, l'associacionisme del país hauria de prendre la iniciativa i mostrar-se a tothom tal com és, en quant al diner públic es refereix. Perquè no té res a ocultar. O sí?

Post original publicat a NacioLaFlama.cat

8 comentaris:

  1. Què voleu que us digui?, trobo l'article bastant desafortunat.

    Si es pretenia la provocació per incitar al debat, que sempre és un recurs, no cal fer-ho estenent una ombra de sospita sobre tot un col·lectiu que sovint treballa amb grans dosis de compromís i més aviat amb els recursos justos.

    Estaria bé saber a quines entitats o tipus d'entitats fa referència l'autor quan parla de "superàvits més que notables". No és precisament el que jo observo habitualment...

    Tampoc no entenc que rebre subvencions públiques es descrigui com "fer rajar la mamella". Els diners dels impostos no poden servir per donar suport a iniciatives socials ciutadanes? Només han de servir per comprar tancs o subvencionar els grans lobbies industrials? Una cosa és l'autocrítica i l'altra acabar fent el joc als qui preferirien una societat civil afeblida i merament folklòrica, quan no inexistent.

    D'altra banda, la pràctica totalitat de les subvencions que es concedeixen són d'obligada justificació. Sovint a través d'un sensesentit de temps, documentació i recursos que minven la capacitat d'actuar de les entitats. I després hi ha auditories i protectorats i tantes altres coses... D'acord, no tothom hi està obligat ni tothom passa per aquests tràmits. Però no es pot dir que no hi hagi mecanismes de control.

    Transparència? I tant que sí. Rendició de comptes? També. I no només pel fet de rebre diners públics. També la ciutadania que sosté les entitats amb aportacions directes n'és mereixedora, o no? En tot cas, no són pas conceptes nous al sector. De fet, hi van arribar bastant abans que a bona part de les institucions que tant estan en entredit ara mateix. Això no vol dir que totes les organitzacions els hagin treballat amb la mateixa intensitat, certament. Però ja fa força temps que les memòries que publiquen moltes organitzacions contenen els comptes d'explotació, sovint també els balanços i, per descomptat, l'inefable (i sovint absurd) gràfic de la distribució dels recursos entre projectes i estructura.

    I si hi ha sospites o indicis de comportaments inapropiats o directament fraudulents, que es facin les corresponents denúncies i que cadascú respongui del què li pertoca, com també ha passat històricament, recordem-ho.

    Volem millorar el funcionament de les entitats? Volem fer-les més properes a la ciutadania (s'entén que a la part de la ciutadania que no les impulsa, clar)? Perfecte, som-hi! Però no amb aquests discursos.

    ResponElimina
  2. associative Corruption

    Whoever he is when discussing corruption certainly never see the meeting point. Whether viewed from any side, and the scourge of corruption as a ghost. Corruption is everywhere and anyone susceptible involved in this one. Although There is supervision on korups, it turns out corruption still exist and thrive, as happened in my country. Corruption eradication commission, supervisors and various types of existing anti-corruption institutions, but the corruption continues even by those who say no to corruption. Severe and chaotic!

    ResponElimina
  3. Im obliged for the article.Really looking forward to read more. Fantastic.

    ResponElimina
  4. Great blog post.Really thank you! Awesome.

    ResponElimina