27 de febr. 2013

L’avaluació, el pragmatisme i el Tercer Sector al Regne Unit



Evaluation- Imatge de u068711 a Flickr
La cultura de l’avaluació és més present a les entitats del Tercer Sector del Regne Unit que a les entitats catalanes. Navegant per Internet és fàcil trobar recursos i organitzacions angleses de referència en quant a l’avaluació d’entitats. 

L’avaluació no és fiscalització, és seguiment
Que l’administració pública vulgui fiscalitzar les entitats no està bé. Però que l’administració faci un seguiment exhaustiu de com les entitats gestionen recursos públics hauria de ser obligatori. Lamentablement, en el Tercer Sector català és fàcil trobar gent que a la que es parla de monitorització pública es posen les mans al cap i acusen la proposta de fiscalitzadora. A Anglaterra les entitats tenen molt assumit que quan els seus projectes són finançats per fons públics, l’administració ha de fer el seguiment dels processos, resultats i impacte del programa.

Per cert, les memòries que sovint s’encarreguen aquí per part de l’administració no són de gaire utilitat, sobretot si per a l’únic que serveixen és per decorar prestatgeries. Les dades que l’administració recull haurien de tenir un doble objectiu: rendir comptes i millorar de manera continua la gestió i estratègia del programa o servei. 

L’avaluació com a millora contínua: Plan, Do, Check, Act (PDCA)
Un altre dels elements que sorprenen de les entitats angleses és que els esforços en l’anomenada cadena PDCA (Planificar, Implementar, Avaluar, Actuar) estan més distribuïts que aquí, i m’explico! Sovint aquí dirigim molts esforços a diagnosticar i bastir un pla que a nivell teòric és irrefutable. Però després ens oblidem del “com” implementar el pla i del “com” avaluar-lo. A Anglaterra els plans tendeixen a ser menys ambiciosos i amb menys base teòrica, però en canvi es pensa més en la implementació i en la posterior avaluació. Aquesta distribució més homogènia en la Cadena PDCA permet entrar en un cercle de millora continua, en què cada cop que avaluem podem “actuar” per començar el cercle una altra vegada havent replanificat.

Estudis “evidence based”, en creixement
És força sabut que el món anglosaxó es diferencia sobretot pel seu pragmatisme, enfront una cultura continental molt més teòrica. Segurament és aquesta diferència la que permet aquesta distribució de forces en la cadena PDCA (amb una planificació menys teòrica i menys ambiciosa). En aquest context, durant l’última dècada els estudis “evidence based” estan en ple creixement. Aquests estudis busquen evidències en base a metodologies basades en la pràctica, sobretot en base a assajos aleatoris controlats, fugint d’un tipus de recerca més teòrica. Aquests tipus d’estudis estan ajudant a moltes entitats i decisors polítics a l’hora de dissenyar i impulsar nous projectes socials. El creixement d’aquests estudis se circumscriu a una cultura anglosaxona que fuig dels debats teòrics més purs i es focalitza en el pragmatisme i l’efectivitat d’allò que fem.

Molt per aprendre, però no oblidem la nostra base!
En definitiva, la cultura del pragmatisme, de l’efectivitat i de l’avaluació és molt present en el Tercer Sector anglès. Això els evita grans debats teòrics alhora que els permet aprendre constantment de la pràctica. Ara bé, no tot són flors i violes. El gran handicap que té aquesta cultura és que sovint l’excés de pragmatisme impossibilita mirar a llarg termini. El debat de grans idees de vegades també és molt important, malgrat a mig termini no ens reporti un benefici directe. I aquest és un punt en què nosaltres tenim un avantatge comparatiu. Agafem les bones pràctiques de l’exemple anglès però mantenim el nostre punt fort!

Consulta els posts publicats fins ara de "Cròniques del Tercer Sector al Regne Unit"

22 de febr. 2013

Corrupció associativa



Portem setmanes criticant la classe política que ens governa des de fa trenta anys. Qui més qui menys, s'ha apuntat al pim-pam-pum contra el polític de torn. Deixant clar que cada mala acció s'ha de castigar, també s'ha de tenir present que és el sistema, en el seu conjunt, el que ens ha dut aquí. Les llistes tancades i bloquejades han impedit fer un marcatge dels càrrecs electes, la dificultat per seguir el recorregut del diner públic ha estat esparverant, la proliferació de finestretes públiques ha augmentat exponencialment. I ara que hi ha vaques magres, ens en lamentem.

Critiquem sovint el polític que acumula càrrecs, dietes i sous, sense adonar-nos que, des de l'associacionisme, tot plegat també ha servit per viure molt bé. Fins ara, es demanaven subvencions a l'ajuntament propi i al veí, al consell comarcal, a la diputació, a l'organisme autònom i a diversos departaments de la Generalitat. I, si no rajava d'una mamella pública, rajava de l'altra. I el més espavilat aconseguia fer-les rajar totes. I encara hi havia associacions que rebien subvenció de la Junta d'Andalusia, posem per cas.

Ara reclamem que els partits facin públics els seus comptes i que els polítics ensenyin la seva declaració de renda. Totalment d'acord. Però no ens quedem aquí. L'associacionisme seria capaç de fer el mateix exercici de transparència? En tant que bona part del finançament d'associacions, federacions i confederacions prové de les arques públiques, seria lícit aplicar-hi el mateix barem. Quantes entitats tanquen l'any amb un superàvit més que notable i protesten quan se'ls retalla la subvenció? Tenint clar que ni el president ni la junta posen la mà a la caixa, la federació X s'atrevirà a penjar a Internet quines són les seves vies de finançament i quant cobra el seu tècnic i el seu gerent? Quina part de la subvenció va a estructura i quina part va a projectes?

Si les demandes de transparència envers els representants públics s'estan endurint, l'associacionisme del país hauria de prendre la iniciativa i mostrar-se a tothom tal com és, en quant al diner públic es refereix. Perquè no té res a ocultar. O sí?

Post original publicat a NacioLaFlama.cat

13 de febr. 2013

Sense estratègia, no hi haurà supervivència



One way - Imatge de gbremer a flickr

- Cada vegada tenim menys subvencions.
- Amb la crisis tenim menys recursos i més feina!
- No sé què passarà si seguim així...

Aquests són comentaris recurrents que sento de responsables, directors, gestors, educadors,... d’organitzacions no lucratives. Els moments són complicats, però cal fer alguna cosa!

Coneixements, estratègia i esforç són la base per a construir una entitat sòlida. “Poc a poc i bona lletra”. És ben bé el mateix. Les urgències vàries, el preocupar-se de pagar les nòmines a final de mes,... no són temes menors. Però sí prou importants per dedicar-li temps per tal que no siguin un problema crònic.

Si només pensem en accions a curt termini, seguirem patint del mateix: falta de suport social, poc reconeixement de la tasca, poca capacitat per explicar l’impacte aconseguit i, evidentment, falta de recursos.

La manca de recursos no és el problema a solucionar. Si comencem per aquí, només posposarem el problema. Els recursos arriben quan tens un bon projecte, un bon pla de comunicació, una bona estratègia de captació de fons,... Si volem construir una entitat forta, coneguda i reconeguda, cal treballar-ho des de l’estratègia.

Tenir clar on som, on volem anar, què farem per arribar-hi i quins recursos hi destinarem (personals, humans i materials) són la guia d’una bona estratègia. Si volem una entitat que sobrevisqui i superi la crisis amb dignitat cal tenir un full de ruta amb l’estratègia definida i dibuixada.

Cal parar una estona cada dia i pensar el futur de la nostra entitat. No podem deixar que ens escriguin el futur. Parar cada dia i pensar en temes tant estratègics i bàsics com els que apunta Joan Cuevas (@JoanCuevas) a Els reptes del Tercer Sector al Regne Unit i Pau Vidal (@Pauvidal_OTS) a 5 temes clau on el tercer sector se la juga el 2013. Si volem sobreviure com a entitat i com a sector està clar que no podem esperar amb els braços creuats. No us els perdeu.

Sense estratègia, no hi ha supervivència. No és suficient la il·lusió, la passió, la causa, el voluntariat i el voluntarisme,... tots aquests elements són propis i diferencials del Tercer Sector i sense ells no s’hagués fet la moltíssima de la feina que ja s’ha fet. Però cal posar aquests ingredients amb consonància amb tècniques de gestió, organització, comunicació, captació de fons, gestió de persones,... Llavors sí, estarem preparats per a aquests temps i els que vinguin!