L’avaluació, el pragmatisme i el Tercer Sector al Regne Unit

...de Joan Cuevas

Evaluation- Imatge de u068711 a Flickr

La cultura de l’avaluació és més present a les entitats del Tercer Sector del Regne Unit que a les entitats catalanes. Navegant per Internet és fàcil trobar recursos i organitzacions angleses de referència en quant a l’avaluació d’entitats. 

L’avaluació no és fiscalització, és seguiment
Que l’administració pública vulgui fiscalitzar les entitats no està bé. Però que l’administració faci un seguiment exhaustiu de com les entitats gestionen recursos públics hauria de ser obligatori. Lamentablement, en el Tercer Sector català és fàcil trobar gent que a la que es parla de monitorització pública es posen les mans al cap i acusen la proposta de fiscalitzadora. A Anglaterra les entitats tenen molt assumit que quan els seus projectes són finançats per fons públics, l’administració ha de fer el seguiment dels processos, resultats i impacte del programa.

Per cert, les memòries que sovint s’encarreguen aquí per part de l’administració no són de gaire utilitat, sobretot si per a l’únic que serveixen és per decorar prestatgeries. Les dades que l’administració recull haurien de tenir un doble objectiu: rendir comptes i millorar de manera continua la gestió i estratègia del programa o servei. 

L’avaluació com a millora contínua: Plan, Do, Check, Act (PDCA)
Un altre dels elements que sorprenen de les entitats angleses és que els esforços en l’anomenada cadena PDCA (Planificar, Implementar, Avaluar, Actuar) estan més distribuïts que aquí, i m’explico! Sovint aquí dirigim molts esforços a diagnosticar i bastir un pla que a nivell teòric és irrefutable. Però després ens oblidem del “com” implementar el pla i del “com” avaluar-lo. A Anglaterra els plans tendeixen a ser menys ambiciosos i amb menys base teòrica, però en canvi es pensa més en la implementació i en la posterior avaluació. Aquesta distribució més homogènia en la Cadena PDCA permet entrar en un cercle de millora continua, en què cada cop que avaluem podem “actuar” per començar el cercle una altra vegada havent replanificat.

Estudis “evidence based”, en creixement
És força sabut que el món anglosaxó es diferencia sobretot pel seu pragmatisme, enfront una cultura continental molt més teòrica. Segurament és aquesta diferència la que permet aquesta distribució de forces en la cadena PDCA (amb una planificació menys teòrica i menys ambiciosa). En aquest context, durant l’última dècada els estudis “evidence based” estan en ple creixement. Aquests estudis busquen evidències en base a metodologies basades en la pràctica, sobretot en base a assajos aleatoris controlats, fugint d’un tipus de recerca més teòrica. Aquests tipus d’estudis estan ajudant a moltes entitats i decisors polítics a l’hora de dissenyar i impulsar nous projectes socials. El creixement d’aquests estudis se circumscriu a una cultura anglosaxona que fuig dels debats teòrics més purs i es focalitza en el pragmatisme i l’efectivitat d’allò que fem.

Molt per aprendre, però no oblidem la nostra base!
En definitiva, la cultura del pragmatisme, de l’efectivitat i de l’avaluació és molt present en el Tercer Sector anglès. Això els evita grans debats teòrics alhora que els permet aprendre constantment de la pràctica. Ara bé, no tot són flors i violes. El gran handicap que té aquesta cultura és que sovint l’excés de pragmatisme impossibilita mirar a llarg termini. El debat de grans idees de vegades també és molt important, malgrat a mig termini no ens reporti un benefici directe. I aquest és un punt en què nosaltres tenim un avantatge comparatiu. Agafem les bones pràctiques de l’exemple anglès però mantenim el nostre punt fort!

Consulta els posts publicats fins ara de "Cròniques del Tercer Sector al Regne Unit"

Els reptes del Tercer Sector al Regne Unit

 ... de Joan Cuevas 

Imatge de HowardLake a flickr.

El Tercer Sector al Regne Unit té actualment uns reptes que – només en alguns casos- s’assemblen als del sector català. Del que més es parla actualment és de 3 elements: increment de la capacitat financera, independència respecte les autoritats públiques i la millora de les carreres professionals.

Tots 3 són reptes molt relacionats amb el context social, econòmic i polític actual, i per tant són compartits amb el Tercer Sector català. En primer lloc les autoritats públiques, també al Regne Unit, estan pagant contractes, serveis i subvencions a deshora, fet que obliga a les entitats a disposar d'un bon coixí de líquid i un bon accés al crèdit. Actualment aquest accés al crèdit és molt complicat, sobretot per a aquelles organitzacions mitjanes i petites d'abast local, que al Regne Unit representen la majoria del sector. Cal subratllar que només 1 de cada 10 entitats britàniques són d'abast nacional, i que les organitzacions amb més de 500 empleats representen només el 8% del sector.

En segon lloc trobem la preocupació per la independència de les organitzacions respecte les administracions públiques. A diferència del Tercer Sector català, la independència de les entitats britàniques ha estat molt clara al llarg de la història. I això ha estat possible perquè gran part dels recursos de què disposen les entitats són d'origen privat i no públic. Per a fer-ho possible evidentment també hi ha hagut un paper molt important de suport polític en forma de base legal per a fomentar donacions privades i per a fomentar l’existència de les Charity shops. Per què llavors les entitats britàniques estan ara preocupades per la independència? Durant els últims 15 anys les noves tendències de Gestió Pública han portat a les administracions britàniques – igual que a nivell català- a gestionar serveis públics a través d'entitats del Tercer Sector. D’aquesta manera moltes entitats han passat a incrementar el percentatge de recursos econòmics provinents del sector públic.

El tercer dels problemes és clarament compartit amb el sector català: la mala gestió de les carreres professionals dels treballadors. Si es comparen xifres sobre l’ocupació al Tercer Sector britànic ens adonarem que la diagnosi és molt semblant: un sector feminitzat, amb molta gent jove, sovint mal pagat, amb molts contractes a mitja jornada i amb uns índex de rotació per sobre de la mitjana. Els joves amb alta preparació que entren al sector veuen amb dificultat la possibilitat de construir una carrera professional de llarg recorregut. I també cal dir que fins ara, el sector no ha sabut com solucionar aquest problema.

De fet tots 3 reptes són de difícil resolució, i encara no s’ha trobat una estratègia clara per a revertir la situació. Ara bé, el sector britànic parteix d'un punt molt més solvent que el sector català, perquè s’ha trobat amb aquests 3 reptes havent-ne solucionat ja molts altres anteriorment. Molt concretament, m’agradaria poder destacar 4 reptes centrals per al sector català que a nivell britànic estan molt superats: l’avaluació, monitorització i mesurament de l’impacte, l’augment de la implicació de la base social, el reconeixement social, i la rendició de comptes i transparència. El propòsit dels propers posts serà fer una breu anàlisi de la situació d'aquests 4 elements que el sector britànic ja ha abordat.

Per a més informació sobre la situació actual del Tercer Sector al Regne Unit: Mapping the Third Sector: A context for social leadership.

Consulta els posts publicats fins ara de "Cròniques del Tercer Sector al Regne Unit"

Cròniques del Tercer Sector al Regne Unit (1)

 ... de Joan Cuevas 

Quan arribes al Regne Unit una de les primeres coses que salten a la vista és la gran quantitat de charity shops que hi pots trobar. Tot tipus d’entitats tenen tendes: des d’organitzacions internacionals com Oxfam, fins a entitats locals, com és el cas de St. Pete’s Hospice a Bristol.

Imatge extreta de thisisbristol.co.uk

Les charity shops fan que les entitats siguin presents en el dia a dia de la vida dels ciutadans britànics. Es poden trobar botigues d’entitats a tot arreu: des dels barris de l’extraradi fins a les main street de totes les ciutats. Només l’entitat St. Peter’s Hospice té 50 establiments a Bristol, una ciutat d’uns 400.000 habitants. Us imagineu una entitat local que tingués 25 tendes a una ciutat com Sabadell o Terrassa?

Aquesta forta presència ja deixa entreveure que el Tercer Sector al Regne Unit no és cap broma. I les dades ho recolzen. L’any 2005 el total de la societat civil (el que nosaltres diríem Tercer Sector més el voluntariat) representen un 8% del PIB al Regne Unit, i el percentatge de persones que realitzen activitats de voluntariat durant l’últim mes és del 25% durant l’any 2009. Recordem que el Tercer Sector a Catalunya (sense comptabilitzar el valor generat pel voluntariat) representa un 2,8% del PIB (any 2009), i que el percentatge de persones que han realitzat voluntariat en el darrer mes és del 12,8% segons dades de 2010. Amb aquestes dades podríem dir que la força del Tercer Sector al Regne Unit és al voltant de dues vegades la del sector a Catalunya.

Aquest important sector no s’ha creat en dos dies. La trajectòria del sector sense afany de lucre ve de molt lluny, en un país amb estructures polítiques democràtiques que han permès l’existència –i també l’han fomentat- d’organitzacions ciutadanes des de fa més d’un i dos segles.

Tots aquests elements fan que el Regne Unit sigui un bon exemple en què fixar-nos a l’hora d’aprendre. Durant les properes setmanes publicarem un seguit de posts analitzant els principals reptes que el Tercer Sector ha tingut recentment a Gran Bretanya i com els ha anat solucionant.