... Roger Buch
1. Convoqueu l’assemblea en un carta redactada per l’advocat de la junta on aparegui l’expressió “si s’escau” i “segona convocatòria” tres o quatre vegades com a mínim. Recordeu, amb to amenaçador, que assistir a la junta és gairebé una obligació del soci!
2. Posem les cadires mirant a un escenari i la mesa de l’assemblea a dalt de tot. Ni se us acudeixi fer un cercle o un semicercle perquè tothom es veiés les cares. És igual si som 20 o 200, en una associació la jerarquia és important. El president dedica moltes hores a l’entitat i un dia l’any té dret a mirar els altres des de dalt.
3. La memòria d’activitats de l’any anterior s’ha de llegir tota sencera en veu alta i ho ha de fer una sola persona. Fer un vídeo explicant-ho costa massa diners!
4. No se us passi pel cap dir que fareu un pica-pica a l’acabar o que aprofitarem l’assemblea per fer una conferència d’algú interessant. Una cosa és una assemblea i l’altra és una festa i no s’han de fer experiments!
5. L’assemblea sempre s’ha de fer el dia de la setmana i l’hora que s’ha fet sempre. Si canviéssim potser algun soci “de tota la vida” que són els que venen, es podria queixar i això no ho podríem suportar. En cas de triar, les quatre de la tarda amb un to de llum baix és prou adient. Si ho acompanya una veu monòtona i a més, hi ha futbol a la mateixa hora, perfecte!
6. L’assemblea es fa sempre a l’estatge de l’entitat, ni se’ns acudís canviar de lloc i buscar-ne un altre més cèntric, més espaiós, més simbòlic, més còmode o més atractiu.
7. Els punts conflictius s’han d’explicar ràpid perquè ningú els entengui i sobretot evitar que la gent aixequi la mà per preguntar dubtes. Com més aviat acabem millor. Si donem la documentació fotocopiada a l’arribar i no l ‘enviem per mail abans, no tindran temps de llegir-la i preguntaran menys.
8. Si algun soci recent apareix a l’assemblea i ve sol, no cal que ningú de la junta el vagi a saludar i li doni conversa. Tots som iguals i no hem de fer preferències! A més, la possibilitat que sigui un freaky és molt i molt elevada.
9. El moment de renovació de càrrecs, el president de tota la vida ha d’explicar que ha intentat buscar relleu però que com la feina de president és tant i tant dura ningú la vol fer i que ell es sacrifica novament per tots nosaltres.
10. És important insistir als socis que han vingut que els que no han vingut haurien hagut de venir perquè aquesta era la seva obligació. La culpa de que vingui poca gent, no és mai perquè l’assemblea sigui avorrida, poc atractiva i que es decideixin coses poc importants, sinó que la majoria dels socis són uns irresponsables!
