Hem oblidat l’essència del lleure?

... Arantxa Ribot 

 

Nombroses vegades qüestiono els motius pels que els pares inscriuen als seus fills en activitats de lleure. Em pregunto si ho fan perquè creuen en la importància d’aquests entorns educatius, o bé, per estalviar-se un cangur, no demanar permís a la feina o no haver d’insistir per més favors als avis.

Generalment, fer encaixar els horaris laborals amb els escolars és molt complicat. Segurament per aquest motiu, molts pares i mares fan ús de les activitats de lleure que s’ofereixen.

No obstant això, és necessari no oblidar que el lleure és aquell moviment que va començar a ser reglat fa mig segle. Aquest, presentava una intenció pedagògica més progressista que la que es tenia aleshores a les escoles i on, sobretot, es pretenia oferir espais lúdics farcits d’experiències que promoguessin el desenvolupament personal, i la relació amb els iguals, amb la comunitat i amb el medi ambient.

Els beneficis que suposa per un infant o jove participar en espais de lleure és tan positiu, que potser, el fet de preguntar-se si hem oblidat la seva essència és secundari, sempre que hi participin.