Amb la reforma fiscal s’inclou com a obligació presentar l’Impost de Societats per a TOTES les entitats SENSE EXCEPCIÓ.
Des que sento la notícia, penso que passarà alguna cosa: les entitats diran NO, les federacions faran sentir la seva veu, algun diputat dirà que això no és possible, els ajuntaments diran prou... Però, de moment, no ha passat res. I pel que veig, puc seguir esperant...
Des del coneixement del tercer sector i de les entitats micro (entitats on tots són voluntaris) no entenc, de cap manera, la mesura. M’imagino entitats com:
- Associacions de dones, grans la majoria.
- Entitats de joves, amb ganes de fer coses.
- Associacions culturals per promoure l’art o altres disciplines.
- Colles de diables i altres elements festius, on surten puntualment per fetes majors o altres festivitats.
- Associacions de voluntaris, on persones es troben i participen de les entitats de l’entorn per millorar alguna situació.
- Esplais i caus, amb moltes hores dedicades a la preparació de les activitats.
- Associacions de veïns, de medi ambient, bancs de temps... i tantes d’altres que fan el dia a dia una mica millor per moltes persones.
El perfil d’entitat que m’imagino és de gent amb moltes ganes de fer coses, de participar de la cultura, la comunitat, el medi ambient, l’educació, la ciutat,... i altres disciplines però amb coneixements nuls o molt baixos d’altres aspectes de gestió. Com, aquestes entitats, han de presentar l’impost de societats i portar una comptabilitat per partida doble!? No m’entra al cap com persones que no han portar mai una comptabilitat ara podran presentar impost sobre societats. Pagant una gestoria amb pressupostos anuals de 3.000 euros?
Què ha de passar per tal que es vegi que la normativa no s’adapta a la realitat? No hauria de ser la llei la que estigués al servei dels ciutadans, i no a l’inrevés? Intento entendre quina justificació hi ha darrera d’aquesta normativa:
- Simplificar la feina del legislador. Tots passen pel mateix boc.
- Desconeixement del tercer sector d’entitats micro.
- Vocació del govern de “gran hermano”, on ho ha de veure tot i controlar tot.
- Engrossar el sector públic amb inspectors que vigilin les entitats (necessitaran un munt de gent i crearan ocupació).
- Es coneix el sector, no s’està d’acord amb els moviments associatius i algú se’ls vol carregar.
- Les gestors necessiten feina.
Catalunya presumeix de tenir un ric teixit associatiu i de voluntariat. Com algú no faci alguna cosa, ens el carregarem, perquè la gent, la societat, pot tenir més o menys ganes de fer coses... però del que segur que no té ganes és de seguir menjant-se papers i burocràcia. Qualsevol que sàpiga què comporta crear una entitat, s’ho pensarà dos cops.
Per tant, intentant imaginar escenaris futurs per a aquest tipus d’entitats, m’imagino:
- Totes les entitats micro (o la majoria) vivint fora la legalitat i no podent optar a subvencions públiques.
- Inspectors desbordats per intentar sancionar qualsevol NIF que no presenti impost de societats.
- Desaparició de les entitats petites.
- Agrupacions de persones, sense figura jurídica, per seguir fent el que feien.
Està clar que ajuntaments i federacions hauran d’orientar, formar, acompanyar a les entitats en aquest procés normatiu.
Puc entendre l’impost de societats per segons quin tipus d’entitat. Ja hi era per moltes entitats, però amb exempcions. Exempcions que haurien de mantenir-se si volem que el tercer sector –bàsicament el de les microentitats- continuï treballant des del voluntariat, la participació i la bona voluntat per fer un món millor.
Les coses s’han de fer bé, per descomptat. Defenso sempre que la gestió de les entitats s’ha de fer des del coneixement, que cal seguir professionalitzant les organitzacions. Però potser en els meus principis també estaria disposada a fer una excepció i seguir defensant que les microentitats tenen altra feina a fer que presentar impostos de societats. La llei de l’impost té 159 pàgines. El model 200 no és especialment senzill. Té fins a 315 requadres de dades. Tractem igual empreses amb pressupostos milionaris que entitats amb pressupostos ridículs. Alguna cosa no estem fent bé.
Impost de societats per a les microentitats... sincerament, crec que algú hauria de dir alguna cosa...
Costa entendre el objectiu d'aquesta regulació, que acompanya a les micro organitzacions a viure al marge de la llei.
ResponEliminaI tant! No podran demanar subvencions ni fer cap tipus d'operació. S'han passat regulant. CIU ha presentat esmenes a la llei. A veure si se'n surten.
EliminaCrec que tot això es per desaparèixer moltes entitats que molesten o es posin fora de la legalitat i així que en desapareixin moltes. Tots els partits polítics estan d'acord amb això...
ResponEliminaPot ser... prefereixo pensar que és un desconeixement profund del territori i de les entitats que el conformen...
EliminaLa situació fiscal de les entitats no és tan sol la problemàtica de l'Impost de Societats i portar la Comptabilitat oficial, a mes a més del model 347, la problemàtica amb elles, radica que una major part de les seves despeses, difícilment són o seran justificables, ja que es troben que paguen diferents temes per assistir a trobades, cercaviles, actuacions, etc., que són organitzades per altres entitats i que difícilment els expediran factura de l'import abonat.
ResponEliminaPer exemple
Una trobada de …………, en la que a la finalització de la mateixa es fa un sopar, en el que hi participen els actuants a mes a més d’acompanyants, i que en el moment de realitzar la inscripció de participació, es demana que es faci un ingrés a una determinada compte corrent, per assistir al sopar (que al final no tan sols cobreix el mateix sinó que també a altres despeses que l’organització de la trobada comporta (llogar cadires, equips de música, algun grup actuant, etc.), com el grup organitzador, pot realitzar una factura per cada un dels grups que participen ¿
En aquests casos moltes vegades els queviures, són a aconseguits d’establiments que col·laboren en la realització de l’acte, i evidentment no existeix cap tipus de factura de la Donació, cosa que representa a mes a més de tota la Gestió fiscal, que l’entitat es trobarà a un ingrés de diners que difícilment podrà justificar amb alguna compra el que representa que al final obté un benefici fiscal, que pot representar inclús haver de pagar a hisenda l’impost de societats.
Se que es una situació REAL, que es troben, jo diria, totes les entitats que tenen una vinculació en la cultura (esbarts, balls de bastons, sardanes, puntaires, corals, etc., etc.), ja que el que es pretén no es obtindré BENEFICIS sinó que poder donar a conèixer la cultura tradicional, i tota aquesta burocràcia que ara es té de fer, pot portar a què més d’una entitat ho deixi corre, ja que les persones que estan al davant de les mateixes, es cansen d'haver d'estar atenent temes legals en lloc de poder gaudir de allò que motiva la seva presencia en la mateixa.
Estem totalment d’acord amb els comentaris de la Irene Borràs. Teníem ganes de sentir a algú que ho digués ( gràcies! ) .
ResponEliminaSom una associació de 18 persones, ara mateix, oberta a qui en vulgui formar part. Ens motiva estar constituits poder compartir una disciplina física que repercuteix positivament en el nostre estat general de salut; i per això volem aprendre-la bé. I també, quan comptem amb suficients recursos, poder-la apropar a altres persones, fer que la coneguin, que aprenguin alguns aspectes ,… a partir dels nostres propis coneixements, i contribuir a aportar més ventall de vivències en l’àmbit del nostre poble
Però tot amb un caràcter de lleure, no professionalitzat, i en un àmbit petit. I entenem la gestió de la Junta com un servei voluntari per part d’alguns dels membres per a que aquesta activitat pugui dur-se a terme, però comptant amb dur una gestió senzilla, doncs cap de nosaltres està preparat per a segons què, i fer gestions és lluny del que ens motiva .
Només tenim una sola llibreta d’estalvis . No tenim ni patrimoni, ni béns, ni rèdits, ni local social, ni … res. Només els ingressos que els propis socis aportem de les nostres pròpies “butxaques”; ens interessa molt comptar amb poder participar tots en una activitat que ens ajuda a sentir-nos millor i que pot ajudar també a altres persones quan la coneguin; i per això cadascú estalvia una part del seu sou per a mantenir-la.
Els ingressos que poden entrar al compte de la nostra llibreta són:
- Un sol ingrés comú cada mes de l’import de totes les nostres aportacions juntes , del grup de socis, que serveixen per a mantenir aquesta activitat a la qual tots participem.
- Un sol ingrés anual comú d’import molt poc significatiu per a les despeses de mantenir l’associació ( documentació, tràmits, gestoria, fotocòpies, papereria,..) , del que de vegades ja ens hi hem de despendre abans de fer l’ingrés.
Les sortides del compte de la nostra llibreta són:
- un import cada mes, per transferència, per a remunerar al professional que vé a ensenyar-nos un cop per setmana a tots els socis ( l’Ajuntament ens cedeix un espai aquella estona de cada setmana)
- els quatre imports trimestrals per a l’A.T., també per transferència, de les quantitats retingudes (IRPF) pel professional que ens ensenya a tots ( extern a l’Associació i autònom amb qui mantenim un acord de col.laboració).
- els impostos que ens cobra l’entitat bancária pel manteniment de la nostra llibreta.
- algun petit import que treiem per a despeses de sostenir l’entitat, en general només un cop anualment
I RES MÉS. TÉ ALGUN SENTIT HAVER DE PORTAR UNA COMPTABILITAT DE DOBLE PARTIDA? Amb què omplim aquestes graelles tan inmenses?
NO HI HAURIA ALGUNA FÒRMULA PER A QUE LA PRÒPIA AGÈNCIA TRIBUTÀRIA, AMB EL PERMÍS DE CADA ENTITAT, TINGUÉS UN CONTROL DEL COMPTE BANCARI DE CADASCUNA?
. Podria ser fàcil si a cada entrada o sortida del compte es posés un concepte , i de cadascun l’entitat tingués un document justificant . Potser per a les entitats d’economia més complexa , més professionalitzades, amb diverses activitats econòmiques, d’àmbit d’actuació ample, amb comptes diversos,,..no seria factible, però sí podria ser-ho molt per a les petites amb un sol compte i entrades i sortides regulars. Podria posar-se un límit de nombre d’entrades i sortides mensuals o anuals per a fer-ho d’una o altra manera. O que cada entitat hi pugués optar i acordar amb l’A.T.quin procediment,… no podria ser una bona solució? O canviar-se la llei de que totes les entitats que hagin de presentar l’impost de societats duguin una comptabilitat de doble partida, i posar-hi excepcions? . Amb voluntat, no es podria trobar alguna fòrmula?
Les entitats petites amb una “economía simple” també existim i ens hi han donat permís, perquè no se les pot respectar?
Gràcies per escoltar-nos i per haver creat aquesta possibilitat d’expressar-nos
Salutacions
Moltes gràcies pels vostres comentaris i reflexions.
ResponEliminaLa cosa es mou... esperem que acabi "bé".
Podeu veure reflexions i posicionaments a:
http://www.voluntaris.cat/sites/default/files/A.Posicionament%20associacions%20%20Catalunya%20davant%20de%20la%20Llei%2027.pdf
http://xarxanet.org/economic/noticies/les-entitats-petites-han-destar-obligades-presentar-limpost-de-societats
moltes gràcies a tu de nou. Ens ho mirarem..
EliminaSembla que, finalment, imperarà el sentit comú...
ResponEliminahttp://www.minhap.gob.es/es-es/prensa/en%20portada/2015/Paginas/20150226_FEMP.aspx
Pendent d'aprovació definitiva, s'obren motius per a l'esperança... i a les exempcions per a les petites entitats de l'impost de societats...