Més enllà de l’avaluació de la satisfacció

... de Walter Gonzalez 

 

 

És una realitat que existeix un interès creixent en l’avaluació d’impacte de les accions que realitzen les entitats del sector no lucratiu, des de les que anomenem del tercer sector social, fins a aquelles entitats de l’àmbit cultural o de cooperació internacional. Tanmateix, tot apunta que l’avaluació d’impacte no és una moda, sinó que és una realitat que ha vingut per quedar-s’hi, principalment perquè és un interès de doble entrada: dels finançadors i dels òrgans de govern de les entitats.

En primer lloc, els finançadors de projectes estan evolucionant cap a un sistema de distribució dels recursos molt orientat a resultats. Quan centrem la mirada a Catalunya, veiem que algunes administracions sembla que estan valorant l’entrada de noves fonts de finançament dels projectes d’intervenció, com són els bons d’impacte social. Model que explicat de forma simplificada, vincula el pagament del servei als resultats obtinguts. També veiem com les Obres Socials de les antigues Caixes d’Estalvi s’interessen cada cop més en els seus formularis pels resultats esperats, els obtinguts i els processos d’avaluació que ho verifiquen. A nivell europeu, l’avaluació de l’impacte dels projectes ha cobrat especial rellevància en el programa 2014-2020, on entre d’altres mesures, l’adequada demostració de l’impacte determinarà en cas d’empat, el projecte finançat.

A l’altra banda, trobem l’interès dels òrgans de govern de les entitats, que en moltes ocasions han viscut la necessitat de realitzar reflexions estratègiques arrel de la crisi. En un context d’escassetat, la necessitat de focalitzar els recursos s’ha posat de manifest i conseqüentment, en moltes entitats s’ha obert el debat de què cal prioritzar, revisar o eliminar. En aquest marc, la necessitat de conèixer l’impacte dels programes i projectes esdevé cabdal per poder valorar l’alineament amb la missió i poder prendre decisions sobre la seva continuïtat.

Per tant, sembla que l’interès és creixent i que afecta a tots els agents involucrats. Però, davant aquesta necessitat d’avaluar l’impacte, què venim fent les entitats?

En aquest article no es pretén fer una revisió documentada de com les entitats han vingut avaluant l’impacte dels seus programes i projectes, però si que es vol convidar a la següent reflexió: Tendim a sobre utilitzar l’avaluació de la satisfacció de les persones participants com a única mesura final a l’acabar els nostres projectes? 

Des de la Fundació Pere Tarrés creiem que l’avaluació de l’impacte és quelcom imprescindible en qualsevol intervenció. Recollir la satisfacció dels destinataris ens és útil i necessari però pensem que cal continuar aprofundint en l’avaluació, pujar un esglaó més i començar a recollir dades, en dos moments temporals, que ens permetin començar a valorar amb més propietat. Segurament també podem incorporar fàcilment la visió dels agents involucrats. Sabem que establir una relació causal entre allò que fem i allò que succeeix és complex i sovint fora del nostra abast per la necessitat de tenir un grup control (amb tots els dilemes ètics que sovint planteja). Però creiem fermament que cal anar avançant, per poder començar a descriure correlacions i anar recollint arguments d’allò que estem aconseguint gràcies a les nostres intervencions.