4 de des. 2013

Censar un animal i fer-se voluntari és canviable per punts regal!

... d'Eulàlia Mas


Introdueixo el meu article amb aquest titular perquè pretenc reflexionar breument sobre què significa.

De tant simple de vegades ens sorprèn haver de posar per escrit una qüestió senzilla: l’associacionisme i el voluntariat són dues realitats socials molt valuoses que cal promoure de manera inseparable. D’una sola atacada. Així: Indestriablement. El foment de la participació ciutadana en el voluntariat ha d’anar unit, sí o sí, a l’enfortiment de la xarxa associativa d’entitats, perquè és qui donarà impuls a aquest compromís. I això, de tan obvi, no sembla que calgui recordar-ho.

Però sí que cal fer-ho. I potser ara més que mai, justament perquè la marca ‘voluntariat’ està de moda, i molts interessos en poden voler fer ús. Si no, llegiu de nou aquest titular atentament, aparegut en premsa no fa massa dies … tot s’hi val, a l’hora de fomentar les actituds solidàries!
Per tant, sí que ens toca explicar de nou quina és l’aportació de valor que l’associacionisme i el voluntariat lliurem a la societat. El que sembla evident és que les campanyes de promoció que els aborden separadament ens fan un flac favor a tots. Només s’adrecen al voluntariat però silencien la vertebració del sector d’aquest país. Desactiven la nostra capacitat d’incidencia política, d’innovació i creativitat, de denúncia.

Aquesta mena de campanyes són el senyal de perill que ens haurien d’alertar. Perquè el voluntariat és vulnerable, i pot ser manipulat.

Tornem-hi:

No s’hi val a lloar ni a premiar bones obres de ciutadans ‘cívics’, entesos de manera individual, mentre es tolera que es debiliti la xarxa associativa. Quan queden deslligades xarxa associativa i força del voluntariat, deixem de ser aquella força socialment transformadora que ha sostingut aquest binomi a Catalunya des de sempre.

Una vegada més: voluntarisme no és voluntariat.

El voluntariat vertebrat dins les entitats té bona salut en general i molta vida per davant. Però és molt sospitosa aquesta voluntat de segregar-lo de la seva matriu natural. És sorprenent tant reconeixement a la figura del voluntari quan, simultàniament, es permet que s’estripi o s’escanyi la xarxa associativa.

La pregunta que cal fer-nos és: qui activarà el voluntariat ‘a demanda’ si no hi ha teixit? Qui l’impulsarà i el formarà? Qui li dónarà missió?

Resulta sorprenent tant interès a buscar indicadors sobre la inversió econòmica que l’impacte del voluntariat representa, mentre no hi ha cap garantia que les dades obtingudes es posin al servei de les entitats.

La pregunta que cal fer-nos és també: al servei de qui es posaran aquests resultats? seran una palanca per empoderar la xarxa associativa? Les entitats seran més escoltades a partir d’aleshores? Els seus diagnòstics i pronòstics serán tinguts més en compte? Seran les dades que permetran la ‘posada de llarg’ de les entitats? Seran les dades que facilitaran l’obtenció de mecenatges per als seus programes? Seran les dades que els han de facilitar la seva subsistència i el seu dia a dia?

Vigilem que, darrera tanta lloança i reconeixement, no hi hagi interès a convertir el voluntariat en un ‘bomber’ per a situacions de risc o d’emergència, sense que la seva proposta ni la seva denúncia, articulada dins les entitats, no trobi cap via d’expressió.

Penseu que de debò és equiparable censar un gos a fer voluntariat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada