7 de juny 2012

Peatges, sí gràcies

Arran de la polèmica generada per la Campanya No Vull Pagar, creiem que és interessant recuperar un article publicat l’any 2006 per Sergi Rovira.






San Pagando - per CPGXK - Flickr
Arran de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya i el seu inici de posada en marxa va tornar a ser notícia el rescat dels peatges. Els peatges són un tema recurrent en què es recorda el greuge comparatiu amb les autovies de l’Estat, etc. No negaré que existeixi aquest greuge, però a vegades de la necessitat se’n pot fer virtut, i ja que tenim els peatges mirem, també, quins avantatges aporten.

Avui en dia els polítics i els tècnics dels països desenvolupats i rics, com el nostre, tenen un problema gros per gestionar el creixement de la mobilitat de les persones. D’entrada, cal dir que la mobilitat de si mateixa és bona: facilita l’intercanvi, el coneixement, el comerç i la indústria, etc., però el model de mobilitat basat en el transport individualitzat té grans inconvenients, per això, en un model de país sostenible, els peatges són un element positiu.

Si traiem els peatges estaríem millor?

Un país sense peatges:
- no seria més fàcil circular, senzillament si traiem aquest element dissuasiu més gent agafaria el cotxe i encara es col·lapsarien més les vies,
no seria més econòmic, les autopistes s’han de mantenir igualment, per tant, pagaríem el mateix (dels pressupostos de tots) i seria a costa d’altres serveis,
no seria ambientalment millor perquè amb l’augment de la circulació de cotxes, la contaminació i el soroll augmentarien més.

Els peatges ens aporten elements positius?

- Els peatges solen ser un fre a un creixement desbocat del transport individualitzat i, l’exemple més clar és la implantació d’un peatge nou a les entrades de Londres.
- Els peatges fan justícia, perquè paguen aquells que fan servir les infrastructures. Els peatges serveixen per pagar un servei que utilitza només una part de població i, per tant, no és just que els haguem de pagar entre tots. Els joves, la gent gran i tots aquells que no tenen cotxe (en general, gent amb menys recursos econòmics) han de mantenir les autopistes?
- A més, els usuaris de les vies de peatges són, majoritàriament,  persones de perfil socioeconòmic alt i benestant, per als qui no representa una dificultat excessiva.
-  A més, els peatges ajuden a posar aturador al transport desmesurat de mercaderies per carretera. Tinc una frase gravada que li vaig sentir dir a un enginyer de camins com una gran descoberta: “Cal potenciar el tren de mercaderies, perquè sinó convertim les autopistes en vies de tren on cada vagó té la seva pròpia màquina, i això és molt car”. Ben vist! Ara només falta que qui dissenya les infrastructures, també ho vegi. Si el peatge de camions costés 10 vegades més, el transport de mercaderies per tren creixeria de cop.
- Som un país de pas (ho hem estat sempre i cada cop més) i hi ha moltes persones foranes que fan ús d’aquestes infrastructures i que, si són de franc, no paguen res. Per tant, així contribueixen.

Per tant, si reclamem el rescat dels peatges perquè a l’Estat espanyol no tenen peatges, el que cal és afrontar aquest problema i no sortir per la tangent amb solucions que no corresponen.

Un canvi de mentalitat, una nova mobilitat

Avui per avui, canviar el paper social que juguen els cotxes és molt complicat. El cotxe és un indicador molt estès (potser el que més) de l’estatus social de cada persona (aquell té un Audi o un BMW: és ric, té “pasta”).

Tot i això, les alternatives són molt clares:
el transport públic, és molt més eficient, menys contaminant, més segur i, tot i que demani una mica més de previsió i d’organització personal, és més ràpid.
Això sí, el transport públic ha d’estar a l’alçada de les circumstàncies i cal que hi hagi una pressió dels ciutadans per reclamar que sigui de qualitat i que les inversions es corresponguin amb l’increment d’utilització. Els polítics han de fer els seus deures.
Cal facilitar la multimodalitat (potenciar que hi hagi diversos sistemes de transport, tenint en compte també la bicicleta i la gent que fa trajectes a peu) i la intermodalitat (és a dir, que es pugui canviar d’un sistema de transport a l’altre amb facilitat com dur la bicicleta al tren o a l’autobús).
- Hi ha d’haver una política de transport de mercaderies per tren. Especialment necessitem que hi hagin polítiques europees en aquest sentit, perquè som un país de pas i en patim les conseqüències, però nosaltres també hem de potenciar les xarxes internes.
- Els peatges han de ser més cars i, si cal, es pot fer que les persones que hi viuen a la vora paguin menys.

Altres enllaços:

Cap comentari:

Publica un comentari