Repensar el tercer sector social

... de Rafael Ruiz de Gauna

Engranatges - Claudio Quezada-Pintamono - Flickr

Estem en un canvi d'època. Alguns dels paradigmes amb els que fins ara hem actuat han canviat substancialment, i segurament ja no seran com els havíem conegut. Hem de cridar fort que les entitats del tercer sector estem desconcertades, que necessitem resituar-nos en aquest nou context, per tal de garantir la nostra utilitat a les persones més vulnerables de la nostra societat, i la supervivència de les organitzacions. Havíem confiat massa en seguir la roda de les administracions públiques, i anar-nos ocupant de la prestació dels seus serveis, oblidant l'origen de la iniciativa social.

En aquesta cruïlla no es tracta d'abandonar la defensa de drets, i aquest llarg camí d'humanització, sinó de veure com es poden atendre en un nou entorn.

Del debat de tots aquests mesos entre moltes persones de dins i de fora del sector, hi ha algunes idees que poden ser rellevants:

1. Revisar les nostres actuacions a la llum de la utilitat social (missionalitat) i la sostenibilitat, i concentrar-nos en allò essencial. Han estat anys de dispersió, de recerca de recursos públics per a poder ocupar espai, allunyant-nos potser d'allò que ens donava sentit. Cal refundar-nos i deixar de fer algunes coses, per a concentrar-nos en allò on podem aportar

2. Connectar amb la societat
Hem de ser capaços d'identificar la nostra contribució específica, el valor que oferim  i d'explicar-lo a la societat, dedicant esforços a comunicar, amb els múltiples canals que les tecnologies permeten ara. Valor en les activitats i serveis desenvolupats d'una manera pròpia d'acord amb les conviccions, amb qualitat, i en les reflexions sobre la situació de les persones i social, per a introduir canvis.

3. Tenir una estratègia pròpia de captació de recursos
Si hem arribat a explicar i a emocionar amb la nostra causa,  serem capaços de dissenyar i d'implementar una estratègia de captació de recursos, més enllà de la prestació de serveis públics, que caldrà continuar fent sempre que sigui possible. Aquesta estratègia ens donarà més autonomia, a mig plaç. Ara no s'improvisa,  i costa començar a veure els fruits

4. Ser emprenedors socials
Identificar veritables necessitats en aquest context, i estudiar maneres de fer-les sostenibles i viables, amb la contribució econòmica de diferents agents, fins i tot dels propis usuaris amb fórmules diverses (contribucions modestes, crèdits,...) D'iniciatives de l'anomenat tercer món, podem aprendre molt.

5. Col·laborar amb altres organitzacions
No podem ser bons en tot, ni tant sols tenir un tamany per a optimitzar alguns dels nostres serveis. Necessitem conèixer com ho fan altres, i aprofitar les sinèrgies que es puguin derivar de mecanismes de compres o activitats conjuntes.

6. Defensar un model que permeti autonomia a les entitats
El sector públic s'ha de concentrar en aquells aspectes més rellevants dels drets socials, els quals hem de reivindicar en el conjunt de les actuacions de les administracions. Ara bé,  hem de potenciar un model que permeti la complicitat de la societat en el benestar, entre d'altres sistemes a través de la desgravació fiscal (mecenatge) que tants bons resultats ha donat a països com Estats Units o França

7. Mobilitzar la ciutadania
Implicar de manera voluntària a persones compromeses amb la nostra raó de ser, per a aportar servei i credibilitat al nostre projecte. I també per a defensar conviccions socials.
Bé, fins aquí unes idees, ara toca el veritable repte d'acabar de consensuar-les, i especialment de portar-les a la pràctica.


Article extret de: social.cat

Peatges, sí gràcies

Arran de la polèmica generada per la Campanya No Vull Pagar, creiem que és interessant recuperar un article publicat l’any 2006 per Sergi Rovira.

... de Sergi Rovira

San Pagando - per CPGXK - Flickr

Arran de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya i el seu inici de posada en marxa va tornar a ser notícia el rescat dels peatges. Els peatges són un tema recurrent en què es recorda el greuge comparatiu amb les autovies de l’Estat, etc. No negaré que existeixi aquest greuge, però a vegades de la necessitat se’n pot fer virtut, i ja que tenim els peatges mirem, també, quins avantatges aporten.

Avui en dia els polítics i els tècnics dels països desenvolupats i rics, com el nostre, tenen un problema gros per gestionar el creixement de la mobilitat de les persones. D’entrada, cal dir que la mobilitat de si mateixa és bona: facilita l’intercanvi, el coneixement, el comerç i la indústria, etc., però el model de mobilitat basat en el transport individualitzat té grans inconvenients, per això, en un model de país sostenible, els peatges són un element positiu.

Si traiem els peatges estaríem millor?

Un país sense peatges:

- no seria més fàcil circular, senzillament si traiem aquest element dissuasiu més gent agafaria el cotxe i encara es col·lapsarien més les vies,

- no seria més econòmic, les autopistes s’han de mantenir igualment, per tant, pagaríem el mateix (dels pressupostos de tots) i seria a costa d’altres serveis,

- no seria ambientalment millor perquè amb l’augment de la circulació de cotxes, la contaminació i el soroll augmentarien més.

Els peatges ens aporten elements positius?

- Els peatges solen ser un fre a un creixement desbocat del transport individualitzat i, l’exemple més clar és la implantació d’un peatge nou a les entrades de Londres.

- Els peatges fan justícia, perquè paguen aquells que fan servir les infrastructures. Els peatges serveixen per pagar un servei que utilitza només una part de població i, per tant, no és just que els haguem de pagar entre tots. Els joves, la gent gran i tots aquells que no tenen cotxe (en general, gent amb menys recursos econòmics) han de mantenir les autopistes?

- A més, els usuaris de les vies de peatges són, majoritàriament,  persones de perfil socioeconòmic alt i benestant, per als qui no representa una dificultat excessiva.

-  A més, els peatges ajuden a posar aturador al transport desmesurat de mercaderies per carretera. Tinc una frase gravada que li vaig sentir dir a un enginyer de camins com una gran descoberta: “Cal potenciar el tren de mercaderies, perquè sinó convertim les autopistes en vies de tren on cada vagó té la seva pròpia màquina, i això és molt car”. Ben vist! Ara només falta que qui dissenya les infrastructures, també ho vegi. Si el peatge de camions costés 10 vegades més, el transport de mercaderies per tren creixeria de cop.

- Som un país de pas (ho hem estat sempre i cada cop més) i hi ha moltes persones foranes que fan ús d’aquestes infrastructures i que, si són de franc, no paguen res. Per tant, així contribueixen.

Per tant, si reclamem el rescat dels peatges perquè a l’Estat espanyol no tenen peatges, el que cal és afrontar aquest problema i no sortir per la tangent amb solucions que no corresponen.

Un canvi de mentalitat, una nova mobilitat

Avui per avui, canviar el paper social que juguen els cotxes és molt complicat. El cotxe és un indicador molt estès (potser el que més) de l’estatus social de cada persona (aquell té un Audi o un BMW: és ric, té “pasta”).

Tot i això, les alternatives són molt clares:

- el transport públic, és molt més eficient, menys contaminant, més segur i, tot i que demani una mica més de previsió i d’organització personal, és més ràpid.

- Això sí, el transport públic ha d’estar a l’alçada de les circumstàncies i cal que hi hagi una pressió dels ciutadans per reclamar que sigui de qualitat i que les inversions es corresponguin amb l’increment d’utilització. Els polítics han de fer els seus deures.

- Cal facilitar la multimodalitat (potenciar que hi hagi diversos sistemes de transport, tenint en compte també la bicicleta i la gent que fa trajectes a peu) i la intermodalitat (és a dir, que es pugui canviar d’un sistema de transport a l’altre amb facilitat com dur la bicicleta al tren o a l’autobús).

- Hi ha d’haver una política de transport de mercaderies per tren. Especialment necessitem que hi hagin polítiques europees en aquest sentit, perquè som un país de pas i en patim les conseqüències, però nosaltres també hem de potenciar les xarxes internes.

- Els peatges han de ser més cars i, si cal, es pot fer que les persones que hi viuen a la vora paguin menys.

Altres enllaços:

- Associació per la Promoció del Transport Públic.

- Campanya Novull Pagar.

10 punts per evitar convertir-se en una granota bullida

... de Irene Borràs 

CAUSES

Existeix una petita història que diu que si poses una granota en un pot d’aigua i comences a pujar-li la temperatura la granota, per la seva capacitat d’adaptació a l’entorn, acabarà bullida. En canvi, si tens un pot d’aigua bullent i hi llences la granota, sortirà fent un salt.

És la capacitat d’adaptació a l’entorn la que farà que la granota no pugui sobreviure. Aquesta història em sembla aplicable al sector d’associacionisme i voluntariat del nostre país. Hi ha crisi, d’acord, ja ho sabem i ho vivim cada dia... Però què puc fer?

Com a persona puc fer 3 coses:

      a) Esperar un miracle (no gens recomanable).

     b) Dir prou (necessari).
      c) Treballar! (Imprescindible, sempre i quan sàpigues en quina direcció).

Si el finançament associatiu és una necessitat de vital importància, com a entitats, tenim diferents opcions. Totes passen per un canvi de model de gestió i organització i un nou model relacional.

*  Nous plantejaments, per exemple, finançament entre particulars.

*  Compartint recursos, espais, materials, persones, coneixements,...

*  Fent projectes conjunts.

*  Amb fusions d’entitats.

*  ...

A nivell pràctic hi ha una sèrie de reptes i oportunitats que el tercer sector té a l’abast i que necessita posar en marxa. Aquí teniu els 10 punts necessaris per evitar convertir-se en una granota bullida!

1.      Definir projectes relacionats amb la missió.

2.      Pensar, estratègicament, el model de finançament.

3.      Demanar involucració, no diners.

4.      Construir i gestionar una bona base de dades.

5.      Comunicar, comunicar i comunicar.

6.      Posar per endavant la missió, els valors i les CAUSES!

7.      Persones. Passar del fundraising al friendraising.

8.      Ampli ventall d’eines (TIC, per exemple), però que necessiten una estratègia.

9.      Diners, arriben al final d’un procés.

10.   Fer xarxa.

De tot això en varem parlar en el VIII Fòrum Primavera de les Associacions que va organitzar el Consell d’Associacions de Barcelona i Torre Jussana. Podeu veure les diferents intervencions per streaming. Concretament, reptes i oportunitats per al finançament associatiu (a partir del minut 22) o veure la presentació en detall aquí.

Certament, el moment no és fàcil, però el camí està per fer i és possible fer-lo! Cal pensar estratègicament i actuar de forma planificada i continuada. Sort i bona feina!