Tercer Sector, cap on anem?

... d'Enric Madrigal 

Soci Fundador d'Entre2Mons

Si entréssim a valorar els orígens i detonants de la crisi segurament no ens posaríem d'acord i aquest post no acabaria mai. Però sí que podem veure com ha arribat al Tercer Sector, entendre per què està patint tant i plantejar-nos els canvis necessaris. Perquè sense reacció la situació del sector no millorarà, ans al contrari, està condemnada a empitjorar.

Crec que puc afirmar que la causa immediata de la crisi al Tercer Sector ha estat la seva relació de dependència econòmica amb l'administració i les caixes. Una tanca l'aixeta de les subvencions i les altres es veuen forçades a transformar-se en bancs, fent perillar les obres socials. La crisi no recula i en aquest model no hi ha recursos per les entitats. No es tracta de ser alarmistes ni pessimistes. Es tracta de reaccionar, d'adaptar-se a la nova situació i sobreviure.

Els Territoris Socialment Responsables, el nou model?
El Tercer Sector necessita un nou model de funcionament, una manera diferent de relacionar-se amb els altres agents de la societat. Va sent hora de que parlem d'una relació d'iguals entre Administració, Empreses i Tercer Sector, on cada un d'ells col·labora amb els altres i treballen junts per assolir objectius comuns.

Una manera de coordinar esforços que ja s'ha començat a posar en pràctica és la dels Territoris Socialment Responsables. És un model que dia a dia va guanyant punts perquè els tres actors, a partir d'aplicar polítiques de responsabilitat social, comparteixen i treballen per una mateixa visió sostenible del territori.

Lluny de treballar en paral·lel, uneixen forces i recursos. Col·laboren i en treuen més profit en les seves activitats. Es posa fi a la relació de dependència. Però al Tercer Sector no li serà fàcil pujar a aquest tren. Per fer-ho, des de les entitats, s'ha de fer un esforç d'anàlisi intern i de canvi de relacions i estructures important, que no totes seran capaces de fer.

Carta a Luciano Poyato, president de la Plataforma del Voluntariado de España

... de Francina Alsina, 

Presidenta de la FCVS

 

Francina Alsina, Presidenta de la FCVS

Benvolgut Luciano Poyato,

President de la Plataforma del Voluntariat d'Espanya:

Des de La Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS) lamentem la lectura que s'està fent a la Plataforma del Tercer Sector d’un fet que per a nosaltres és de justícia i de vital importància. Considerem que un posicionament tan contundent s’hauria d’haver consensuat prèviament amb els membres que ens hem incorporat a la nova coordinació estatal.

No entenem les vostres pors a una organització territorial i autonòmica ni a que els recursos obtinguts a través de l'IRPF que marquen els ciutadans per a que reverteixin en benefici de les entitats socials, no puguin ser gestionats pels governs respectius.

"Només a Catalunya som més de 4000 entitats i la FCVS representa 300 d’elles, moltes de les quals amb l’actual model no poden tenir accés a cap quantitat." 

No compartim tampoc el raonament sobre l'encariment de la gestió, ni el que fa referència a que els recursos no arribaran als destinataris. Finalment, no comprenem que la sentència afavoreixi al desmantellament del model de l'Estat de les autonomies.

Aquesta sentència beneficia a l’actuació local de les nostres entitats i a més a més, si es gestiona bé, permetrà l'accés d'entitats de primer i segon nivell de Catalunya a un repartiment més equitatiu. L’any 2010 es van beneficiar de l'IRPF 1000 projectes de 405 entitats. Només a Catalunya som més de 4000 entitats i la FCVS representa 300 d’elles, moltes de les quals amb l’actual model no poden tenir accés a cap quantitat.Creiem fermament que sortirem reforçats i beneficiats amb el nou model, ja que hi haurà més proximitat i equitat en el repartiment.  

Ens agradaria que fessis extensible la nostra opinió a la resta de companys del Consell Directiu de la Plataforma. A més a més, et demanem que incorporis aquest punt en el proper ordre del dia de la comissió permanent de la PVE.

Cordialment,

Francina Alsina,

Presidenta de la FCVS.

Reforma de la Llei de Mecenatge SÍ però…

... de David Camps, 

Cofundador de l'Associació Espanyola de Fundraising

Hi ha una gran expectativa entre gestors i directius d’institucions de tots els sectors: cultura, educació superior, R+D, salut, àmbits socials, etc. en relació a una propera reforma de la Llei 49/2002 coneguda per tots com Llei de Mecenatge.

La pèrdua del suport públic de les organitzacions no lucratives (fundacions, associacions declarades d’utilitat pública) de tots aquests sectors ha creat grans esperances en què una reforma de la Llei de Mecenatge resolgui la delicada situació econòmica de moltes institucions per raó d’un increment del mecenatge empresarial. En molts casos, però, aquestes esperances es convertiran en “miratges” perquè molts gestors i directius no han posat l’èmfasi en la generació d’ingressos i en la visibilitat de les institucions que governen: diversifició d’ingressos, orientació al client, desenvolupament d’estratègies de màrqueting relacional, difusió de la singularitat i atributs diferencials de la seva pròpia organització, innovació en activitats, serveis, programes, etc. Això val per tots els sectors però especialment per al cultural.

També perquè la situació delicada d’algunes institucions culturals respon a raons més estructurals: convenis col·lectius insostenibles, models de governança obsolets, nul·la implicació dels gestors –i els òrgans de govern polític– en la recerca de mecenatge…

L’actual Secretari d’Estat de Cultura, Jose María Lassalle, va presentar el gener del 2011 una Proposició de Llei esborrany de reforma de Llei en què s’apuntaven moltes novetats: increment molt ambiciós dels percentatges de deduccions per a donacions de particulars tant en IRPF (70%) com de persones físiques (60%) en IS, deduccions per adquisició, difusió i conservació del patrimoni històric, increment de les bases de les quotes... i suggeria dos instruments de foment de la cultura de la filantropia i el mecenatge: la creació d’un observatori permanent sobre la situació del mecenatge i la instauració d’uns premis que permetéssin fer un reconeixement públic als mecenes. La Proposició de Llei no va ser admesa a tràmit per 171 vots en contra i 16 abstencions.

Per la seva banda el PSOE a través de la Direcció General de Belles Arts va elaborar una proposta de reforma de la Llei 49/2002 que va quedar bloquejada al Ministeri d’Hisenda. El passat 21 de desembre CIU va entrar al Congrés un borrador de proposta de reforma de la Llei 49/2002 en el que s’aporten novetats molt destacables: la deducció del 100% en IRPF pels 150 primers € donats a una organització no lucrativa, la creació de la figura dels fons indisponibles (model similar a “l’endowment”), les donacions de serveis –consultoria, publicitat...– com a subjecte de deducció, la incorporació dels consorcis promoguts per l’administració pública com a subjectes de deducció, la modificació del reconeixement per a la declaració d’utilitat pública de les associacions fins ara totalment arbitrari, entre d’altres.

Hi ha un context, doncs, que afavoreix un acord parlamentari de diferents partits polítics de forma que aquesta reforma de la Llei vegi la llum en aquesta primera legislatura que tot just s’acaba d’iniciar. El nou marc normatiu ha de poder incentivar i atraure inversió privada i facilitar la gestió als qui ens dediquem professionalment al 'fundraising'. Benvinguda serà la nova Llei si permet incrementar el compromís de la ciutadania i l’empresariat en les activitats d’interès públic en tots els àmbits. Però seria un error pensar que una reforma de la Llei portarà en el mig termini a un canvi en el mix de finançament en aquelles institucions on no s’operin també canvis en els models de governança i no siguin capaces d’incorporar instruments de gestió empresarial que permetin avaluar l’impacte, fer-les més eficients i eficaces i garantir la transparència i la rendició de comptes a tots els seus grups d’interès.