Voluntariat + empreses = molt per aprendre (I)

... de Juan Mezo

Properament, se celebrarà el II Congrés Europeu de Voluntariat. Tot un esdeveniment que aplegarà experts de diferents camps i països i servirà per enriquir, encara més, el tercer sector. Que el voluntariat d’empresa tingui un espai reservat en el programa vol dir que ja és un tema incorporat en el món del voluntariat.



El voluntariat promogut des de l’empresa aporta múltiples beneficis per a totes les parts, com ho mostren diferents estudis, entre ells un de recent: "Estudio del Voluntariado Corporativo en España" (2010), realitzat amb la col·laboració de Valores & Marketing.

Des de l’experiència d’haver creat, dissenyat, gestionat, coordinat i dinamitzat diversos programes de voluntariat corporatiu en voldria destacar alguns aprenentatges, des del punt de vista de l’empresa (el punt de vista de les organitzacions el deixo per a un proper post):

• El programa de voluntariat ha de ser una acció més dins una política global de responsabilitat corporativa. Només una empresa que es preocupa del seu paper en la societat, i vol formar-hi part activament, entendrà l’essència del voluntariat. De fet, aquest punt és la primera recomanació que fa un grup d’experts sobre voluntariat corporatiu, promogut per la Unió Europea i l’Aliança Europea del Voluntariat.
• Cada empresa ha de trobar el seu propi model de programa de voluntariat corporatiu. Hi ha empreses que cedeixen espais a organitzacions no lucratives perquè expliquin les seves causes i projectes, cedeixen hores d’empleats o recolzen i presenten campanyes...
• Cal la ferma implicació de les persones responsables de l’empresa. Per fer-ho a mitges, sense motivació o sense creure-s’ho, no val la pena. Serà una acció més abocada al fracàs.
• També és necessari invertir: temps, diners, persones... Si volem un programa de voluntariat corporatiu que costi zero, no sortirà bé. S’ha de pensar, consensuar, dissenyar, comunicar, dinamitzar, explicar...
• Cal maduresa dels directius i dels empleats. Tot i que es porti temps amb aquestes accions, no deixa de ser un tema relativament recent. Se n’ha d’aprendre, a tots els nivells, i vèncer possibles reticències.
• Cal tenir la ment oberta. Contemplar noves accions, propostes, maneres de fer... El programa no pot ser imposat, sinó ha de ser entès i compartit pels propis empleats i restar obert a plantejaments diferents als inicialment plantejats.
• És necessari avaluar resultats quantitatius i qualitatius, entenent el paper del voluntariat, la solidaritat i l’acostament al tercer sector i els objectius de l’empresa.

No hi ha un model únic ni vàlid per a totes les empreses. Cada empresa ha de tenir clar, per començar, perquè vol posar en marxa un programa de voluntariat corporatiu i que aquest sigui coherent amb la seva política global d’RSE. A partir d’aquí, cal dissenyar-lo i posar els recursos adients per aconseguir els objectius que, des de la companyia, es plantegin.

Sigui quin sigui el model és una oportunitat per acostar el món associatiu i el món de l’empresa. Per compartir coneixements, habilitats i aptituds. Per enriquir-se mútuament i, sobretot, fer un espai i entorn millor per a tots.

País amb pobresa... pobre país

d'Àngels Guiteras,
presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Publicat al diari Ara de diumenge 9 d'octubre de 2011

Hem tingut un estiu càlid. Fa unes setmanes que ja hem entrat a la tardor, el temps ha començat a canviar, comencen a arribar les pluges i la llum del sol ens comença a deixar a mitja tarda. Vindran dies freds, foscos i tristos, i per a algunes persones més foscos, més freds i més tristos que per a d’altres. Cada dia hi ha més necessitats socials bàsiques per atendre. Les entitats socials estan detectant noves situacions i treballant més que mai, amb menys recursos i amb molts entrebancs.

La reforma imposada de la renda mínima d’inserció, la paràlisi de les polítiques actives d’ocupació, la retallada europea dels ajuts alimentaris en un moment de màxima necessitat, la transformació de les caixes d’estalvi en bancs i el futur incert de la seva obra social, els desnonaments per impagaments d’hipoteques a persones que continuaran ofegades pel deute, la reducció de pressupostos socials, l’increment del fracàs escolar... Aquests són alguns dels indicadors que revelen la profunditat de la crisi i que posen en risc la cohesió del nostre país. País amb pobresa... pobre país.

Perquè sense cohesió social és impossible fer front a la crisi. Sense cohesió social no és possible trobar nous camins per al desenvolupament econòmic i social. Que ningú no s’equivoqui: reduir la despesa social no comporta principalment reduir el dèficit, sinó erosionar un dels principals fonaments de la nostra recuperació. Perquè la desigualtat i la pobresa creixents estan relacionades amb la pèrdua de valors en la nostra societat: la confiança, la seguretat i el respecte als altres. Aquests valors, com va senyalar Keynes, són els 'animals spirits' que fan que l’economia es desenvolupi. Per fer front a la crisi cal prioritzar la lluita contra la pobresa i optar per un nou model de desenvolupament productiu que porti al cor aquesta estratègia.

Fa unes setmanes els partits polítics van acordar al Parlament impulsar un Pacte Nacional contra la Pobresa i l’Exclusió Social. Podria ser que comencéssim a veure la llum al final del túnel? És essencial que ens posem d’acord en aspectes claus i que definim les línies vermelles de la dignitat. Que aquests límits siguin infranquejables i tinguin, almenys, el mateix nivell d’exigència que els requisits de reducció del dèficit o la línia vermella de la immersió lingüística. Viure amb dignitat avui i demà exigeix eradicar la pobresa severa, amb especial atenció a la infantil; assegurar una renda mínima per a totes les persones; disposar de dret garantit a l‘habitatge; lluitar contra l’exclusió educativa; millorar la protecció social, combinada amb formació adequada i l’accés al mercat de treball; avançar substancialment en la reducció de les desigualtats en els nivells de renda i en una distribució equitativa de la riquesa.


Llegeix l'article complet