El món és el nostre món? Ens hem d’internacionalitzar

 ... de Sergi Rovira

A hores d’ara encara sembla que la crisi no sigui cosa de tots (he de dir que està canviant ràpid). Ho dic perquè mentre l’empresa, el món econòmic i la indústria fa temps que malden per trobar solucions i busquen sortides a tort i a dret, el tercer sector, fins que no li han tocat el crostó de veritat amb la retallada del 2011, ha semblat que no li tocava. No vull dir que no s’hagi fet res, sinó que hi ha una actitud a la defensiva, a mirar d’aguantar el cop, en lloc de llençar-nos a buscar solucions.



Ho dic en un camp molt concret, el món industrial sap que s’ha d’internacionalitzar si vol sobreviure, el tòpic d'“el mercat és el món”. Això ens afecta a tots. El tercer sector no el veig en aquesta sintonia i és simptomàtic que en el 3r Congrés del Tercer Sector Social la presència de projectes internacionals i propostes d’internacionalització fos irrisòria, testimonial.

El potencial és molt important: hi ha coneixement, experiència, capacitat de gestió, i tot això es pot exportar o, dit d’una altra manera, no exportar-ho és llençar un valor. Sovint és senzill, fer uns contactes, traduir una documentació per poder fer una formació o curs de gestió, etc. No podem deixar perdre aquesta oportunitat.

És més, la internacionalització no la podem entendre com una qüestió merament econòmica. Hem de ser al món amb veu pròpia i parlant amb tothom. Les associacions hem de ser capaces de formar part de xarxes internacionals i fer-les créixer, de formar-nos a l’estranger i fer-hi formació, esdevenir referents per la qualitat de feina feta.

Avui els reptes globals es juguen a l’esfera internacional i no podem esperar resoldre’ls només manifestant-nos a la plaça Catalunya. Els drets humans (de les persones) o el canvi climàtic, la regulació del sistema financer o l’abolició de la pena de mort, un model econòmic nou o la regulació dels preus dels aliments són els reptes que haurem de fer front en els propers anys i dècades. Tot això i altres, només es resoldran a l’esfera internacional i nosaltres hem de decidir si som actors o espectadors.

Ara hem de ser en espais internacionals, és un moment especialment intens, en el que està havent-hi molts canvis (només amb el temps i la distància podrem veure la profunditat dels canvis), això vol dir que sorgiran moltes oportunitats, però cal estar molt atent i liderar els canvis per poder ser capdavanters.

Mirant al futur, el 4t Congrés ha de ser un devessall de propostes internacionals i internacionalitzadores.