11 de març 2016

Les activitats de lleure i el seu impacte a la natura

Pere Vives Cap d’Educació Ambiental. Fundació Pere Tarrés


L’espècie humana és una espècie molt transformadora, donada la seva capacitat  adquirida al llarg de l’evolució, de pensar, fabricar objectes, ser creatiu, comunicar-se amb un llenguatge…per tant tota activitat que fem representa en menor o major grau una transformació constant de l’entorn que ens envolta. És responsabilitat pròpia de cadascú, mesurar quin grau d’afectació causa i quines mesures correctores de conservació o de millora es planteja i aplica en cada cas per deixar l’entorn en igual o millor estat. Aquesta reflexió respon a la voluntat de ser sensible a la conservació de la natura i per tant a la qualitat de vida. Les activitats de lleure són un bon exemple del que estem dient, perquè en ocasions són massificades per segons quins entorns i perquè si volem es pot mesurar molt bé la capacitat del grup per corregir i millorar el possible impacte causat.

Quan anem d’excursió, de colònies o de campaments, el nostre pas per un indret representa una transformació, i el fet que el grup tingui ben après tot un seguit de bones practiques farà que el nostre pas es noti el mínim possible. Caminar per el bosc en silenci, per no destorbar les espècies que hi viuen a la vegada ens permetrà percebre el silenci de la natura i la seva espectacularitat. El respecte per la natura un valor fonamental. O saber caminar de nit sense llanterna, o saber il·luminar el camí adequadament.. aprofitant potser la llum de la lluna pot ser una bona pràctica d’integració dins de la vida al bosc sense modificar els seus paràmetres físics en aquest cas d’il·luminació.

Recollir les deixalles que generem en els nostres àpats al camp, de manera que siguem capaços de seleccionar-les i dipositar-les en els contenidors adequats en el lloc adequat. Seleccionar els residus per al seu reciclatge posterior ha de ser el valor a treballar. Quan fem ginkames, jocs i activitats d’orientació, saber deixar el lloc igual com estava o millor, retirar les marques, cintes, proves, papers i altres objectes que haguem utilitzat a l’activitat. També és una bona idea evitar fer marques permanents amb pintura o altres tipus de senyals. El bosc no ha de ser un lloc ple de fletxes, punts de pintura, rètols i marques.

Aprendre a fer una carmanyola quan sortim a la muntanya o d’excursió, amb menjars lliures de residus, sense embolcalls  innecessaris, sense paper d’alumini, sense bosses de plàstic… reduir residus en orígen ha de ser el valor a retenir.

Fer bon ús de l’aigua, un bé preuat i car d’obtenir, la terra disposa de dipòsits relativament escassos d’aigua potable que ens sigui útil, per tant cal cuidar-la. No abocar sabons ni substàncies tòxiques a l’aigua de la muntanya. Cuidar l’aigua un valor més a tenir en compte.

Quan fem activitats cal ensenyar als participants que cal defensar totes les formes i expressions de vida i els animals i plantes  que trobem al nostre pas no poden acabar sota les nostres sabates aixafats  o arrencats per desconeixença, por,  o perquè no sabem si piquen o no piquen, cal evitar aquestes reaccions  a vegades no pensades. Aquest és un valor que cal treballar.

Aquestes i moltes altres bones pràctiques que podríem apuntar a la nostra llibreta personal són algunes breus recomanacions fàcils d’assumir i que cal tenir presents quan fem activitats a la natura, sense oblidar que som transformadors i que el grau d’incidència o impacte a l’entorn més proper  a vegades pot ser major del que imaginem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada